València sempre és una bona idea!
Ja us ho comptàvem en aquest article: “aquesta València lluminosa, mediterrània i lleugera (per bé) il·lusiona a més no poder”. I és que els que en som, encara que visquem fora com és el meu cas, vivim amb una emoció supina el fet que la nostra ciutat es posi al capdavant.
No et parlarem de totes les bondats de València. Les saps de sobres: bon temps, Mediterrani, llum, color, festa i pólvora... Parlarem de tots aquells que, cada dia, posen el seu granet de sorra perquè la ciutat brilli com cap i perquè cada vegada més, sigui una d'aquelles destinacions en què res no queda a l'atzar i en què hi ha plans per a tots i tots els gustos.
I quins són els grans exponents d'aquesta nova ona d'energia? Els restauradors. Sí amics, la gastronomia és un dels grans motors de renovació de la ciutat.
I és que en pocs mesos, la ciutat ha recuperat l'efecte 'wow', aquesta capacitat de sorprendre mirant el futur amb ímpetu.
Restaurants de producte, mercats gastronòmics, nova vida a espais antics... València viu una explosió de talent i excitació gastronòmica a tots els nivells i els darrers mesos del 2018 ens van donar un bon grapat de raons per tornar a enamorar-nos. Les descobrim?
Covent Carmen, el nou place to be de València
L'obertura de Baobab (Marquès del Túria, 73) va portar aires frescos a la capital valenciana. Què significava això? El retorn de Raúl Aleixandre, que ens va deixar una mica orfes amb el tancament de Vinícoles.
I Aleixandre tornava amb un projecte que representa l‟arbre de la vida. Curiós, no? Si tenim en compte que aquí ha plasmat la seva feina i el seu saber fer a cases –com aquell gran Ca'Sento, tot un exponent a la Comunitat Valenciana–, el nom no pot venir més a cabells.
Baobab és un somni fet realitat i per dur a terme aquest somni, es va ajuntar amb Luis Pellicer de Castellví a càrrec de la sala. Junts han aconseguit donar vida a un restaurant de cuina de mercat amb producte nou cada dia.
El millor? La possibilitat de poder menjar a la barra, veient com Aleixandre es maneja als fogons.
Imprescindibles són el tall d'ensalada russa, el seu ja clàssic bunyol de bacallà , el biquini de formatge brie amb tòfona i els arrossos , amb els quals Raúl ja va demostrar àmplia mestria i que repeteix amb receptes d'alçada com el rossejat de fideus o l'arròs planxa.
Baobab: aires frescos a la capital valenciana
Una altra gran obertura de finals del 2018 va ser la de ** Convent Carmen ** (Plaça Portal Nou, 6) , un convent de 1609, a la mateixa plaça on planten la falla de Na Jornada, que s'havia transformat en epicentre cultural.
Música en directe, classes de ioga, tai-txi, boxa, cuina, exposicions... Tot això en un espectacular espai projecte de l'estudi Francesc Rifé, començant per una intervenció a l'església dessacralitzada, fins al detall més mínim cuidat en l'exuberància del jardí.
I atenció al jardí, perquè allà, a més de 2.000 metres quadrats passen moltes coses. Acull un mercat gastronòmic a l'aire lliure dividit en quatre àrees: la vermuteria, una zona street food, La Llotja i Barra Calma, amb més d'un centenar de plats de tota mena de cuines.
L'encarregat de donar-li vida? Miguel Ángel Mayor, xef del restaurant Sucede –una estrella Michelin– del Caro Hotel. Fes una ullada a la seva agenda cultural perquè no et donarà temps a avorrir-te: jazz, cinema, concerts per a nadons... A més, no acaba aquí la cosa, perquè properament preveuen convertir la resta del convent en un hotel.
Un antic convent reconvertit en epicentre cultural
Una altra parada obligatòria a la nova ruta gastronòmica valenciana és **el primer mercat gastronòmic centrat en street food de València, el mercat de San Valero** (Gran Via Germanías, 21) . De la mà d'empresaris reconeguts de la ciutat, com Víctor Romero i Óscar Iglesias, arrencava el camí en un dels barris de moda, Russafa.
San Valero compta amb deu llocs de gastronomia per a tothom. Des d'una alvocateria, fins a una parada de poke, un ostrarium bar o una parada dedicada a la carn vermella de les pastures de lleó. A això li sumen una vinoteca on aniran organitzant tasts, maridatges i plans culturals.
Marxem ara fins al ** Cafè Madrid ** (L'Abadia de Sant Martí, 10) . Saps que a aquest local se li atribueix la invenció de la cèlebre Aigua de València el 1959?
Va ser recer de la València bohèmia durant molts anys fins al seu tancament i el 2018 tornava a la vida sense perdre gens ni mica del puntet intel·lectual i la màgia que el caracteritzava, per continuar sent un lloc de reunió i tertúlia per als valencians.
Ha reobert **als baixos del nou hotel de luxe Marqués House. ** De la mà del bartender Iván Talens (Campió Challenge Sips & Bites World Class Espanya 2015) i Nacho Romero (Kaymus) als comandaments de la proposta gastronòmica, el renovat Cafè Madrid aposta per una carta de còctels d'autor com el Valencian Spritz amb vermouth, taronja Carmeleta, cava i top de soda o la mítica Aigua de València i una carta de cuina amb tocs internacionals i les millors matèries primeres. Ah! I també en té una terrassa solàrium...
El bressol de l'Aigua de València
Un altre dels grans restauradors valencians, Valentín Sánchez Arrieta , que ja compta en el seu haver amb èxits com Valen & Cia i Al Tuní Tun , porta una nova proposta amb ** Merkato ** (Mestre Racional, 11) , el seu restaurant més ambiciós.
La filosofia del restaurant parteix del lloc on es troba. El que fos un antic hangar per a avionetes i més tard, un magatzem de bobines de paper , ara torna reconvertit en un espai d'estètica industrial que uneix sota el mateix sostre, un mercat, un restaurant i diverses parades dins del mateix.
Botiga de productes (conserves, llaunes, etc.) per prendre-hi o portar a casa, una zona bakery per esmorzar amb pastisseria casolana, una barra de sushi i un restaurant que promet emportar-nos en un viatge d'anada i tornada sense sortir de casa.
Merkato, la nova proposta de Valentín Sánchez Arrieta a la capital del Túria
I així, en tot just dos mesos obert, han aconseguit que es converteixi en un veritable temple del producte que pren les verdures de l'horta valenciana i les millors carns i peixos de mercat.
Tots ells passen per la brasa, vinculant-se així amb la sang basca que corre per les venes de Valentí.
A la carta trobaràs delícies com el porro confitat amb sobrassada de porc negre mallorquí i Comté, pedrers de vedella sobre guisat de bolets, costelles de vaca madurada a la brasa o unes kokotxas de lluç bras o roman, entre d'altres.
Un antic hangar per avionetes reconvertit en restaurant
Un altre dels que aposta pel producte en la seva màxima expressió és Quique Dacosta amb la seva nova obertura, ** Llisa Negra ** (Pascual i Genís, 10) . A meitat de novembre arribava el quart restaurant a València i el cinquè a la Comunitat.
Llisa Negra es nodreix de les llotges de proximitat, escollint els millors productes de temporada que passaran per la graella o les brases, fent així que el que prenguem estigui el més poc adulterat possible.
Aquí no van amb ximpleries, l a cuina és directa i simple. Gairebé tots els plats es preparen a la vista del comensal des de la cuina i d'allà en surten gambes vermelles de Dénia, pessigolles a la brasa, puntes de Moraira fregides amb emulsió de tinta, ratlla adobada al grill...
Llisa Negra, cuina directa i simple a base de producte local
Però també carns com la costella de vaca Rossa gallega. El client pot triar la seva guarnició (puré de patata ratté a la mantega, carxofes a la graella o peça de mini enciam i ceba tendra fresca, entre d'altres) i la salsa amb què amanir el plat principal.
Al seu restaurant de Les Marines (3 estrelles Michelin), els salaons han adquirit dimensions èpiques i per això Dacosta ha decidit incloure'ls a la carta de Llisa Negra: el seu famós Pop sec de Dénia a la flama o la ou de Llisa de Santa Pola semicurada al sol a Dénia, formen part dels elegits.
Lisa Negra, el nou de Quique Dacosta
EL TOC CULTURAL
I sí, hi ha molta gastronomia nova per tastar. Però també alguna fita cultural. Sabies que a València es guarda a Sant Grial ? Molt s'ha escrit i esdevingut sobre el tema, però sembla que la Catedral de la ciutat del Túria conserva entre els seus tresors el mateix calze de l'Últim Sopar.
Tal és la seva importància que fa tot just un mes, va obrir Aula Grial (Cabillers, 6) , el primer museu dedicat al Sant Grial. Així que en un edifici en ple centre històric ia poca distància a peu de la Catedral, neix aquest projecte per conèixer la història de la copa més famosa de la història i una de les relíquies més preuades de l'Església i com aquesta va arribar fins a València.
Però encara n'hi ha més, s'ha concebut com una aula sensorial per gaudir-ne amb els cinc sentits. Podràs tocar, olorar, escriure amb una ploma a la manera medieval o vestir-te amb un hàbit com a monjo templer.
A més, els caps de setmana a les tardes, les visites es poden fer com a escapament room. Et 'tanquen' en un museu i hauràs d'enginyar-te-les per poder sortir a temps d'evitar una catàstrofe...
Cal tornar a València amics, mai defrauda. Parauleta Traveler.
El Sant Grial és a València!