Colmar és el poble de 'La bella i la bèstia' i no ho discutirem
Colmar és tot el que un amant dels contes de fades i les pel·lícules de Disney pot desitjar . Aquesta petita ciutat de la regió francesa de l'Alsàcia, al nord-est del país, potser no és la primera a la llista de llocs que visitar a França, però qualsevol que la conegui passarà a col·locar-la al seu top de ciutats idíl·liques.
Els rumors diuen que el poble de Bella està inspirat en Colmar , i les raons estan per tot arreu. Situada al cor de la vall de l'Alt Rin, entre Basilea i Estrasburg , Colmar té una mida perfecta entre ciutat i poble que ens permet “patejar-la” amb assossec i gairebé sentir-nos com un dels vilatans que donava els bons dies a Bella a la pel·lícula de Disney. I això és part del seu encant: poder oblidar-nos de l'agitació de la ciutat sense necessitat de convertir-nos en ermitans o fugir al lloc més remot dels becs d'Europa.
Colmar ha pertangut dues vegades a Alemanya i tres a França, així que no és estrany que trets dels dos països es palpin, per exemple, a la famosa arquitectura de la ciutat.
L'arquitectura de Colmar beu de les influències alemanyes i franceses
El seu centre històric està classificat com zona protegida i ha estat contínuament restaurat per arribar fins avui com el que és: una composició de cases antigues , moltes del segle XIV, d'estil gòtic germànic, amb entramats i porticons de fusta a la manera francesa, del renaixement tardà… Totes obres mestres que reflecteixen l'esplendor de Colmar a l'Edat Mitjana.
Moltes són senya d'identitat de la ciutat, com la Adolph House , del segle XIV, i la casa Huselin zum Swan . L'antiga duana o Koïfhus , de 1480, és l'edifici públic més antic de la ciutat i s'hi dipositaven tots els productes d'importació.
La Casa Pfister, de 1537, i la Casa dels Caps, de 1609 i amb 111 caps i màscares adornant la seva façana, donen fe de la prosperitat de la burgesia mercantil de Colmar.
L'antiga duana o Koïfhus
L'arquitectura religiosa tampoc no es queda enrere. La millor representació és a la col·legiata de Sant Martí , del segle XIII. L'Église Saint-Martin és un exemple de la importància del gòtic a l'Alsàcia, i és considerada pels veïns com la catedral de Colmar , encara que no existeix cap a la ciutat.
Per descomptat, les cases particulars no podien ser menys. Com si es tractés d'una competició, els colmariens decoren l'exterior dels seus habitatges amb tota mena d'adorns de mida considerable. I no parlem només de geranis. Rellotges, galls, cors o llums és el més normal que pots trobar, perquè hi ha fins i tot bicicletes i cadires penjants. Però no hi ha temor que deixin de penjar, perquè tot està perfectament cuidat en aquesta ciutat on, de tant en tant, un se sorprèn a si mateix buscant Gastón pels cantons.
Però, si hi ha alguna cosa que ens embadalida de Colmar són els seus canals . Perquè una ciutat perfilada per corrents d'aigua té sempre una cosa especial. Amsterdam, Venècia, Bruges… Colmar mereix un lloc en aquesta llista.
La Maison des tetes, a Colmar
A la zona de canals de Colmar se la coneix com la petite Venise . Potser penses que a qualsevol ciutat amb algun rierol se'n diu així, però et convidem que rebutgis aquests prejudicis perquè, encara que de dimensions reduïdes, la petita Venècia és bellesa.
Ocupant el districte de Krutenau , antiga zona de jardiners i agricultors, els canals del riu Lauch irrigaven els cultius i servien els comerciants per transportar les seves plantes i verdures cap al moll del mercat. Els rierols continuen la longitud del Quai de la Poissonnerie, on es venien els peixos capturats a la zona i on residien els pescadors professionals, les cases dels quals s'alineen al llarg de les ribes i recorden inevitablement a la capital del Vèneto.
Alguns habitatges de la 'petita Venècia' són del segle XIV, i hi vivien també carnissers i adobers, aquests últims al Quartier des Tanneurs . No creguis que els colors dels habitatges són en va. Pel que sembla, els veïns pintaven casa seva en funció del tipus de negoci que regentaven: blaus per als pescadors, vermelles per als carnissers i blanques per als adobers.
Un passeig idíl·lic per un poble idíl·lic
Com a bona ciutat amb canals com cal, les passejades amb barca són molt demandades. A Colmar es realitzen a barques molt planes , ja que en certs trams els canals tenen poc fons. Aquest tipus de pots eren els que utilitzaven els agricultors per transportar els vegetals cap al mercat. El tour, de 30 minuts, recorre els canals amb suavitat perquè pugueu gaudir del so de l'aigua i la tranquil·litat de Colmar. Si no ens perdéssim tant, podríem fins i tot quedar-nos adormits de tanta relaxació.
Una altra manera de gaudir de la petita Venise és des de dalt. Les terrasses d'algunes cafeteries gairebé sembla que levitessin sobre els canals. La del restaurant Wistub Brenner n'és una, i ens sembla un imprescindible. Tradició alsaciana amb unes vistes idíl·liques . El pastís de ceba pot no sonar-te gaire desitjable però creu-nos: ho és!
A Colmar arriben creuers fluvials i visitants des de ciutats com Estrasburg i París , així que potser no només tu hagis tingut la idea de visitar la Petita Venècia. Si ets d'aquest estrany tipus d'humà a qui no importa matinar estant de vacances, el millor moment per amarar-se dels canals (figuradament, encara que més d'un remull els peus a l'estiu) és l'alba . Les primeres llums del sol reflectides a l'aigua, els fanals a punt de ser apagats il·luminant tènuement els colors de les façanes… i la Petita Venècia gairebé per a tu sol.
Clarejar a Colmar
Una bona part de les nostres ganes de viure per sempre a Colmar es deu a les botigues de productes típics alsacians , des de menjar fins a tèxtil.
El centre és una constant gana per emportar-TE DE TOT a casa. Petites botigues de productes locals com vi blanc, formatge, salsitxes, bombons, pretzels, pots de xucrut (la famosa col fermentada) …
El mercat cobert és un dels nostres llocs favorits per prendre el pols a la quotidianitat de la ciutat que, malgrat la seva aparença de decorat de conte, no deixa de tenir la vida rutinària. Els locals vénen aquí a comprar fruita, verdura, formatge, pa… Encara que també pots evitar una baixada de sucre apropant-te a la pastisseria Gilg, famosa entre propis i estranys pels seus pastissos, bombons i macarrons.
Gosset a Colmar
DE VI EN VI PER COLMAR I ELS SEUS VOLTANTS
“Doncs molt bé i, una vegada vistes els carrers?”. Sorpresa gurmet : Colmar és la capital de la ruta dels vins d'Alsàcia (segur que Bella es prenia alguna copeta per despertar-se tan joiosa...) . La varietat de raïm blanc Riesling és el més conegut , ja que Alsàcia és l'única regió de França on es permet el seu cultiu (és originària de la regió del Rin, a Alemanya) .
La ruta s'allarga durant 170 quilòmetres i passa per 100 pobles , cadascú més bonic que l'anterior. Visitant-ne alguns a prop de Colmar pots emportar-te una idea per a qui sap? fer la ruta completa en un altre moment. Octubre és una bona data, ja que és el final de la collita i se celebren festivals del vi a tota la regió.
Si sou dels que tasten a glopets i no acaben fent esses, una bona manera de conèixer les zones vitivinícoles dels voltants de Colmar és llogant una bicicleta . Bucòlic-pastoril del tot. L'encantador poble de Eguisheim és només a 7 quilòmetres, i és una altra de les visites imprescindibles a l'Alsàcia. Situat en un petit turó envoltat de vinyes, és a la llista oficial Les Plus Beaux Villages de França , i també es diu que Disney es va inspirar en ell. Només li falten ratolins que parlin i ocells que ens posin el vestit al matí!
La propera Eguisheim, a 7 km de Colmar
El celler Emile Beyer , al centre del poble, té certificació orgànica i és de les més recomanades. La seva història es remunta a l'any 1580 i els vins es tasten als cellers d'una antiga posada medieval. Prepareu-vos, perquè tenen prop de 30 vins diferents a la seva carta.
També hi ha visites guiades des de Colmar a Kaysersberg, Riquewihr i Hunawihr . A Kayserberg no passis per alt a Flamme & Co , un restaurant dedicat al pastís flambeé, una mena de pizza de massa molt fina cuinada a la llenya, típica de l'Alsàcia. La tradicional porta formatge i bacó, però en aquest local n'hi ha amb foie gras, magret d'ànec, parmesà, verdures… fins a vieires!
Després d'haver gaudit d'aquesta part de l'Alsàcia, queda a la teva imaginació decidir on vivia Bella. Si era a Colmar, no ens estranya que es despertés cantant cada matí.