'Jo trio', de Fitz Florència Duran
El primer que va preguntar l'artista uruguaiana Fitz Florència Duran quan es va plantejar pintar el mural que veus sobre aquestes línies en una paret de la petita localitat lleonesa de La Banyesa va ser si hi cauria el pes de la censura.
Es disposava a dibuixar una dona gegantina que ensenyaria sense rubor el seu pubis, les cames i un dels mugrons en un lloc habitat per poc més de 10.000 habitants, un poble a la riba de la Nacional VI i de la Ruta de la Plata: el típic lloc on potser el viatger hagi parat alguna vegada a prendre un refrigeri o desfogar urgències fisiològiques però on poques vegades s'entra.
Què se li ha perdut a ningú en el trànsit entre el desert de Mojave espanyol, el Páramo, i aquest massís verd i blanc que és la Serra del Teleno? Doncs, entre altres coses, **el festival d'art urbà Art Aero Rap**.
La Bañeza és un d'aquells llocs on la vida passa tan lenta i tranquil·la com les esbarts d'estornells que solquen el cel blau a les tardes d'estiu. La comarca on s'ubica és un terreny pla i suau, de rius amples jalonats per àlbers, una gran horta de remolatxes que finalment es converteixen en sucre.
Els noms sonors dels pobles no els recordaran a res, però cadascun garanteix placidesa, pistes perfectes per a rutes amb bicicleta i rius on donar-se capbussades improvisades: Allunya de l'Infantat, Cebrones del Riu, Destriana, Palaus de la Valduerna, Quintana del Marc, Quintana i Congosto, Sant Cristóbal de Polantera, Sant Esteve de Nogueres, Santa Elena de Jamuz, Villamontán de la Valduerna.
Aquí qualsevol alteració en el ritme vital dels habitants és una anomalia, així que hi havia raons més que fundades per pensar que aquest pit al descobert podria generar escàndol.
Això no és Facebook és La Bañeza i aquí no hi ha censura
Però no va passar. “Vam demanar permís a l'ajuntament i els va semblar perfecte. I l'acollida per part de la gent també ha estat molt bona” . Ho explica el responsable últim que aquest dibuix hi sigui, l'artista urbà Antonio Muelas , que des de 2013 organitza tots els agost durant les festes patronals de La Bañeza l'Art Aero Rap.
Aquest certamen transforma la localitat en un gran llenç i genera un interessantíssim contrast amb la resta del programa de festejos populars, en què s'inclou una cursa de motos clàssiques que, al seu torn, converteix els carrers del poble en una mena de Montecarlo rural pintoresc. Motors al ralentí vs. esprais sibilants.
“Som un poble molt tolerant” , fa broma Moles. Però no és broma. El mural hi porta des de l'estiu passat, es titula Jo trio i simbolitza “la capacitat i determinació de les dones per prendre decisions sobre el cos, la sexualitat, el present i el futur” , segons ha explicat la pròpia Florència Durán.
Aquest missatge tan profund i tan universal s'alça com una mena de visió en aquesta zona de Lleó on l'altiplà comença a intuir la proximitat de Galícia però encara té traces de secarral.
La novel·lista més cèlebre de la localitat, la periodista resident a Madrid Marta del Reg , admet que ha anat aprenent a gaudir any a any de l'aparició d'aquestes obres , que recorre moltes vegades muntada amb bicicleta.
A més, explica els efectes extraordinaris que la visió d'aquestes obres ha tingut sobre els banyazans: “El grafit té una cosa molt democràtica: és grandiós, és públic, és fàcil d'entendre. He vist nens i he vist ancians, parelles i adolescents, pagesos i estiuejants, contemplar les evolucions d'un grafiter sobre una bastida”.
No només això: tècnics de so assistents com a públic ajuden durant els concerts, gent del poble els deixa connectar la llum des de casa i algunes de les comunitats de veïns dels edificis on es pinten les façanes col·laboren econòmicament per finançar les graellades amb què mengen els artistes.
Fins i tot molts dels veïns presten casa seva als artistes convidats, que durant el mes d'agost, es converteixen en habitants perfectament integrats a la vida festiva del poble, a la qual aquesta iniciativa afegeix un cicle de concerts de música on, per descomptat, els protagonistes són els sons normalment associats al grafit, des del hip hop fins al rap.
Per què nosaltres no serem un referent a street art? Doncs sí. Per què no?
La iniciativa és molt similar a la que fa cinc anys van posar en marxa a Salamanca l'Associació de Veïns ZOES i el Col·lectiu Lemarte per revitalitzar el ** barri de l'Oest .**
El fundador d'Art Aero Rap admet que ho va fer amb certa intenció de dinamització turística d'aquesta àrea de la província , oblidada per les administracions i els viatgers. Va pensar: “Si a Astorga tenen la catedral i el palau episcopal projectat per Antonio Gaudí, a Ponferrada tenen el castell templer ia Lleó la catedral gòtica… Per què nosaltres no serem un referent a street art?” Doncs sí. Per què no?
El web Street Art United States li ha donat la raó i el gener passat va escollir aquesta obra com una dels deu murals més impactants de l'any a tot el món. Allà hi havia aquesta localitat, on els llauradors cultiven la fava blanca i els xarriners tallin la cecina, mesurant-se en qüestió de pintades de carrer amb algunes grans metròpolis del món.
"Els excessos urbanístics de La Bañeza als 70 i 80 proporcionen, d'altra banda, molt bon material per als grafiters: hi ha cases exemptes i altes, solars i murs… per esplaiar-se a fons. Crec que és una iniciativa genial que acosta l'art al món rural i dóna un toc fantàstic, irreal” , explica Marta del Reg.
No deixa de resultar interessant i curiós que fins i tot en un nucli de població tan petit i radicalment rural una vegada més l'art urbà, amb la veu política i la capacitat per transcendir immediatament, hagi demostrat la seva capacitat per transformar barris i llocs a tot el món. Des del Free Zehra Dogan a Nova York de Banksy fins al Jo trio de Florència Durán a La Bañeza.
QUADERN DE VIATGE
El dos grans menjars dels quals has de donar compte si vas de visita? La mongeta blanca i els embotits: ull a la cecina. És la més rica que provaràs a tot el nord-oest.
Celler El Capricho a Jiménez de Jamuz, a 3 km de La Bañeza
Un celler centenari, típica construcció excavada al fang l'origen del qual és romà, on José Gordón serveix la millor carn del món segons la revista Time, The Wall Street Journal o Vogue USA.
Museu de les Alhajas , La Bañeza
Posseeix unes riquíssimes col·leccions de vestimenta i joieria tradicional lleonesa, salmantina i zamorana dels segles XIX i XX. Brodats, amulets contra el mal d'ull o la infertilitat, vestits de casament, corals i atzabeigs…
Ruta enoturística i degustació de vins i embotits a Fuentes del Silenci , a Herreros de Jamúz (a uns 7 km de La Bañeza)
La ruta més interessant és la de la batea de l'or, en què t'ensenyen com els romans aconseguien l'àuria matèria l amb lexplotació de les muntanyes mitjançant laigua.
Menjar tradicional. Cafe París _(Carrer Juan de Mansilla, 28) _
Si voleu degustar les anques de granota picants o les tripes com s'han cuinat des de temps immemorial a La Bañeza, és el millor lloc. Sense luxes ni grans cartes ni entorn privilegiat: és un bar. Cal reservar per telèfon (987643365). Tot a la vella usança.
¿Banksy podria parar a La Bañeza? La resposta és: sí