Chacha Huang, la nova estrella.
Braulio **(Julián López) ** i la seva incapacitat per als idiomes. D'aquell gag final post-crèdits a Perdent el nord va néixer Perdent l'est, el spin-off (estrena 15 de febrer) que viatja a l'altra banda del món: **a Hong Kong. **
“Quan et poses a fer una seqüela, l'obsessió és explicar una història que tingui un tronc comú però no repetir-la. I el món xinès ens donava una història molt diferent”, explica el guionista i productor, Nacho G. Velilla. “Ens feia una història molt bonica d'un immigrant espanyol amb una qualificació extraordinària, però que amb la seva poca traça social li està sent complicat adaptar-se”.
Braulio no és gaire fan del menjar xinès.
Aquesta seqüela manté el segell de "la generació perduda es busca la vida pel món". Després de l'aventura berlinesa, Braulio, sense possibilitats a Espanya, marxa a Hong Kong, una ciutat estat on cada vegada emigren més professionals d'alt nivell, economistes o científics, com és el personatge de Julián López. “És el nou Daurat”, diu Velilla que no va poder dirigir la segona part.
Els interiors els van rodar a Madrid, van passar uns dies a Pamplona (perquè hi ha escenes als Sanfermines) i, per descomptat (i, per sort), van estar una setmana de rodatge a diferents localitzacions de Hong Kong.
“Hong Kong és un personatge més a la pel·lícula”, explicava Velilla, precisament en una de les localitzacions més espectaculars, el tradicional parc de Lai Chi Kok, al nord-est de la part continental de la ciutat.
El port amb millors vistes de Hong Kong.
Braulio viu amb el seu professor de xinès a el barri de Mong Kok, el barri més xinès, entès com a xinès continental, de la ciutat. Estrets carrers tancats per immenses mols d'edificis que trenquen el gris del seu formigó amb lluminosos multicolor. Un caos divertit i amb olors no identificades.
El carrer en concret en què roden és ple de ferreteries, botigues que només tenen motors o endolls o cables. Sembla una picada d'ullet al que es roda a l'altra banda del món, a Madrid, on el personatge del pare de Braulio (Leo Harlem) regenta , precisament, una ferreteria.
Van decidir que Braulio visqués a Mong Kok perquè és també la part més barata de la ciutat. “Aquí tot és molt car”, diu el director Paco Caballero. “Només una són com 1800 euros. Crèiem que la part més tradicional li donaria més caràcter”.
Bruce Lee, Jacki Chan… Hong Kong és una capital de cinema.
Al parc de Lai Chi Kok roden la primera cita dels protagonistes: Braulio i Xiao (Chacha Huang) . Un jardí amb templets, estany, senyors fent tai-txi (i renyant-te per creuar un caminet de pedres calçat, una falta de respecte) , un recés de pau que es trenca amb aquestes característiques torres de Hong Kong que tant plaer donen a Instagram.
Xiao, en canvi, és de bona família, filla d?un magnat de l?hostaleria. “Amb ella veiem un altre Hong Kong”, diu Caballero. Es mouen per l'illa de Hong Kong, per la zona coneguda com a Soho, “més financera, més londinenca”.
Allí, al terrat d'un pis 32, van rodar la darrera matinada i clarejar, amb vistes sobre tota la badia. Van convertir l'anodina terrassa en un bar de moda on es coneixen Xiao i Braulio.
Les vistes de Mong Kok des de Hong Kong illa.
Tot l'equip es va quedar impressionat tan bé com fotografiava la ciutat, “fins i tot amb els dies de cel gris” que van passar aquella setmana de gener de 2018.
“Ens ho emportem tot de Hong Kong”, diu Velilla. “És bestialment bonic, crec que li donarà un valor afegit molt bo”.
I, és clar, també és un petit viatge gastronòmic per Hong Kong, encara que serveix més d'acudit que de guia gurmet. Braulio no es porta bé amb els escuradents. Una pena que no descobrís els banquets de dim sums i pork buns que podia haver gaudit per preus que sí que són irrisoris.
El xoc cultural és el tema de la pel·lícula.