Main Colonnade, a Mariánské Lázně (República Txeca).
El valor universal –i excepcional– del fenomen del balneari a Europa per fi ha estat reconegut per la Unesco. El 24 de juliol passat, quan a Espanya estàvem embadalits amb la inclusió del Passeig del Prado i el Bon Retir en llista del Patrimoni Mundial, altres 11 ciutats europees compartien la nostra emoció i alegria: Les Grans Ciutats Balneari d'Europa també obtenien el títol de Patrimoni de la humanitat.
El lloc transnacional porta per nom The Great Spa Towns of Europe i està format per Baden bei Wien (Àustria); Spa (Bèlgica); Františkovy Lázně, Karlovy Vary i Mariánské Lázně (República Txeca); Vichy (França); Bad Ems, Baden-Baden i Bad Kissingen (Alemanya); Montecatini Terme (Itàlia); i la ciutat de Bath, al Regne Unit (que en realitat porta inscrita a la llista des de 1987, quan es va convertir en la primera i única ciutat balneari del món a ostentar aquest títol, ara compartit amb les seves ciutats agermanades).
Casino de la ciutat de Spa, a Bèlgica.
El Comitè del Patrimoni Mundial ha volgut destacar així la cultura de l'spa europea que, nascuda a principis del segle XVIII, va abastar fins a la dècada de 1930 i va propiciar l'aparició de grans resorts internacionals que van impactar al paisatge urbà. Edificacions dedicades a la teràpia, fonts, columnates i galeries van ser dissenyades per aprofitar els recursos naturals de laigua mineral; també van ser projectats jardins, casinos, teatres i altres instal·lacions complementàries.
“Tots aquests conjunts estan integrats en un context urbà general que inclou un entorn recreatiu i terapèutic acuradament administrat en un paisatge pintoresc. Junts, aquests llocs encarnen l'intercanvi significatiu de valors humans i els desenvolupaments en medicina, ciència i balneologia”, exposa la Unesco.
Palau de congressos i òpera de la ciutat de Vichy, a França.
LES 11 CIUTATS BALNEARI
Balneari d'emperadors, Baden bei Wien va ser seu històrica dels Habsburg i la seva arquitectura Biedermeier s'entremescla amb altres edificacions del segle XX. Destaquen el grup arquitectònic de Kurhaus, Trinkhalle i Sommerarena, el pavelló de música i els jardins.
Va ser la popularitat de la ciutat balneari Spa la causant de la introducció del substantiu 'spa' al vocabulari anglès. Per tot Europa eren conegudes les seves aigües carbonatades i la seva arquitectura classicista francesa encara continua causant la mateixa admiració que al segle XIX, quan el complex es va transformar en un modern balneari.
Lloc d'emancipació (les dones el visitaven en solitari per curar les malalties 'femenines'), Františkovy Lázně presumeix d´una arquitectura tan autèntica com excepcional. Va ser el primer balneari de torba del món: banys de fang obtingut als boscos circumdants.
Bany barroc a Baden-Baden, Alemanya.
Els edificis Art Nouveau del considerat l'spa més gran d'Europa, Karlovy Vary, criden l'atenció per la seva ornamentació i la seva font tipus guèiser, per la singularitat.
Famílies reals i aristòcrates negociaven i es reunien al parc de Mariánské Lázne, un spa a l'aire lliure on els edificis neoclàssics s'integren a la perfecció a la natura.
Va ser Napoleó III qui va encoratjar la construcció de un petit París amb ànima de balneari: el seu nom és Vichy, i és molt més que aigua embotellada. Parcs, bulevards, passejades cobertes, hotels, casino, teatre… componen el paisatge urbà idíl·lic.
Terme Tettuccio, a Montecatini Terme (Itàlia).
Amb les aigües curatives de Bad Ems es feien pastilles i al seu pintoresc complex es van prendre importants decisions polítiques i es van compondre grans peces musicals.
Baden-Baden va inspirar grans artistes i va servir com a pati d'esbarjo estival a l'elit cultural d'Europa al segle XIX.
La sala de bombes de Wandelhalle, a Bad Kissingen, és l'estructura més gran del seu tipus al món i ja només per això val la pena la vista, però és que n'hi ha molt més: ecos de l'arquitecte Max Littmann, parcs i boscos i fins i tot instal·lacions de producció de salmorra.