Lemmy Kilmister i el rock 'n' són religió a Clandestí
BOCADES FURTIUS A MALLORCA
Mallorca com a lloc de trobada. I com a objectiu, trobar una proposta furtiva i honesta , és clar, parlant de temes que afecten l'estómac i el paladar, que ens descobreixi encara més aquesta part salvatge de l'illa. Aquesta part de debò.
Ens han parlat d'un garatge-barra-local al qual ens recomanen anar a sopar. Abans d'acabar el dia ens ve de gust una mica de calma, perdre'ns i improvisar. Sembla que **aquesta nit ens espera una sobredosi de Rock’n’Roll. **
El restaurant clandestí que trobaràs en un pàrquing a Mallorca
SIMPLE PERÒ BO
Pistola de sortida al mercat de Santa Catalina engolint un llonguet. L'entrepà més famós de l'illa, sense aparent truc. Més tard ens expliquen que, com tot menjar simple però bo, la discussió resideix a si el correcte és torrar el pa abans o després de preparar-lo per aconseguir que arribi a taula com acabat de sortir del forn.
Sense carta i sense vergonya
Ja asseguts al bar, els entrepans arriben sense ordre: un de truita, mig de sobrassada i un de camaiot (embotit local típic). Si hi ha secret o no, ho desconeixem, però els entrepans cruixen alhora que es desfan a la boca. Al nostre pensament li atorguem la medalla d'or. Ens havien dit que l''Isleño' prometia…I els veïns del barri “de tota la vida” –assenyala la propietària– que esmorzen asseguts al costat nostre, ho avalen.
Propera parada, ruta amb cotxe per Cúber, passant per Gorg Blau i acabant a Sa Calobra. Volem veure on Antonia Vicens , escriptora i poeta mallorquina, es va inspirar per escriure la seva obra Banc de fusta. Recorrent carreteres interiors i visitant diversos pobles imaginem quin banc seria el seu, si ho serien tots o en realitat cap.
Acabem el tour asseguts en unes roques, davant d'un mar vast i imponent, sota un cel clar i intentem absorbir tota aquesta pau que veníem buscant. La màgia de l'illa ens envolta i ens prepara per gaudir, ara sí, de Clandestí Taller Gastronomic.
Un antic garatge reconvertit en espai gastronòmic
BARRI I BARRA
Ens citen d'hora a un carrer del barri de Bons aires i davant d'una persiana baixada anem acumulant una sèrie de desconeguts. Diferents grups de persones que intentem trobar, amb dissimulació, un cartell o rètol que ens situï i ens confirmi que estem al lloc correcte.
El nom del local et fa sentir el propietari d'un secret que no pots compartir. I enmig de la lluita entre el dubte i la intuïció, la porta s'obre i comença el xou.
Els cuiners Pau Navarro i Ariadna Salvador ens reben a peu de carrer sota la llum vermella de les espelmes que il·luminen, ja des de l'entrada, tot el local. En aquell instant, allò que des de fora semblava ser un magatzem o un garatge , es transforma en un autèntic escenari culinari i et fan sentir com a casa. Perquè per tòpic que pugui sonar, així ho senten ells.
FOC!
El Clandestí va sorgir de la necessitat de crear alguna cosa pròpia i de desenterrar el millor de la cuina mallorquina per oferir una proposta amb molta personalitat en què han acabat intervenint: producte local, música i il·luminació.
Tot va passar d'una manera natural, apunta Pau. “Hauria de ser lògic que els cuiners poguessin continuar fent el que s'ha fet sempre, allò que ja feien les nostres àvies, dignificar el receptari de l'illa i posar la gent en context”.
La peça estrella del local és, sens dubte, una llarguíssima taula de Krion de 10 metres de longitud retroil·luminada. Aquesta fa alhora la funció d'escenari i de nexe d'unió entre tots els (des)coneguts que ens trobem avui aquí. Un cop adjudicats els tamborets, l'equip ens explica per sobre què passarà aquesta nit. Però sense voler ser gaire concrets ja que la intenció –apunten– és relaxar-se, gaudir i deixar-se sorprendre.
Les sorpreses estan assegurades
Sona la música, els llums s'atenuen i s'encenen els fogons. Els cuiners intercanvien mirades i somriuen i, sense que te n'adonis, tot flueix al teu voltant. Foc, tatuatges, cançons de rock i un look molt punk es barregen i mimetitzen creant un únic teixit visual.
Des del principi van decidir que no hi hauria carta per no establir regles , per tenir marge de maniobra i perquè el menú pogués canviar cada dia segons el que hi hagués al mercat.
Evidentment hi ha plats icònics i atemporals que s'han mantingut que al llarg del temps com el variat (la tapa insígnia dels illencs), la granota amb absenta, les burballes (típica pasta mallorquina) estofades amb vi ranci, herbes, carn de caça, ovella mallorquina o cabrit; i, és clar, les postres estrella: 'El Petó'.
Unes postres icòniques amb què acabar una experiència culinària de cinc sentits. Aquest darrer representa molt bé el concepte del local. El Petó es presenta sense coberts per menjar-lo directament del plat alhora que de fons sona Bésame molt i el local es banya d'un joc de llums nocturns.
Burballs estofades amb vi ranci, herbes, carn de caça, ovella mallorquina o cabrit
Pau i Ariadna són joves, desenfadats i es manegen amb desimboltura. Volen que tant el menjar com la beguda sigui una cosa feta amb cura. I per això es recolzen i col·laboren directament amb productors que treballen com ells, d'una manera honesta i amb afecte.
Pau ha recorregut sempre a productors locals oa mercats de barri: “Les verdures m'agrada comprar-les al Mercat Pere Garau , el peix al Mercat de S’Olivar i el vi de microproductors internacionals o de cellers de l'illa com pot ser 4kg , uns companys que fan una feina magnífica. Apostar pel producte aquí és indispensable i gairebé obligatori”, afegeix Navarro.
Després de visitar El Clandestí, sortim impregnats de el seu bon rotllo, il·lusió i autenticitat. Si haguéssim de recomanar alguna cosa a qui ho vulgui descobrir seria anar amb poca informació, molta actitud i ganes d'engolir arrels mallorquines.
Pau i Ariadna, els artífexs de Clandestí
Adreça: Carrer de Guillem Massot, 45, 07003 Palma, Illes Balears Veure mapa
Telèfon: 663 90 90 53
Horari: Obert els dimecres a partir de les 20:30 h; dijous, divendres i dissabte a les 13:30 ia les 20:30 h; diumenge a les 13:30 h. Resta de dies obren per a grups a partir de 10pax segons disponibilitat.