El 'setè continent' o “Gran Taca d'Escombraries del Pacífic”, una massa de residus amb efectes cada vegada més devastadors
Un dia del 1997, l'investigador Charles Moore va tornar des de Hawaii a Califòrnia en el seu veler. No obstant això, en algun lloc de l'oceà Pacífic no va trigar a quedar-se atrapat en allò que semblava ser una gran massa d'escombraries: platges de bosses i restes de roba, palletes o boscos d'ampolles de plàstic, entre d'altres materials, que formaven una enorme illa l'extensió de la qual es perdia a l'horitzó.
Quan va tornar, Moore va donar a conèixer a altres investigadors l'existència de aquell lloc conegut avui com a 'setè continent' o “Gran Taca d'Escombraries del Pacífic”, una massa de residus ubicada al Pacífic Nord els efectes del qual al medi ambient donen efectes cada vegada més devastadors.
Especialment, quan aquest “continent” compte una extensió equivalent a la d'Espanya... per set vegades la mida.
S'estima que un 80% de les escombraries acumulades en aquesta gran taca procedeix de zones terrestres
UN MONSTRU DE PLÀSTIC
El setè continent deu la seva ubicació al Pacífic Nord als anomenats punts de corrent en vòrtex, és a dir, vents que giren en adreces oposades creant remolins i, per tant, atraient residus procedents de diferents punts del planeta.
Un monstre compost de 80.000 tones de plàstic que, més enllà d'una qüestió climatològica, suposa un mirall tant de les nostres pràctiques i formes de consum com dels seus negatius efectes a la natura.
“Els plàstics abocats al mar es van degradant lentament a microplàstics que ja han entrat a tota la cadena tròfica marina formada per aus, peixos, mol·luscs o plàncton”, compte a Traveler.es Julio Barea, responsable de campanyes de residus de Greenpeace Espanya.
“Durant tot aquest temps fins que es degraden, els objectes de plàstic que arriben al mar poden causar danys greus a la fauna marina. Actualment, unes 700 espècies d'organismes marins estan afectades per aquest tipus de contaminació, a més de més d'un milió d'aus i fins a 100 mil mamífers marins que moren com a conseqüència d´aquestes masses de residus”, explica.
Tot això, per no esmentar la quantitat de plàstics submergits: “Això només és la punta de l'iceberg”, continua Julio. “El 70% dels plàstics ja estan acumulats als fons marins, inclòs el lloc més remot del planeta, la Fossa de les Mariannes”.
CANVIAR ELS NOSTRES HÀBITS
Quan es tracta de cercar l'origen d'aquesta gran amenaça global, totes les respostes apunten a lactivitat humana. S'estima que un 80% de les escombraries acumulades en aquesta gran taca procedeix de zones terrestres, mentre que el 20% restant prové dels vaixells que naveguen per l'oceà.
Si aprofundim alguna cosa més, països com Xina, Filipines, Indonèsia, Tailàndia i Vietnam produeixen més escombraries junts que la resta del món a través d'abocadors costaners o rius desbordats d'escombraries (per posar un exemple, el riu Citarum, a Indonèsia, és el més contaminat del món).
Un problema que tampoc resta responsabilitat a altres llocs del planeta com Estats Units, on es consumeixen fins a 33,6 milions de tones de plàstic del qual només el 9,5% es recicla. En el cas del nostre país, només un 25% de plàstics totals es reciclen.
“Hem de frenar el consum de plàstics , doncs tots els residus presents als mars s'han produït a terra”, continua Julio. “També és necessari no fer servir ni comprar productes d'usar i llençar de forma compulsiva, apostar per allargar la vida de les coses i reparar tot el que es pugui. Reutilitzar, emplenar i demanar als governs tornar a tenir envasos reutilitzables i fomentar un sistema de devolució i tornada”.
Nous hàbits que hem de fomentar des de la nostra pròpia llar, especialment quan el canvi climàtic aguaita a tots els països del planeta i “destruir” el setè continent no és una tasca fàcil malgrat les diferents iniciatives.
Una d'elles, proposada el 2008 per la Environmental Cleanup Coalition (Coalició per a la Neteja de l'Ambient), es recolzava en una flota de vaixells destinada a netejar de residus el Pacífic Nord. Aquests processos, però, no són suficients quan els cicles de consum es multipliquen dia rere dia.
EL SETÈ CONTINENT NO ESTÀ NOMÉS
Encara que molts experts encara discrepen en la seva extensió total , ja que no resulta tan fàcil calcular-la, organismes com Greenpeace confirmen que la seva longitud és més gran que la de l'estat de Texas, als Estats Units, mentre la revista Nature fixa el seu diàmetre en 1.6 milions de quilòmetres quadrats (tres vegades la mida de França).
La pedra angular d'un ecosistema tan silenciós com demolidor que troba altres “continents” a diferents punts oceànics del planeta: després d'aquesta primera descoberta al Pacífic Nord 1997, es va descobrir una altra massa d'escombraries a l'Atlàntic Nord el 2009, a l'Índic el 2010, al Pacífic Sud el 2011 (provocada especialment per l'estela residual que va deixar el tsunami del Japó d'aquell any), o un darrer, a l'Atlàntic Sud, trobat el 2017.
I encara que els oceans tenen una tendència més gran a la formació d'aquest tipus de “continents”, també mars com el Carib o la Mediterrània allotgen grans masses d'escombraries , encara que siguin més disperses. En el cas del nostre país, la zona d'Algesires, a l'estret de Gibraltar, està considerat com el llindar a un dels abocadors marins més grans d'Europa.
Un fenomen al qual cal afegir un nou front: el consum de plàstics a través de màscares i guants durant la pandèmia, ja convertit en un nou enemic a batre. “Ja s'han detectat guants i màscares llençades a platges, costes i mars”, explica Julio.
“Previsiblement, en els propers mesos veurem com aquests elements passen a engrossir la llarga llista d'objectes plàstics que trobem habitualment als oceans.” Teranyines que neixen no només de les grans empreses, sinó del nostre dia a dia i mentalitat.
De la nostra conscienciació per determinar com una petita acció pot provocar efectes devastadors que, per descomptat, també afecten la nostra salut de moltes altres formes: “No oblidem que, al capdavall, moltes de les espècies afectades pels nostres hàbits són consumides per l'ésser humà passant al nostre organisme”, finalitza el juliol.