Siwa, l'oasi egipci oblidat a les portes de Líbia
Aïllat a l'extrem nord-oest de l'infinit desert que s'obre pas més enllà de la conca occidental del riu Nil, l'oasi de Siwa brolla com un dels escenaris més verges i exòtics d'Egipte.
El lloc, que jeu a la falda d'una depressió homònima propera a la frontera amb Líbia, és a uns 600 quilòmetres del Caire i, malgrat el seu encant, es continua quedant fora de les principals destinacions turístiques del país dels faraons.
Encara que famosa per ser l'enllaç entre cinc grans rutes de caravanes que connectaven la vall del Nil, Àfrica central i la costa del Mediterrani, Siwa ha viscut notablement reclosa durant segles a causa de la seva remota ubicació, cosa que li va permetre mantenir al llarg de molt de temps una elevada independència.
Siwa ha viscut notablement reclosa durant segles a causa de la seva remota ubicació
Tant és així que, malgrat que l'oasi fos annexat a Egipte a principis del segle XVIII, no va ser fins al 1984 quan es va construir la primera carretera asfaltada que li permetés enllaçar amb la resta del país.
Així mateix, el fet que fins al 1992 els estrangers encara necessitessin un permís de l'exasperant exèrcit egipci per poder acostar-se al lloc ha provocat que Siwa hagi mantingut certa insularitat fins fa ben poc.
Aquest aïllament, però, ha resultat clau per no alterar la fragilitat que caracteritza lemplaçament. D'una banda, a l'oasi hi viuen els únics 30.000 berbers d'Egipte, un conjunt de pobles autòctons del nord d'Àfrica la presència dels quals s'estén des de les Canàries fins a Siwa. I, de l'altra, el seu ecosistema és molt delicat, per la qual cosa alterar el seu equilibri podria comportar conseqüències catastròfiques per al lloc.
Avui dia, arribar fins a l'oasi és molt senzill. Una de les millors opcions, encara que no la més còmoda, passa per agafar l'autobús nocturn que surt cada nit des del Caire fins al centre de Siwa, on s'hauria d'arribar a primera hora del matí.
Conèixer el poble berber que habita la zona
La segona possibilitat és la de desplaçar-se amb avió fins a la ciutat costanera de Marsa Matruh, a uns 300 quilòmetres de la destinació final, i recórrer la resta amb autobús o microbús.
L'ideal és visitar el lloc entre tardor i abril, quan les temperatures són més suportables que a lestiu. I un cop allà, no cal esperar-se trobar massa viatgers , ja que el turisme a la zona es va desplomar després de la Primavera Àrab de 2011 a causa de la inestabilitat a Egipte i de la proximitat de Siwa a la caòtica Líbia. Tot i això, el lloc és completament segur i no ha patit com altres parts del país.
Per sort del viatger, l'oasi compta amb un ampli ventall de possibilitats quant a allotjament, per la qual cosa es podran trobar des opcions molt econòmiques, sobretot al mateix poble de Siwa, fins a les alternatives més luxoses, algunes de les quals es troben als racons més espectaculars de l'oasi.
Tot i tractar-se d'un lloc petit, la vasta història i privilegiada natura brinden a Siwa una variada oferta turística que abasta des d'històric fins a terapèutic, passant pel de safari i el recreacional, que són els que solen atreure més públic.
L'espectacular fortalesa de Shali
A l'interior del poble, la principal atracció és l'espectacular fortalesa de Shali , una ciutat fundada al segle XIII i habitada fins a 1926, quan tres dies de tempestes van danyar críticament els edificis del seu interior.
Construïda sobre un turó al centre de Siwa, Shali apareix com un laberint d'edificis fets amb una típica barreja local de sal, roca i argila coneguda com a kershef, i el cim ofereix unes boniques vistes a l'oasi. Per veure més edificis construïts a la manera tradicional es pot passar per el centre de visitants de Siwa, prop de Shali, on hi ha un petit museu d'història local.
Per als amants de l'arqueologia, els dos llocs que no es poden perdre es troben a el turó d'Aghurmi, on descansen els dos temples construïts a Siwa en honor al déu Amón. El primer, i el més conegut, guarda al seu interior el famós temple de l'oracle, que es creu que va ser visitat per Alexandre el Gran per determinar si era fill de Zeus. El segon, el d'Umm Ubedah , estava connectat a l'anterior i, encara que està pràcticament en ruïnes, la seva ubicació, en un palmerar, manté un gran encant.
Per als qui estiguin cansats d'història antiga, Siwa compta amb nombroses fonts freds i calents amagats entre les palmeres. El més famós és l'anomenat bany de Cleòpatra, una piscina de pedra natural on, segons la llegenda, es va banyar la popular governant egípcia.
Illa de Fatnes
Altres de les fonts més coneguts del lloc són el de l'illa de Fatnas, que és un dels més arrecerats i està a quatre quilòmetres de Siwa; el de Bir Wahed, d'aigua calenta; o el de Kegar, un jacuzzi a 67º usat amb fins terapèutics.
Allunyant-nos del poble, una de les principals atraccions de l'oasi és la de endinsar-se de safari al Gran Mar d'Arena, una zona desèrtica del Sàhara de 72.000 quilòmetres quadrats que compta amb el tercer camp de dunes més gran del món i del que Siwa actua com a entrada nord.
A l'oest de Siwa, per la seva banda, destaca abans que res el llac Shiatta, que en el passat es creu que s'estirava fins al mateix poble de Siwa i en les profunditats del qual s'han trobat fòssils mil·lenaris i una barca funerària de lèpoca faraònica o romana. A més, el lloc no és només una parada per a molts viatgers sinó també per algunes aus migratòries, inclosos flamencs , i també per gaseles que, amb sort, es podran albirar al seu pas pel llac.
A la part est, que requeriria una jornada sencera per visitar els diferents oasis i els passatges naturals amb algunes esplèndides formacions calcàries, destaca l'antic poble fortificat de Gara , en què encara viuen uns pocs centenars de persones i que, sens dubte, figura entre els assentaments més aïllats de tot Egipte.
Des de Siwa s'accedeix al tercer camp de dunes més gran del món
A l'hora de desplaçar-se, els llocs més propers al poble de Siwa són assolibles amb bicicleta, moto o amb els particulars –i incòmodes– taxis locals , que no són més que una moto amb un petit remolc.
A partir dels 15 quilòmetres a la rodona de Siwa, però, encara es requereixen permisos per viatjar, per la qual cosa es recomana o bé anar amb un guia o passar-se amb almenys un dia d'antelació per la cèntrica oficina de turisme, on el seu amable director, Mahdi Hwieti, podrà facilitar aquest tràmit.
Sense cap dubte, Siwa és un dels llocs més atípics i bonics d'Egipte, i de comptar amb els dies disponibles per apropar-se, suposa una gran oportunitat no només per endinsar-se a un entorn natural privilegiat, sinó també per conèixer el poble berber que habita la zona i que afegeix un toc diferent a l'Egipte àrab més oficial.