Alta cuina amb vistes
La llegendària “Torre de Plata” parisenca va ser adquirida el 1914 per André Terrail –avi de l'actual propietari– Fredéric Deláir, en honor del qual encara s'anomena el seu famós ànec a la sang.
El restaurant ja gaudia de certa fama, però l'entrada de Terrail va aportar aquest famós celler –aquella que es va tapir durant la guerra per evitar els bombardejos i el saqueig– i un receptari que provenia del no menys mític Cafè Anglais.
Va ser, però, el seu fill Claude el que va convertir La Tour D’Argent en un lloc de culte entre la jet set internacional i els gastrònoms adinerats de mig món.
Visionari, elegant, playboy, magnífic amfitrió, guardià de secrets incofesables i una guineu per als negocis que numerava els ànecs que servia i va encunyar aquest “no hi ha res més seriós que el plaer” com a lema, tota una declaració d'intencions.
La Tour i Maxim's eren l'epítom del luxe i la grandeur de la cuina francesa.
La Tour d'Argent, un clàssic entre els clàssics
Amb aquesta aura heretada, tornar a La Tour D’Argent semblava perillós. Hi ha restaurants als quals fa una mica de por anar pel temor que la realitat enteli la seva llegenda.
No és el cas de la Torre de Plata, que, sota la batuta del nét André –elegant i encantador com el pare però amb mirada d'universitari de Massachusetts– sembla viure un moment pletòric després de més de quatre segles, o això diuen, dexistència.
Manté la cuina clàssica, amb aquests plats llegendaris rematats a sala, posada al dia amb elegància, talent i brillantor, i aquest servei de sala excepcional que alguns no entenen o consideren demodé.
Les delicioses creps Mademoiselle
No dubteu a encarregar per endavant el foie gras d'oca dels Tres Emperadors segons la recepta original del Cafè Anglais i aquest caneton Frédérick Delair, una meravellosa cerimònia al voltant de l'ànec que es rosteix, es trinxa al costat de la taula i es presenta en dos serveis:
El pit a la sang, amb els sucs obtinguts a la premsa, acompanyada de patates soufflé, i les cuixes desossades servides en un brou de l'ànec amb apionabo.
Abans, no deixeu de provar la delicada quenelle de lluç de riu amb suc d'ànec acidulat, herbes fresques i verdures de primavera, una molt encertada revisió del clàssic de la casa amb salsa Nantua.
París i La Tour d'Argent sempre són una bona idea
Després, creps Mademoiselle servits amb tot boato. Ineludibles.
Una excepcional carta de vins i la no menys extraordinària de destil·lats per arrodonir un àpat memorable.
Sala extraordinària, celler extraordinari i experiència extraordinària a preus molt alts. Sense peròs. Si no el coneixen, vagin, encara que sigui només una vegada a les seves vides.
Figa Pierre Baud: una de les postres estrella
Adreça: 17 Quai de la Tournelle, 75005 Paris Veure mapa
Telèfon: +33 1 43 54 23 31
Horari: De 12 a 14h. i de 19 a 21h. Diumenge i dilluns tancat