Als Açores no val anar una vegada... ni dos.
"I per això us heu embarcat, nois, per perseguir la Ballena Blanca per tots dos hemisferis, si cal, i per tots els racons de l'univers fins que llanci sang negra per l'assortidor i la flota panxa enlaire”, arenga el mític Ahab a la seva tripulació a les pàgines de Moby Dick.
Probablement, si el capità hagués apostat durant més temps el seu vaixell, el Pequod, a les Açores, hauria tingut moltes possibilitats de topar-se amb el monstre albí sense haver de fer tantes voltes: més d'un terç dels cetacis del planeta travessen anualment aquestes aigües.
Gairebé acabats de fer els dos-cents anys del naixement de Herman Melville, l'autor de la tragèdia marítima més èpica de la literatura, és un bon moment per visitar les illes menys conegudes de les Açores, un dels grans santuaris de cetacis que queden als nostres oceans i un dels millors llocs del món per albirar balenes.
Les pàgines de Moby Dick són un viatge per elles mateixes.
“No pocs d'aquests mariners baleners pertanyen a les Açores, on toquen freqüentment els vaixells de Nantucket en el viatge d'anada per augmentar les tripulacions amb els adobadors camperols d'aquelles ribes rocoses”, explica la novel·la. Si hagués afinat una mica més, probablement Melville hauria esmentat que molts d'aquests rudos llops de mar provenien del triangle d'illes format per São Jorge, Faial i Pico, on es van crear les primeres bases baleneres al segle XIX.
En general i traient alguns punts de São Miguel, Açores és un oasi per als que prefereixen fugir de les hordes de turistes, però aquest triangle representa l'essència tranquil·la d'aquest arxipèlag on el temps perd la importància: camps verds plens d'hortènsies i dramàtics paisatges que podrien ser una barreja entre Hawaii i Nova Zelanda.
Vistes al llac Lagoa do Fogo, a la illa de São Miguel, Açores.
Tot i això, cadascuna d'aquestes illes ofereix una personalitat ben diferenciada. Pico està marcada per l'enorme volcà que ocupa gairebé tota la superfície i que és la muntanya més alta de Portugal, un desafiament que posa a prova les cames dels amants del trekking, també per les retorçades vinyes que es refugien darrere dels murs de pedra negra i que estan protegits per la Unesco.
São Jorge, a l'altra banda d'un canal, és una llarga espina dorsal jalonada de volcans, amb una costa salvatge i uns fons marins que atrauen surfistes i bussejadors. Pel que fa a Faial, està travessada per desenes de quilòmetres de camins per perdre's fent senderisme sense perdre de vista l'Atlàntic, immens i canviant.
Perquè aquest triangle format per volcans sorgits de les profunditats del mar comparteixen la mateixa vida i tradicions marineres. En aquestes illes, misteriosament deshabitades quan van arribar els portuguesos allà al segle XV i on pràcticament no hi ha espècies d'animals terrestres autòctones, les aigües bullen de vida.
A més de diverses espècies de golfinhos (com criden els portuguesos als dofins, una paraula preciosa), aquí podem trobar fins a quinze tipus de balenes diferents, des de la gegantina balena blava de 130 tones al catxalot nan de poc més de dos metres.
L'escriptor Herman Melville (1819-1891), en una foto feta als seixanta-sis anys per Rodkwood.
“Quina classe d'oli es fa servir a les coronacions? Quin és possible que sigui aleshores, sinó l'oli de balena en el seu estat natural i sense purificar, el més grat de tots els olis? Penseu en això, oh, lleials britànics! Nosaltres, els baleners, proporcionem als vostres reis i reines la matèria de la coronació!”.
L'economia de les Açores va dependre durant més de 150 anys de la caça i explotació d'aquests grans mamífers, especialment de l'oli que s'extreu del greix i que durant molts anys es va utilitzar no només, com ens diu Melville, per als sants olis dels reis, sinó principalment per alimentar els llums que il·luminaven milions de llars a tot el món, elaborar sabó i fins i tot per a la margarina.
Tot i això, quan el 1987 es va prohibir la caça comercial de les balenes, els azorians van haver de reinventar-se. Els més espavilats van trigar poc a adonar-se que el turisme podia ser molt més rendible que jugar-se la vida davant d'un monstre de la mida d'una casa: al cap d'uns mesos van començar a organitzar-se les primeres empreses per albirar cetacis des del port de Lajes, a l'illa de Pico, que des d'aleshores s'ha convertit –al costat d'Horta, a Faial– a la base principal d'aquest tipus d'excursions.
Pel mòdic preu d'uns cinquanta euros, són ja diverses les empreses que prometen tornar-te els diners si durant la travessia no veus, almenys, un catxalot de bona mida. I és que els temps canvien i la modernitat arriba a tot arreu.
Il·lustració per a 'Moby Dick' per Isaac Walton Taber.
Si ets dels romàntics que van llegir Moby Dick de petit e imaginaves que et portarien a buscar balenes en un pot de fusta comandat per un vell marí amb pota de pal, és possible que et sentis una mica decebut quan et pugin a una moderna zòdiac o un catamarà amb quinze o vint persones més.
No obstant això, les explicacions dels biòlegs marins que acompanyen cada viatge aconsegueixen que de seguida ens posem en ambient i aviat comencem a veure els primers dofins que passen brincando per sota de l'embarcació. Encara no divisem preses grans, però no anem a cegues: des de terra, moltes vegades des de les mateixes torrasses centenàries que feien servir els pescadors per albirar les seves preses en els vells temps, els guaites indiquen a la tripulació on es troben les balenes.
Whalewatching a Graciosa, Açores.
Quan arribem a la zona indicada, el pilot talla els motors i, per un moment, es fa un silenci tens a bord. De sobte, sorgeix de l'aigua la cua gegantina d'una balena que, després de dibuixar un arc a l'horitzó, colpeja l'aigua amb estrèpit. Esglaiats per l'espectacle, ens oblidem de la zòdiac, dels altres excursionistes i, per un moment, com si fóssim part de la tripulació del capità Ahab, volem que no s'escapi, no perdre de vista l'animal: “Per què no partiu els rems, brivalls? El diable us porti, brivalls esparracats; esteu adormits tots!”.
La cua torna a aparèixer una mica més lluny, però ja s'acosta un catxalot esbufegant. Aquest dia veiem sis enormes cetacis, a més de tortugues, marlines i taurons. “Man, this sure should be in everybody's bucket list!”, diu ruboritzat i eufòric un nord-americà que està assegut al meu costat a la barca i que trenca l'encanteri del sorprenent safari marí que acabem de viure. Però té raó.
Perquè, encara que a terra puguem aprendre més de la vida dels antics mariners visitant el museu balener de Lajes, l'antiga factoria d'especejament d'Horta o el museu de Scrimshaw, els ossos de catxalot gravats o pintats pels mariners, aquest espectacle fabulós hauria de ser a la llista de qualsevol viatger.
“De les construccions, que poques tenen cúpules com la de Sant Pere! De les criatures, que poques són tan impressionants com la balena!”, afirma Melville. Poder per una tarda sentir-te Ismael, el narrador de Moby Dick, veure aquestes increïbles criatures a només uns metres de tu, és realment, com diria un altre artista més frívol, una experiència gairebé religiosa que val la pena viure almenys una vegada de tant en tant. O dues.
***Aquest reportatge va ser publicat al número 145 de la Revista Condé Nast Traveler (Primavera 2021) . Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'abril està disponible a la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit