Maneres alternatives de latinear
La Llatina, aquest lloc. Suma tants adeptes com al·lèrgics, els mateixos que cada diumenge s'autoimposen una ordre d'allunyament del barri abans conegut pel seu vessant artístic i bohèmia. No obstant això, l'epicentre madrileny de les ressaques amaga bona part del seu encant després de les cúpules del Mercat de la Cebada, el mastodòntic emblema del rentat de cara del barri.
A risc de soliviantar l'ànim dels veïns i damnificar de manera irreversible la calma d'aquest genial entramat de carrers, li declaro el meu amor sense posar-me vermell a aquesta altra cara de La Llatina, rica en girs castissos, d'aferrament desenfrenat al retro, fil musical del segle passat i aquest esperit partisà que alterna sense complexes birres de nou encuny amb tapes vuitcentistes. Una extravagant ruta canyí que es debat entre tavernes avantguardistes regentades per una troupe d'artistes, encantadores tavernes caribenyes i bars emblemàtics amb dècades d'ampolletes i fritanga a l'esquena.
La cara B de La Latina conté pistes inèdites.
Fanzines i bosses de roba a Cafè Molar
MÉS GRA QUE PALLA
Mercat de la Cebada Des de la seva inauguració el 1875, els 6.000 metres quadrats del mercat, repartits en dues plantes, abasteixen veïns i curiosos. Fa poc més de quatre anys l'ajuntament va decretar l'enderrocament de l'infinitament castís mercat de La Latina i ha estat el col·lectiu de veïns Campo de la Cebada l'encarregat de plantar cara a l'ordre municipal amb una iniciativa cultural que cavalca al marge de la llei. Desaparegudes la piscina i el gimnàs annexos (no van aconseguir lliurar-se) , el solar ha estat ocupat per una diversa comunitat de feligresos que comparteixen jornades de festa i reflexió parapetats en estructures de fusta, tarimes metàl·liques i murs a mig enderrocar en el que podria ser el desorbitat set de rodatge de Synecdoche, New York.
L'octubre passat, el col·lectiu d'artistes urbans BoaMistura va intervenir els 4.800 metres quadrats de cúpules de l'edifici, que acull avui uns cent llocs en actiu. Sense afany de restar mèrit a la gesta artística, avui aquest majúscul i colorista mural d'art urbà (el més gran de la nostra geografia) s'exhibeix com a arenga veïnal contra l?especulació i la ceguesa d?un ajuntament que sembla haver perdut la noció de la higiene i el sentit de l?olfacte. Si bé el que queda dret del mercat està abocat a la desaparició, l'atmosfera que irradia aquest espai singular a l'aire lliure convida a l'optimisme.
Teatre al Camp de la Cebada
MODERNES DE BARRI
La Cabra a la Teulada (Santa Anna, 31) Hi havia una vegada un suís i una belga que es van trobar a Brussel·les. Entre pinta i pinta van somiar amb la cabra sobre la teulada de Madrid. El resultat? Un bar d'estètica seixanta, amb la barra metàl·lica i rajoles d'estampat Pollock, sense caps de gamba a terra i amb un desplegament de ginebres pròpies d'un cinc estrelles: Bulldog, Martin Miller's, Seagram i Blackwood's. Uns parlen dels pastissos de pastanaga (3,60€ porció) , pels quals més d'un faria cua, altres veneren les racions de formatge Idiazábal amb tomàquets secs (3,60€) , una raresa per aquestes llars ia mi m'enamora el mar d'ampolletes portugueses de Super Bock a un euro. Més? Un festival de creps i torrades acabades de fer que flirtegen amb una supèrbia oferta de vi espanyol. Ells parlen: "La Cabra a la Teulada és una de les neotavernes cosmopolites, castisses i bohèmies que des d'un parell d'anys poblen Lavapiés i La Latina".
La Nieta Carmela (Humilladero, 3) Ho té tot per conquerir el radar del modernillo assabentat: taules col·lectives de fusta, il·luminació sípia, parets espellofades intervingudes amb retoladors, llenços i fotografies a mode d'exposició i una bella estructura ensamblada amb trossos d'antigues portes de fusta. Sobre ella, s'estén una barra on corren els terços de Mahou, Alhambra, Sol i un bon repertori de cerveses artesanals madrilenyes (Virgen, Cibeles, Veer).
Tanta creativitat no és casualitat. Al capdavant, un grup d'amics estudiants de Belles Arts que, ja fa dos anys, se'l van muntar amb un grapat de mobles reciclats, part de la seva incipient obra i molta imaginació. Sota el rètol, una frase: A jugar amb el temps. Doncs això.
La Nieta Carmela
N del T (Tabernillas, 15 ) Cares que sonen en aquesta coqueta taverna de Tabernillas. Una garrifa digerible, una àmplia barra sobre maó blanc i il·luminació teatral (quines bombetes!) converteixen de cop un fred espai en acollidor saló. De fons, jazz, rythm and blues, funky. De front, feligresos despatxen generoses porcions de pastís de tres xocolates i gintònics de nivell, una de les raons de ser del garito. Darrere de la 'Nota del Traductor', dos professionals del teatre: José Bornás, director, i l'actor Daniel Albaladejo, tots dos de Múrcia.
** Barrio Alto ** (Humilladero 16) Aquest cafè bar, davant de La Nieta Carmela, el regenten l'anglès Mark i el portuguès Miguel. La influència britànica es materialitza a un portentós desplegament de ginebres premium (a partir de 5€), la influència portuguesa es reparteix entre el saborosíssim cafè, les dobles de Super Bock (2€) i els seus llums, triades personalment per Miguel. **Suos són també la cocteleria Martínez Bar i el restaurant In Situ, **tots dos a Triball.
Inspirat al bell barri lisboeta del mateix nom, fa nou anys que està dedicat a una clientela que baixa la mitjana de cridòria de l'entorn i puja la mitjana d'aquesta modernitat ben entesa. S'han guanyat els veïns amb un terra d'autèntic parquet (amb els seus tatuatges i vetes) , pels preus més que honrats i per aquesta aroma a mantega a l'hora del berenar, mentre se'ls enganxa el Cry em a river de la genial Ella Fitzgerald. Un plaer.
Barrio Alto, a Humilladero
** La Bàmbola ** (Calatrava 6) La culpa de tot la té Patty Pravo ** (i el seu temazo èpic) .** Va ser el 8 de març de 2012 quan Alberto Galino es va atrevir a recrear l'estètica retro de la dècada que va elevar l'artista veneciana al cel de les deesses rosses. Al compàs de vídeos en blanc i negre, se sent una banda sonora que faria feliç el mateix Toni de Cuéntame: un repàs per la música italiana i francesa dels seixanta, a més de Rafael, Rafaella Carrá… i qualsevol melodia d'abans del 1988.
Referències vintage com el mobiliari, reciclat i recuperat de rasclets, una col·lecció d'afitxes bicolors d'estrelles del Technicolor i el paper de la paret, una estilosa excentricitat arribada de Lituània. A la barra s'hi tasten beuratges del segle XXI: Ambar d'aixeta i bona selecció de terços. Aquí es beu més que es menja. En això gairebé no ha canviat la nit madrilenya.
** Cafè Molar ** (Ruda, 19) La llibreria-cafeteria-sala d'exposicions-lloc on deixar-se veure i voler rep elogis des de la seva inauguració fa menys de dos anys. A dalt, taules de fusta i prestatges que exhibeixen publicacions per a gairebé qualsevol lector (novel·la gràfica, còmics, literatura eròtica, novetats editades amb cura…) . La seva bizarra col·lecció de fanzines respon a cànons berlinesos. Al fons, serveixen cafès amb brioixeria i tiren unes canyes perfectes, davant d'un altell ple de frusleries per a freaks i de vinils de museu, així com una bonica col·lecció de bosses de roba que tant embogeix els festivalers.
Al soterrani celebren naixements i divorcis, exposen obres d'art, presenten en societat qualsevol caprici intel·lectual, donen sessions de dj i intervenen parets, façana o vidres els artistes dels quals solen ser íntims.
** Marilina Bar ** (Calatrava, 13) "Al Marilina es ve a beure". Fa deu anys que el Maluca (Marilina des de fa uns mesos) sadolla la set dels que vénen ja sopats. O no. Per si de cas, t'alegraran el còctel amb grans fonts de crispetes. Funciona com a cocteleria de dilluns a dissabte. S'adequa els diumenges, amb horari de bar. Potser un bon moment per tastar alguna de les seves conserves i nachos amb formatge.
La teulada del Mercat de l'Ordi intervingut per BoaMistura
MÉS QUE MATUSALEM
Casa Antoni (Plaça de la Cebada, 12) Qualsevol barri del centre històric que cal compta amb un restaurant asturià. El de la Cebada es diu Antonio. El dia gran és dijous: serveixen canyes a un euro i ampolles de sidra a 3€ (de 18.30 a 24) . Els seus cachopos de carn 100% asturiana i els xocs de Tineo amb formatge de cabra s'acompanyen bé amb culins o bé amb Mahou. I punt.
**Casa Gerardo (o Magatzem de Vins) ** (Calatrava, 21) Casa Gerardo és a La Llatina el que La Ardosa a Malasaña. La taverna per excel·lència. Marbre a les taules, fusta a les cadires, llum blanca i parets que rendeixen culte per igual a la Verge de la Coloma ia l'Atleti. Els amos no escatimen en gots de vermut de sifó, cerveses artesanals (Domus i Cibeles) i canyes Mahou niquelades i sempre casades amb tapes (formatge, pernil, cecina…) . Una carta impecable de vins nacionals (les copes no arriben als 3€) és l'avantsala a la seva especialitat: les torrades, el secret de les quals és a 'la massa'.
** Muñiz ** (Calatrava, 3) El millor és la seva façana envidriada, de les poques que queden al centre, tan de Fernando León de Aranoa. L'estampa és eloqüent: futbol a la pantalla, un fresc de la Verge sobre rajoles anyil i de trenta anys enfundats en camises de quadres que mullen les seves barbes indie en dobles de Mahou. De menjar? **Tot un arsenal de racions (fregides, en adob, en guisat) ** elaborades amb la mateixa recepta des de la seva obertura. Es diu, s'explica que cal tastar la truita i el plat d'orella. Al celler que regenta la tercera generació de la família Muñiz mai passaràs gana: la tapa toca per dret propi, el botellí gelat de Mahou també.
Exposició al Cafè Molar
LA MOVIDA CARIBENYA
Simpatia Llatina (Calatrava, 26) Entre el que és genuí del 'latineu' i la contagiosa eufòria dels dominicans, el Simpatia compta amb un bon grapat de fans. El diminut bar fa honor al seu nom amb un generós malbaratament de somriures i els seus preus caribenys. A cop de merenga elaboren entusiastes receptes caribenyes, des d'un sancochito fins al pica pollastre, pedra angular de la gastronomia dominicana.
La Cendra (Calatrava, 10) . Compares i compatriotes del Simpatia treuen partit als mesos càlids de la ciutat, quan obren les portes de bat a bat i les notes de la batxata i la salsa flueixen per Calatrava. Aquí sabràs el que són unes veritables arepes veneçolanes (5€) i un pica pollastre (12€) . A més, pots encarregar sancot, iuca, plàtan fregit i altres especialitats del tròpic. Dilluns, dimarts dijous i diumenge, el terç a un euro.
Se'n pot demanar més?
Barri Alt