Omar Sy, protagonista de la sèrie Lupin, a les teulades de París.
Amb l'actor Omar Sy passa com amb París: el cop de fletxa a primera vista està més que assegurat. Des del primer moment en què el descobrim a Intocable, una de les pel·lícules franceses més vistes de tots els temps, ens enamorem de la seva elegància natural davant de la càmera, de la seva grandesa estètica (fa 1,90 cm) i de aquest carisma tan propi de l'excepcionalitat (ell és una de les persones favorites a França i la Ciutat del Sena, la més visitada del país).
Sensacions que acabem de recuperar gairebé una dècada després gràcies a la sèrie Lupin de Netflix –de la qual el francès és protagonista– i que ens han portat irrevocablement a reenamorar-nos del seu nou personatge a la pantalla (la petita, en aquesta ocasió). Exactament el mateix ens ha passat amb París i la seva mai indiferent presència, aquesta que serveix com a escenari per a les aventures d'Assane Diop, un cavaller-lladre del segle XXI que troba inspiració a l'Arsenio Lupin de les novel·les de Maurice Leblanc.
Omar Sy durant el rodatge davant del Louvre i la piràmide de vidre de Ieoh Ming Pei.
**EL MUSEU DEL LOUVRE I EL SEU PIRÀMIDE **
No és cap secret (ni spoiler) que el Louvre té una importància vital a la trama principal de Lupin, de fet al cartell promocional de la sèrie **apareix Sy amb la gran piràmide de vidre de Ieoh Ming Pei de fons. **
Les dades oficials sobre aquesta estructura piramidal resolta de manera ultratècnica pel Premi Pritzker d'arquitectura –i que serveix d'entrada al museu pel pati de Cour Napoléon– són que té 22 metres d'alçada, una base de 30 metres de costat i que està formada per gairebé 800 rombes i triangles de vidre. La literatura i no poques pàgines d'internet asseguren, en canvi, que en realitat són 666 panells en total, per això hagi estat anomenada en alguna ocasió com la "diabòlica piràmide de Mitterrand", president de la República que la va fer construir als anys 80 no sense poca oposició i descontent mediàtic i social.
Paul Heyer, al seu llibre American Architecture: Idees and Ideologies in the Late Twentieth Century, s'encarrega d'explicar com I. M. Pei va idear una piràmide construïda amb les mateixes proporcions que la de Keops a Egipte.
Aquesta no serà l'única piràmide –de les cinc amb què compta el museu parisenc– que apareixerà davant dels nostres ulls a la sèrie Lupin (i deixem aquí ‘suspesa’ la intriga per no fer malbé a ningú el primer capítol).
Les sales expositives del Louvre són recorregudes (i perfectament estudiades) per Assane Diop, que queda emmarcat pel gegantí quadre de Les noces de Canà del Veronès en aturar-se a observar la Gioconda a la sala dels Estats, on va tornar la Mona Lisa després d'haver passat tres mesos a la Galeria Médicis a causa d'unes obres de renovació el 2019.
Les sortides d'emergència del museu, utilitzades també com a escenari al primer capítol, són menys vistoses, però molt necessàries per a la fugida.
El personatge d'Assane Diop observa la Gioconda amb el quadre de Les noces de Canà del Veronès a l'esquena.
TEULADES, JARDINS I PONTS
En una altra ocasió s'ha d'escapolir el lladre per les teulades de París i, encara que durant escassos segons es pot atalaiar de lluny la Basilique du Sacré-Coeur de Montmartre, la cúpula del Palau Nacional dels Invàlids i fins i tot la Torre Eiffel, són les xemeneies i la perfecta alineació dels edificis projectats per Georges-Eugène Haussmann les que criden en gran manera la nostra atenció. De la mateixa manera són reconeixibles les inclinades mansardes de zinc, tan característiques del decimonònic estil arquitectònic haussmanià.
El baró Haussmann també signa el pont del Parc Monceau que podem veure el tercer capítol de Lupin (en un flashback en què el protagonista viatja al passat per recordar com es va enamorar de la seva exdona a la ficció, Claire, encarnada per l'actriu francesa Ludivine Sagnier). El parc, dissenyat al segle XVIII a l'estil anglès pel paisatgista Louis de Carmontelle, encara guarda algunes de les construccions fantasioses de l'època, com ara la famosa Naumàquia, un estany envoltat de columnes corínties on antany s'escenificaven batalles navals com a espectacle.
Els jardins de Luxemburg són perfectes per a una reunió secreta.
I no un, sinó molts Assane Diop (al pur estil Maurice Leblanc) són perseguits per la policia als jardins de Luxemburg, inspirats en els florentins Jardins Boboli a petició de la reina Marie de Médicis, qui va decidir abandonar el Palau del Louvre i va manar construir el Palau de Luxemburg (actual Senat de França) després que el seu marit, el rei Enric IV, fos assassinat als carrers de París el 1610.
No és un pont, sinó una passarel·la, concretament la de Mornay sobre el Canal de Saint Martin, on Claire confessa a Assane al principi de la seva relació que està embarassada del seu fill, Raoul. Una localització, sobre l'antic port mercantil de l'Arsenal, que a priori pot semblar poc idíl·lica, però que aviat ens descobreix a la distància perfil il·luminat de la Columna de Juliol de la Plaça de la Bastilla.
I gairebé sense cadenats (de l'amor) apareix la Passerelle des Arts –que connecta l'Institut de França amb la Cour Carré del Louvre–, del que pren el seu nom la passarel·la, ja que el museu abans era conegut com el Palau de les Arts. Durant un breu passeig per la qual va ser la primera passarel·la metàl·lica de París, Assane lliura al seu fill "la meva herència, el meu mètode, el meu camí", és a dir, el llibre de Maurice Leblanc que el seu pare li havia regalat a ell de petit.
Assane i Claire en un restaurant amb vistes al Porte de Saint Martin.
ARRONDISSEMENTS, DESCOBRINT DISTRICTES
Hem seguit la pista al lladre de guant blanc Assane Diop pel cèntric I Districte, on hi ha el museu del Louvre. S'ha escapat dels jardins de Luxemburg al VI Districte i, al parc Monceau, ha viatjat al passat i també al VIII Districte. Sense oblidar-nos que ha pujat a les altures a la Rue d'Abbeville, al X Arrondissement pel qual discorre el Canal de Saint Martin i on el protagonista de Lupin i la seva exdona es reuneixen en un restaurant amb vistes a la Porte de Saint Martin.
Més lluny, cap al nord, fins el mercat de les puces de París, a la 18e Arrondissement, s'han anat a gravar les escenes que discorren a l'antiquari de Benjamin Ferel, còmplice eventual i amic del protagonista (interpretat per l'actor Antoine Gouy).
Considerat com el mercat d'antiguitats i objectes de segona mà més gran i antic del món, el mercat de Saint-Ouen en realitat està format per més d'una dotzena de mercats, i un és el Marché Biron, on sens dubte encaixa a la perfecció la luxosa i costosa joia amb què arrenca la trama de Lupin.
Assane Diop entrant a l'antiquari del seu amic Benjamin Ferel, a Marché Biron.
MUSEU I HOTELS
La mansió de la família Pellegrini, en què treballava el pare d'Assane Diop i on es va originar el conflicte encara per resoldre (haurem d'esperar a la ja confirmada segona temporada de Lupin), és en realitat el MAD - Musée Nissim de Camondo. Aquest hôtel particulier, del qual arquitectura està inspirada del Petit Trianon de Versalles, alberga una interessant col·lecció d'art decoratiu francès de la segona meitat del segle XVIII que inclou mobles i objectes dels regnats de Lluís XV i Lluís XVI.
Altres hotels que apareixen a la sèrie són l'Hôtel de Ville de Paris (seu de la municipalitat de París) i el luxós Le Meurice (el primer a París a tenir un bany privat a cada habitació i suite), de la direcció gastronòmica del qual s'encarrega el famós xef Alain Ducasse.
La mansió de la família Pellegrini és en realitat el MAD - Musée Nissim de Camondo.
FORA DE L'ÎLE DE LA CITÈ
Per un motiu molt especial (i un altre commemoratiu) viatgen fins a Normandia amb tren Assane, Clara i Raoul. Concretament fins Étretat, localització en què finalitza la primera temporada de Lupin, la que ja és una de les sèries de Netflix més vistes de la història de la plataforma.
En aquesta ciutat costanera francesa, coneguda pels seus penya-segats, tantes vegades immortalitzats pels artistes impressionistes, hi ha el museu Le Clos Lupin, ja que l'escriptor Maurice Leblanc va viure gran part de la seva vida en aquesta mansió d'estil anglonormant que avui rep el visitant amb un recorregut carregat de pistes secretes amb què anar descobrint el cavaller-lladre més conegut de França... i ara també del món sencer gràcies a la sèrie de Netflix.