Els restaurants tradicionals d'Andorra i què tastar-hi
L’ERA D’EN JAUME, a Llorts
Olla dels padrins . És com truquen a la carta una escudella barrejada feta amb vedella, porc i gallina desossada, botifarra negra i botifarra blanca, pasta de galets, arròs i cigrons. És el plat de cullera més representatiu de la gastronomia andorrana. Al gener, coincidint amb les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià, se celebren escudelles populars a les places. El tiberi és gratuït, però per uns 7-9 euros et pots portar una escudella i una cullera de fusta com a record de la festa. Té lloc des de finals dels anys seixanta; un restaurant se la va treure de la màniga perquè havien comprat massa menjar i no volien que se'ls espatllés. És un bullit fort on n'hi hagi.
Olla dels padrins
BORDA DEL RECTOR, a Incles
Canelons de carn rostida , seguint la recepta que feia l'àvia. Com a Catalunya, a Andorra era típic preparar-los amb les sobres del gall dindi de Nadal i menjar-los l'endemà, per Sant Esteve. Aquí tot s'aprofita!
Canelons de la Borda del Rector
** BORDA RAUBERT , a La Massana**
Si fos primavera, caldria tastar l'amanida de xicoies (xicories) , una mena d'enciam que creix als prats quan es fon la neu, entre març i maig. Diuen que les millors són les del Pas de la Casa-Grau Roig , tenen un sabor una mica amarg, però agraden molt als andorrans. Aquí les amaneixen amb oli d'oliva, sal, pebre i pernil ibèric; també hi ha qui les prepara amb una picada de tomàquet triturat i all. Però el plat del que estan més orgullosos a la Borda Raubert és el pollastre a l'andorrana, un pollastre de pagès amb panses, pinyons i orellanes. Antany només ho prenien els dies de Festa Major; ho couen amb pastanaga, pebrots, ceba i all, ho flamegen amb una mica de conyac i vi blanc, i li afegeixen canyella i farigola per aromatitzar-lo. Així ho porta cuinant des del 1972, quan el restaurant va obrir. Per acabar, recomanen peres al vi o crema andorrana (com la catalana però sense sucre cremat, amb clara d'ou muntada i caramel) .
Crema andorrana
** MOLÍ DELS FANALS , a Sispony**
Trinxat de muntanya . Tot un clàssic del Pirineu amb col d'hivern, patata de la Vall d'Incles, all i cansalada ibèrica. Perquè la recepta sigui autèntica, s'hauria de preparar amb el cabdell de la col congelada per les gelades de la nit andorrana.
** CASA VELLA PALÉS , a L’Aldosa**
Cargols al xurrup, amb salsa de tomàquet i un puntet de picant. Era de nit quan sortia a buscar gasteròpodes, proveïts d'una cistella i d'una farola que omplia de llumetes la muntanya. Preparar-los és un treball i una tortura per al viscós animal: primer es tenen un mes en dejú, sense tastar enciam; després es netegen, es bullen amb sal i ja estan llestos per cuinar. El millor del plat, la salseta per mullar.
Trinxat
** BORDA DE LES PUBILLES , a Aixirivall**
Sopa de ceba gratinada amb ou d´Aixirivall. Que un brou fumejant t'escalfi per dins és el que més ve de gust un dia d'hivern. Els pagesos els solien prendre per sopar; el que sobrava a l'olla, ho escalfaven i per esmorzar. Una altra de les sopes més comunes eren les de pastor, amb pa sec, all, oli i sal, res més.
BORDÀ PATXETA , Canillo
Aquesta borda és restaurant i casa rural. Una mica de quilo i mig a la brasa comparteix fama amb els embotits del país a la carta: donja, bringuera, obispo, fuet, llangonissa, espetec… i el bull en totes les seves variants: de fetge, de ronyó, de llengua, de morro… Els elaboren ells a casa, com havien fet sempre les mandongueres , les dones encarregades de preparar totes aquestes delicatessen una vegada ajusticiat el porc al novembre. Demaneu pa amb tomàquet per rematar. (Nota: el pa amb tomàquet de veritat no és pa amb rodanxes de tomàquet, ni pa amb tomàquet triturat, ni pa amb salsa de tomàquet: a la versió original, es talla un tomàquet en branca de forma transversal i es refrega la polpa sobre el pa; abans se li ha fet una mica de sal; un bon raig d'oli d'oliva per acabar.)
Crema de ceba gratinada
** BORDA D’ERTS , a Erts**
Quan és temporada, saltat de bolets amb foie; encara que des de la cuina avisen que aquest any hi ha molt pocs fongs, per la calor que ha fet al juliol i l'agost. A Andorra hi ha més de mil cinc-centes espècies identificades , però comestibles no tantes; els ceps (boletus) , els rovellons, les múrgoles, els muixardons, els fredolics, les llanegues blanques i negres, els camagrocs (trompetes grogues) … són dels més populars entre els boletaires, caçadors de bolets que els recol·lecten en boscos com els de la Rabassa, els d'Engolasters o els de Palomera.
Saltat de ceps i foie
** BORDA EULARI , a Anyós**
Arròs de muntanya. Plat estrella a base de costella de porc, pollastre i conill sofregit amb tomàquet, safrà, carrerons (carrerillas) i cargols, cuinat en cassoleta de fang. Ho serveixen al punt, ni molt sec ni molt caldós. De segon, la carn a la llosa se la fa cada comensal al seu gust, sobre una pedra volcànica a taula. Aquest era un menjar que les famílies solien prendre el Dia de Meritxell, el 8 de setembre , quan sortien al camp de barbacoa per celebrar la festa nacional d'Andorra.
Arròs de muntanya andorrà
** BORDA ESTEVET , a Andorra la Vella**
Civet de porc senglar a l'andorrana. Posen el porc salvatge a marinar tres dies en vi del bo i verduretes, per després guisar-lo durant tres o quatre hores amb xocolata negra, a foc lent. Mentre es fa, ens anem demanant un foie mi-cuit com a entrant.
Civet de porc senglar a l'andorrana
** BORDA DE L’AVI , a La Massana**
Filet de vedella a la brasa. Diuen que és el millor del món, perquè, abans d'estar al plat, l'animal s'ha llençat tot l'estiu a la muntanya corrent, menjant herba i llepant sal a les pedres. Aquí ho serveixen amb tomàquet provençal, pebrots del padró i patates al caliu , una de les tècniques culinàries més antigues que existeixen: la patata es cuina sobre les brases calentes, sense pelar i sense bullir prèviament. _(Avís del maître: això no és un microones; triguen unes dues hores a fer-se) _
BORDÀ DEL TREMAT , a Encamp
Bacallà cal Tremat sobre un llit de patates i gratinat amb salsa de mussolina verda. El bacallà és dels pocs peixos que es menjaven als pobles de muntanya; també els arengues, el congre i les truites, que abans eren de riu i ara, la majoria, de piscifactoria.
Borda del Tremat
** VODKA BAR , a Grandvalira**
Aquesta borda és una antiga quadra situada a les pistes del Grau Roig, a 2.150 metres d'altitud ; només obre a l'hivern i la millor manera d'arribar-hi és esquiant, amb raquetes o amb unes botes bones; a la nit, també es pot anar amb trineu de gossos, muntat en una màquina trepitjaneu o amb moto de neu. Amb el fred, el que més ens ve de gust és un còctel calent, a base de vi negre amb sucre, canyella, clau, nou moscada, closca de llimona i taronja.
Seguir @meritxellanfi
Vodka Bar a Grandvalira