Deu manaments terrenals que necessites saber per moure't
Primer contacte. Arribis caminant, amb taxi o en carrossa d'or simplement creua la porta. Si hi ha porter, un “hola” a l'idioma local i un somriure tranquil són el que s'esperava. En aquest punt ajuda haver vist molt de cinema clàssic, el territori de tota big entrance. Ja ets dins: ara ets com tots els altres.
Equipatge. Se n'ocupen. No haver d'arrossegar la maleta és part dels avantatges del luxe, sempre gràcil i lleu. Això sí, si portes el teu **trolley Samsonite** és millor que ho pugis tu a l'habitació. Pot trigar més d'aquells cinc minuts que et diu aquest noi tan uniformat.
La seva habitació, senyor. Potser t'ho ensenyi algú, amabilíssim. Para atenció a les seves explicacions, hi són per alguna cosa. Fes preguntes: t'estalviaràs trucar després a recepció perquè t'ajudin a encendre la tele, a tancar les cortines en mode blackout o baixar l'aire condicionat, que t'estàs rostint.
Les aixetes. Tema controvertit. És fàcil perdre els nervis si no es controlen. Dedica uns minuts (encara vestit o en tovallola) a comprendre el perquè d'aquest disseny preciós. O el perquè no. Evitaràs dutxes daigua freda. O bullent. Tots les hem patit.
Tecnologia. Com més estrelles, més complicada. Aquesta és una llei que, encara que no està escrita, caldria escriure-la. Potser el tauler de control dels llums de l'habitació sembla el d'un Airbus A380. Juga amb ell fins que ho entenguis. Tingues paciència per entendre el menú de la televisió. Com més estrelles, més complicacions . Però quan trobis l'HBO l'esforç haurà valgut la pena.
Complimentary. Tot el que apareix sota aquest nom és gratuït: cafè a la teva pròpia Nespresso, aigua, bombons, wifi (aquest és un altre tema), neteja de sabates, el diari que trobes cada matí, el plat de fruita…En alguns hotels com el W Washington fins a un passeig amb cotxe. La resta t'ho carregaran al teu compte. Segur que hi ha una llista de preus en algun costat.
Necessito… Pots trucar a recepció tant com vulguis: no et posaran a la llista negra, però obre calaixos abans de marcar. L'adaptador de l'endoll i l'assecador solen ser-hi. El Mandarin Oriental de París té fins a planxa per als cabells.
Com més deluxe és un hotel més natural és el vostre personal
No molesteu. Els cartellets de Do not disturb i Make up my room estan per al seu ús, no per sortir a fotos d'Instagram. Si no vols que et molestin penja'l a la porta. El personal de l'hotel no és endeví.
Toiletries. Sí, pots emportar-te els productes de neteja. Compten amb això. Hi ha un límit: si estaràs deu dies, no només no necessites tant xampú sinó que hauràs de facturar l'equipatge. Voldràs les de Malin & Goetz del Soho Grand de Nova York i les de Cowshed dels Soho House.
Propines. El tema més espinós. Aprèn quant hi ha el canvi i el costum local. La xifra sol oscil·lar entre el 10% i el 15%. Al Japó no s?espera, però als Estats Units sí, is?espera amb molta intensitat. En determinats segells hotelers com els Aman Resorts o els Four Seasons el servei és el cor del negoci. Se sobreentén que seràs tractat com un rei/reina. O millor: com una estrella de Hollywood amb algun Oscar.
- Aquests manaments es resumeixen en un: com més deluxe és un hotel més natural és el personal i més relaxada la seva atmosfera . Mai no s'és massa educat (ni se'n va massa ben vestit). Més és més, sobretot en somriures i discreció. Comporta't amb prudència i calma, com ho faries en una casa on t'han convidat. És un hotel, no una emboscada : relaxa't i gaudeix.
Tranquil·litat: el luxe no mossega