Coneixem a fons els éssers vius més longeus. Aquests són els nostres arbres!
T'imagines el que ens podria explicar l'arbre que hi ha davant del teu portal? Doncs ara imagina la de peripècies que guardarà a la memòria el moral que fa més de quatre segles que vigila l'entrada a l'ermita de Santa Llúcia , al final del camí que condueix a la localitat burgalesa de Villovela d'Esgueva . Fa uns vuit metres i la seva més de 15 branques neixen directament del terra, sense tronc. S'explica que aquí va pernoctar Juana la Loca durant el seu pelegrinatge amb el cos del seu mort espou, Felip II.
Testimonis de la nostra història, els arbres han estat i són refugi al camí i fonts de recursos naturals, guardians dels nostres secrets i confidents dels nostres amors . Però per escoltar les seves històries hauríem de parlar-ne el llenguatge.
Per això, per ajudar-nos a entendre els arbres, per llegir la saviesa que contenen, per mirar-los d'una altra manera, amb altres ulls més complets, la Ruta del Vi Ribera del Duero va anunciar fa uns mesos l?edició d?un catàleg de fitxes tècniques informatives amb els arbres més singulars que viuen de llarg a llarg de la denominació d'origen que segueix el curs del riu Duero al seu pas per les províncies de Sòria, Segòvia, Burgos i Valladolid.
Les deu primeres fitxes es van publicar el gener passat i les deu següents ho fan ara, a l'abril. Sabines, nogueres, salzes, roures, morals, ginebres, pins (pinyoner i resiner), pollancres, oliveres, arços... En total s'han identificat 78 arbres de quinze espècies diferents que destaquen per les seves dimensions, longevitat, per la riquesa natural que representen o pels valors culturals o, fins i tot, medicinals. O per la ubicació. Alguns al mig del bosc, altres als marges dels camins, dins de propietats privades o en nuclis urbans.
Creixen en una franja de territori que abasta 115 quilòmetres d'est a oest i 35 de nord a sud , sempre a la ribera del Duero, i estan envoltats de 92 pobles on trobem 51 allotjaments, 28 restaurants i 24 museus.
Els arbres que ens envolten fa anys que escolten els nostres secrets.
ÉRA'S UNA VEGADA...
Per descomptat, no és el primer patronat o organisme de turisme que fa un inventari del seu patrimoni natural ni la primera guia que es fa sobre arbres monumentals o centenaris.
La diferència és que en aquesta recopilació duta a terme per la Ruta, que no és ni una guia ni un fullet ni un catàleg convencional, s'ha pretès associar els arbres amb el món del vi i l'enoturisme –cosa relativament senzilla, ja que a la zona hi ha ni més ni menys que 60 cellers, 21.000 hectàrees de vinya i sis museus i centres d'interpretació dedicats exclusivament al vi– i que, en tractar-se d'un projecte sostenible, les fitxes es consulten i es descarreguen des de la pàgina web de l'organisme.
Dissenyades per contextualitzar el viatger en una simple ullada, les fitxes inclouran, a més de les dades tècniques (edat, mida, nom en llatí, que encara que sembli que no, serveix per a molt, estat de conservació, etc.), curiositats pròpies de cada exemplar , la gran majoria desconegudes, les coordenades per a la seva fàcil localització i un manual de bones pràctiques.
Perquè no es tracta que anem ara tots a tropel a abraçar-los –segons els darrers estudis, sembla que no és bona idea, que els contagiem el nostre estrès–, ni de bon tros descobrir a tothom el secret d'on creixen les móres més riques de tot Valladolid. No. Més aviat al contrari, l'objectiu és conèixer-los per valorar-los i protegir-los.
Edat, mida, nom en llatí, estat de conservació... I tu, quant saps dels nostres arbres?
Perquè, encara que majestuosos com una catedral, els arbres poden ser tan fràgils com les flors . Mireu si no el que li va passar al gran Pi Macareno de Peñafiel, a Valladolid, que va ser enderrocat el desembre passat pels vents huracanats que va portar la borrasca Glòria. Es podria haver evitat? Sí, es tractava d'un pi urbà, d'urbanització, que s'havia quedat sol, desprotegit sense la pineda i debilitat per un atac de tèrmits fa un parell d'anys.
L'objectiu és protegir-los, d'acord, però també desenvolupar un altre tipus de turisme, aquell que posa en valor el territori , i aportar informació als seus visitants perquè ens adonem que aquest arbre baix on ens parem a descansar és molt més que un simple alt en el camí.
SABIES QUE...?
Perquè, ¿ sabies que les glans, que tenen fama d'indigestes, s'utilitzaven fins fa no tant per als dolors i les úlceres d'estómac? I que amb elles els nens jugaven a la baldufa? I que amb les fulles de pollancre els curanderos d'antany treien berrugues i papil·lomes ? Nosaltres tampoc. Fins que llegim les fitxes.
Per crear els continguts, igual que per a la selecció dels arbres, la Ruta del Vi Ribera del Duero ha comptat amb la inestimable tasca de Candeles Esglésies, guia-intèrpret de natura i assessora mediambiental d'Abubilla Ecoturisme . Fa anys que Candelas recopil·la i ordena el coneixement al voltant d'aquests arbres. Es coneix aquests camps castellans i els seus habitants millor que ningú , i ens explica les seves històries en aquestes fitxes.
La Ruta del Vi Ribera del Duero ens obre la porta als arbres de sempre.
“En elles expliquem si l'exemplar és mascle o femella, com es comuniquen amb altres arbres , per a què s'usaven (o usen) els seus fruits, la seva vinculació amb els insectes i les aus, els medicaments que tenen i els beneficis que ens aporten només amb estar i respirar a prop…”, ens explica la naturalista.
**PER VINS, ARBRES! **
Llegint les fitxes i xerrant amb Candeles ens hem assabentat, per exemple, que els fruits del majuelo de la Vega, un gran arbust d'arç albar que hi ha prop de l'ermita de la Verge de la Vega de Roa de Duero, Burgos , eren les chuches dels nens quan les llaminadures ni existien. Macucas es diuen, i encara que ja gairebé ningú no les menja, són riques en vitamina C.
També ens ha despertat la curiositat per el peculiar pino-xoc que creix als terrenys agrícoles que envolten Aranda de Duero . O millor dit, creixen, doncs encara que s'agafen l'un a l'altre a través del tronc i de les branques, es tracta de dos exemplars d'espècies diferents. I per l'esvelt àlber blanc fusionat amb freixe de fulla estreta que, amb els seus 28,5 metres d'altura , sobresurt al bosc de ribera del riu Rejas, prop de la localitat de Villálvaro, Soria.
I ens hem adonat que, al costat del monestir cistercenc de Santa Maria de Valbuena , un impressionant complex del segle XII que avui és ocupat pel més exclusiu dels balnearis de Castella Termal, hi ha dos arbres d'allò més especials.
Un es troba a la zona enjardinada que hi ha davant de l'entrada al monestir i és una alzina de més de 300 anys associada a una infinitat de llegendes populars . L'alzina de les sabatilles en diuen. Té una alçada considerable per a la seva espècie, 20 metres, i una copa àmplia i densa de la qual les branques baixes cauen pèndules cap a terra pel seu propi pes . És l'arbre més bonic de la localitat de Sant Bernat, d'això no n'hi ha cap dubte.
L'altre és darrere del monestir, a la vinya, enmig de dues fileres de ceps. És el ginebre de la Mare de Déu, encara que en realitat és una savina, l'única supervivent d'un bosc que va ser arrencat per plantar vinyes . Es va salvar per haver estat batejada, per portar el nom de la Verge.
Però, com comentàvem abans, hi ha diversos arbres singulars relacionats amb el món del vi. L'olivera tricentenària del poble val·lisoletà de Quintanilla d'Onésimo creix dins del pati d'un celler –visitar-ho és una bona excusa per prendre'n un, és clar–, i l'inconfusible Doncel de Mataperras de l'Horra, Burgos, també conegut com a Pino Gordo per les seves dimensions -22 metres d'altura i una copa de 24–, dóna nom a un vi negre de pagament dels cellers Marqués de Velilla.
A través de l'enoturisme o per pura curiositat, escapa't a conèixer el nostre bé més preuat!
Però el millor, la nostra recomanació, és que et calcis les botes de caminar i t'aventures pel corriol que condueix fins a la gegantina alzina buida de Caleruega, província de Burgos . El camí fins allà passa molt a prop de les ruïnes d'una antiga ermita, d'un celler de l'època romana i d'un muladar, una menjadora de voltors a qui un es pot treure des d'un antic colomar.
Un altre camí, el que transcorre per les proximitats de Quintanilla d'Onésimo, Valladolid, us portarà fins a l'alzina de les Tres Mates , situada a dalt de tot d'un paràmetre des del qual les vistes panoràmiques a tota la vall del riu Duero compensen l'esforç de l'ascens –si no ens creus, pots pujar amb cotxe–.
O millor encara, truca a Abubilla Ecoturismo i reserva una visita guiada amb Candela. Passejar-hi per aquesta terra que tan bé coneix sí que és una experiència singular. I recorda: qui a bon arbre s'acosta, bona ombra l'aixopluga.