Univers du Poète Ferrailleur
Hi ha projectes que duren una temporada. Altres, els més arriscats, una vida sencera. Semblen mai trobar fi, perquè sempre hi ha una segona part, un anhelat bis perpetu. Aquest és el cas de l'Univers du Poète Ferrailleur, a La Ville Stéphant, un poblet bretó proper a Lizio (França).
Aquí, Robert Coudray fa gairebé 30 anys que fabrica estructures mecàniques animades amb materials de rebuig i "necessitaria 20 més més per completar-lo", afirma aquest poeta i cineasta que ara dedica tots els seus esforços a concloure el que ell defineix com l'escenari perfecte per a la segona pel·lícula que pretén gravar.
I és que aquest univers creatiu ple de casetes enroscades i tortes, fonts que s'activen prement un botó i que enlluernen amb el so hipnotitzador de les campanetes, màquines impossibles i autòmats modelats amb paciència i tenacitat, ja va servir a Coudray com va platar a l'aire lliure per a la seva pel·lícula No demano la lluna, només unes poques estrelles (J'demande pas la lune, just algunes étoiles) .
Es tracta d'una utopia fictícia estrenada el 2013 que presenta la història de Fred, un home que deixa la feina i el seu acomodat dia a dia urbà per a tornar a la seva Bretanya natal, on conserva una casa familiar atrotinada. Allà, gairebé sense voler, acaba reconnectant amb les persones que l'envolten, amb el món i, en el fons, amb ell mateix.
L'ORIGEN
Nascut el 1954, molts han estat els oficis desenvolupats per Robert Coudray abans de centrar totes les seves energies i creativitat a modelar aquest petit museu kitsch en què els nens es diverteixen activant al seu gust les més de 80 estructures exposades i "els grans descobreixen el nen que encara porten a dins", tal com recorda l'anomenat 'poeta de la ferralla' . Va ser picapedrer, DJ, construïa carromats per als carnavals i, fins i tot, es va dedicar a fabricar sidra durant una temporada.
Una bogeria meravellosa perfecta per visitar en família
Però un dia la trucada de les muses va arribar en forma de ferralla. Es va adonar que la seva afició, aquest temps que passava ideant artefactes 'inútils', havia de convertir-se en el seu estil de vida, en el seu objectiu vital, perquè mentre té les eines entre mans –tarda uns dos mesos a acabar una estructura–, senzillament, és feliç.
I molt més des que les comparteix amb el gran públic: adults 7€, nens 6€ (fins al 31 d'agost obre tots els dies de 10.30 a 19.00 h; de l'1 de setembre al 20 de setembre, obre tots els dies de 14.00 a 18.00 hi del 21 de setembre al 4 de novembre, només els caps de setmana i festius de 14.00 a 18.00 h).
LES ENERGIES RENOVABLES
Fa 20 anys Coudray va començar a interessar-se per les energies alternatives i va ser conscient que el reciclatge seria fonamental per canviar el futur mediambiental del planeta. Per això a l'Univers du Poète Ferrailleur les energies renovables intervenen en el bon funcionament de les estructures i serveixen com a vehicle de denúncia i reflexió.
Es tracta d'“un univers tan bonic com el que m'agradaria trobar en algun lloc”, en paraules del cineasta, però també és un univers que serveix per conscienciar l'ésser humà sobre la seva fragilitat, qui alhora contempla i participa del bell resultat que es pot obtenir mitjançant escombraries, ferralla i objectes de rebuig.
És un circ o un galliner?
EL RESULTAT
Un parell d'hores seran necessàries per fer el recorregut complet, que inclou un passeig entre les edificacions exteriors que, encara que en alguns casos es mouen amb el vent, també necessitaran l'activació manual. Envolten aquestes a un llac amb un vaixell habitat per oques i custodiat per ovelles i hi ha un galliner l'estètica del qual recorda un mini circ amb la seva colorida carpa i la seva estructura circular. Hi ha un carro antic i una biblioteca que amaga el grafit d'un altre artista local.
En un gran edifici batejat com La Machinerie romanen exposades les escultures mecàniques més petites, com un sortidor de benzina equipat amb aspes de molí i cavalcat per una mena d'arlequí , un quixot molt sincronitzat amb el seu rocinant de metall, circuits de bales i boles en què mai se sap on és el començament i on el final, carrusels, trens, vaixells... Qualsevol representació de la realitat 'maquinada' per Robert Coudray té lloc en aquesta mostra tan especial.
I el so... Cal no oblidar el so mecànic que acompanya les estructures en moviment i que rebem al cervell però sentim a les vísceres. De fet, n'hi ha que comparen aquest petit museu francès amb l'imaginari de Tim Burton.
Robert Coudray, el creador d'aquest univers
MOLT MÉS QUE UN MUSEU
L'Univers du Poète Ferrailleur forma part d'un projecte molt més ambiciós que pretén atraure visitants a la regió i aglutina altres artesans locals i compta amb un restaurant adjacent, Au Resto des Prés, que completa la visita i fa que no calgui abandonar la zona per anar-se'n a dinar.
Al capdavant de la cuina hi ha Kora, una simpàtica gallega que s'encarrega de donar forma a les verdures ecològiques que es conreen a l'horta davant de la porta mateixa del restaurant (obert de 12.00 a 14.00 h, sopars només divendres i dissabte de 19.00 a 21.00 h, tancat diumenge i dilluns).
Complementen la visita tallers d´astrologia, de poesia, de ioga, concerts, cinema a l´aire lliure... activitats estivals que persegueixen recuperar la vida cultural en aquest petit poble bretó que mai no va imaginar que la ferralla i les escombraries li portarien tantes visites, activitat i alegries.
Kora, la cuinera gallega del restaurant, recollint verdures a l'hort ecològic.