Pescaturisme: el mar és només el principi

Anonim

Un núvol de gavines envolta un vaixell carregat de gamba blanca. En un balcó hi ha una nevereta de platja, antenes parabòliques ocres del salnitre, de tant vent. Un pescador amb samarreta bretona descarrega les caixes, cabdells de xarxes carregades d'històries i un plat de palaia, bé de llimona, acabada de capturar.

El port de pobles com La Vila Joiosa, a Alacant , es converteix aquests dies en perfecte escenari on submergir-nos al món mariner més enllà dels tòpics del turisme de sol i platja.

La cala del Charco amb la torre del Xarco al fons a la Vila Joiosa Alacant

La cala del Charco amb la torre del Xarco al fons, a la Vila Joiosa, Alacant.

Després de la aprovació del decret de 2019 a nivell nacional –a la Comunitat Valenciana va tenir lloc el 2017–, el pescaturisme aposta per la diversificació de l'activitat pesquera a les costes espanyoles a través de noves experiències. Un extra enfocat a potenciar els recursos d'aquestes comunitats a través de showcookings, excursions i visites guiades, entre moltes altres propostes.

La millor cara B d'un estiu que convida a conèixer tots els secrets del mar: la lectura del vent abans de itzar-se a la Mediterrània, la història d'un territori, o el dia a dia d'uns treballadors que surten a la recerca de peix per tornar amb carros de supermercat enfonsats al fons marí. L'experiència és l'esquer, però prendre consciència suposa la millor recompensa.

HEROIS ENTRE XARXES

El pescador es desperta a les 4 del matí. Dempeus a la riba, coneix el rumb del vent i sap si avui serà un bon dia per pescar o no. Els vaixells d'arrossegament es caracteritzen per una pesca més ambiciosa, a mercè d'una naturalesa capritxosa que mai garanteix un retorn amb les mans plenes.

Pescador

'El Surdo' assecant al seu vaixell bacallarets, Catalunya.

El vaixell es dirigeix als límits del seu regne blau, però en lloc de sorells i besucs, les pales extreuen una rentadora del llit marí. “Hi ha dies en què el pescador només es dedica a extreure escombraries del fons del mar durant tota la jornada. Aquest dia, per descomptat, no cobra”, explica Beatriz Almarcha, responsable de l'empresa OcioMar , a Condé Nast Traveler. No obstant això, l'estat del medi marí és només un dels molts problemes a què es enfronta aquesta comunitat.

"Els pescadors d'arrossegament ho tenen molt difícil amb la pujada del gasoil", ens explica Adrián Canales, responsable del projecte de pescaturisme a la Vila Joiosa i Torrevella. “El pescaturisme no resol aquest problema però almenys sí que suposa un extra. Amb tenir per suplir la despesa del gasoil es conformen”.

Al problema del preu del combustible, cal afegir les retallades de les jornades de treball impostos per la Unió Europea als principals ports de la nostra Mediterrània; o l'estela del confinament , època que va suposar el tancament massiu de restaurants, els principals consumidors a les llotges del nostre país.

“També hi ha menys peix que abans i tenim la competència de les piscifactories”, afegeix Adrián. “En època de crisi econòmica, si una persona va al mercat prefereix comprar una daurada a meitat de preu en lloc d'una daurada salvatge”.

Pescaturisme a Torrevella

Pescaturisme a Torrevella.

Aquests problemes dibuixen un horitzó incert per a les famílies pesqueres. Per això obrir la porta del darrere suposi la millor manera de convidar el viatger a un micromón com a nova estratègia per subsistir.

LA MEMÒRIA DE LA LANGOSTA

Són les quatre de la tarda ia les butaques s'amunteguen els amos dels restaurants. Davant els seients, safates de besucs, palaies, pops i alguna llagosta encara viva circulen sota una pantalla que dóna un preu. Ara o mai. La càrrega fresca serà per al millor postor que premeu el botó i la gamba blanca de la Vila Joiosa, el motí més desitjat. Però la subhasta de la llotja és només una de les moltes experiències de pescaturisme que avui podem gaudir en aquest poble alacantí.

A un rang de preus entre 20 i 120 euros , el viatger pot gaudir de quatre tipus dexperiències.

L´excursió bàsica inclou una ruta marinera amb explicacions de la història del port, una visita a la subhasta i la degustació de peix fresc . La segona opció afegeix una excursió amb vaixell d'esbarjo per veure pescar els pescadors des de lluny. La tercera va més enllà i permet passar un dia amb els mariners al seu propi vaixell i fins i tot degustar els sabors d'un ranxo de pescadors a coberta.

Pescador a Torrevella

Pescador a Torrevella.

Per acabar, l'excursió més ambiciosa inclou un taller de cuina al final del recorregut . Es compra peix fresc a la llotja i es prepara un típic suquet de peix al Club de Tennis sota la batuta del xef Toni Major.

El descobriment de totes les perspectives del món de la pesca enriqueix encara més la degustació dels sabors locals. “Hi ha gent que ve perquè desconeix completament aquest món i en crida l'atenció. Són persones amb un gust molt específic i concret”, afegeix Bea.

La Vila és un poble que aposta pel pescaturisme com via alternativa per nodrir el món ancestral dels pescadors, però no és l'únic. Al llarg del litoral d'Andalusia, Múrcia, les Balears, Galícia o la mateixa Comunitat Valenciana trobem diversos exemples d'empreses que han apostat pel pescaturisme després de laprovació del decret.

A Pontevedra, el vaixell de Francisco Javier Costa García, patró de la Confraria de Pescadors de Cangas, ofereix visites al Parc Nacional Marítim Terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia a través del seu projecte Mar das Illas Atlánticas.

Cudillero Astúries

Cudillero, Astúries.

A Andalusia, la Associació Andalusa de Dones de la Pesca (AndMuPes) avança en nous projectes de sostenibilitat al mar. I a Cudillero, Astúries, un vaixell parteix del colorit port fins Cap Vídeo pescant bonics d'estiu i calamars a la tardor pel camí.

A la mateixa platja on clavar el para-sol aquest estiu neixen centenars d'històries. Una cultura del mar de tantes escates com formes de fondre'ns amb el medi, de prendre consciència. Però especialment, permetre al pescador sortir a treballar cada matí amb la seguretat de no trobar un carro de supermercat en lloc d'un banc de sorells.

Llegeix més