Gala, la musa o l'artista?
Per primera vegada una exposició internacional pretén desentranyar qui va ser Gala: musa, artista, personatge indispensable de l'art contemporani del segle XX i... una gran desconeguda?
La Fundació Gala-Salvador Dalí i el Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona obren aquests interrogants a la mostra ' Gala Salvador Dalí' , oberta al públic des del dia 6 de juliol fins al 14 d'octubre.
De forma inèdita es podran veure aquí 40 obres que procedeixen principalment de la Fundació Gala-Salvador Dalí, però també de col·leccions privades i museus internacionals com el Museu Dalí de Sant Petersburg , el Haggerty Museum of Art de Milwakee o el Centre d'Art Georges Pompidou a París, entre d'altres.
L'exposició revela, a través de 315 pintures, dibuixos, fotografies, etc., els canvis a la imatge de Gala a través de les seves diferents performances, reflectides pels pinzells de Salvador Dalí ; i permet també seguir l'evolució del pintor gràcies a un conjunt important d'olis i dibuixos.
A més, s'exposen per primer cop un conjunt de cartes, postals i llibres, vestits i objectes del tocador personal de Gala. I al costat dels olis i dibuixos de Dalí , es presenta una selecció d'obres d'altres artistes que van gravitar al univers surrealista , especialment entorn de Gala, com Max Ernst, Picasso , Man Ray, Cecil Beaton o Brassaï.
Salvador Dalí. Gala Placídia. Galatea de les esferes, 1952 © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018
QUI ERA GALA?
Helena Dmitrievna Diakonova, Gala, (Kazán, 1894 - Portlligat, 1982) va ser un dels personatges més emblemàtics de les avantguardes del segle XX . Va conèixer Dalí el 1929 i mai més se'n va tornar a separar, però anteriorment s'havia casat i havia estat mare amb el poeta Paul Éluard , a qui va ajudar en el seu camí cap a l'èxit. Tal com faria amb Dalí més endavant, per la qual cosa és difícil concebre-la només com una musa , doncs com que intenta desgranar l'exposició, va ser una peça clau i poderosa en el camí de les dues parelles cap al seu èxit professional i artístic.
La mostra descobreix una Gala que es camufla de musa mentre construeix el seu propi camí com a artista: escriu, realitza objectes surrealistes i decideix com es vol presentar i representar, a més de convertir-se en essencial en el desenvolupament artístic de Dalí, amb qui conforma un tercer personatge que el mateix pintor admet en una signatura doble: Gala Salvador Dalí.
Mai abans no s'havia proposat en l'àmbit internacional una mostra dedicada a Gala , en part pels preconceptes respecte a la seva persona i, en part, per l'extrema fragilitat de moltes de les peces essencials per reconstruir-ne el retrat.
Salvador Dalí. Dalí d'esquena pintant Gala d'esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides en sis miralls veritables, 1972-1973. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres.
PÚBOL: UNA REINA, UN CASTELL
Dalí regala a Gala el Castell de Púbol a Girona, com a mostra del seu amor, ja que ella volia un espai propi on sentir-se reina i desenvolupar el seu potencial artístic, lluny de l'enrenou de Portlligat, la casa de Dalí.
El 1971, a través d'un ampli reportatge fotogràfic de Marc Lacroix a la revista Vogue , es mostrava al món el Castell de Púbol . El mateix Dalí el presentava com un regal d'“amor cortès” a la seva dona. I això que significava? Dalí només podria entrar amb la invitació de Gala , en honor a aquest concepte literari de l'Edat Mitjana en què l'amor es representava de manera cavalleresca.
Castell de Púbol a Girona.
El Castell, obert al públic, és on va passar els seus darrers dies el pintor Dalí quan la seva musa va morir i, encara que se'n va cremar una part, es pot veure la recreació de les seves habitacions, cuina, i com no, les seves obres d'art. De fet, va ser enterrada allà mateix, al seu castell.
El castell va ser un regal de Dalí.