Grasse: un poble de nassos
La rosa centifolia i el gessamí són les seves dues flors insígnia, però a més fins aquí arriben totes les que et puguis imaginar per ser convertides en essències. I amb elles, els “nassos” més esmolats (també és aquí la millor escola, a la qual només pot fer ombra la de Versalles) elaboren els perfums més deliciosos : aquell a qui mai ets infidel, aquell amb què et fregues les nines al Duty free, o aquell amb què identifiques la teva veïna de la cambra.
1)LA CIUTAT ETERNA DELS PERFUMS
“La ciutat era una Roma dels perfums , la terra promesa dels perfumistes i els qui no havien guanyat els seus esperons, no tenien dret a portar aquest nom”. Així presenta Patrick Süskind a la novel·la El Perfum la ciutat de Grasse, on es desenvolupa la tercera part del llibre (encara que les aventures del seu desaprensiu protagonista, Jean-Baptiste Grenouille, es van rodar a Espanya per fer la pel·lícula) .
Entre costes –es passa de 100 a 1000 metres– i placetes, com la Place aux Aires, on durant l'Edat Mitjana se celebraven mercats i es tenyien els cuirs, perviuen centenars de cases barroques, gairebé sempre amb petits i assolellats jardins . Moltes d'elles “impressionaven per la seva modèstia burgesa, i no obstant, ocultaven al seu interior, en gegantins magatzems i soterranis, en bótes d'oli, en piles sobre piles del sabó de lavanda més fi, en bombones d'aigües florals… riqueses que no posseïen ni els prínceps” diu Süskind. A la seva catedral, del segle XIII, pengen tres Rubens originals i una pintura religiosa de Fragonard (el paradigma del rococó amb el seu quadre El Gronxador), l'única que d'aquest gènere.
La ciutat de 'El Perfum'
2)L'EQUIPATGE DE MÀ DE MARIA ANTONIETA
En un hotel particulier que conserva la seva estructura i decoració original, s'ubica el Museu Internacional de la Perfumeria . Explica l'origen i l'evolució del perfum de Pèrsia a Polinèsia i de l'Antiguitat al segle XXI a partir d'estris originals d'Egipte, com ara khol; flascons grecs (que molts més segles més tard van servir com a inspiració per als perfums de Paco Rabanne) , ambientadors amb pot-purri (barreja de flors i espècies naturals seques que van començar a usar-se a l'edat mitjana per combatre les olors de la pesta negra) o una galeria amb els pots “del perfum de cada any” des de 1900.
La joia de la corona (i mai més ben dit) és la Sala del necesser, on es venera la coqueta bossa de neteja que va fer servir Maria Antonieta durant les seves escapades , una autèntica trend setter que va posar de moda el perfum de flors, allà pel segle XVIII. El cofrecito, que no admetria com a equipatge de mà cap aerolínia actual, pesava 40 quilos (20 el recipient de plata; 20 “el mínim vital” per a la cura diària) i inclou objectes tan dispars com un joc per prendre xocolata (en aquell moment la beguda, amb el cacau portat d'Amèrica, era molt elitista) , un escriptori portàtil, ampolles d'ivori i de banús per a essències, sabons i fragàncies; un braser i una escopidora de porcellana. Només n'hi ha dos a tot el món, i l'altre és al Museu del Louvre.
A la mateixa sala, i per no fer distincions de gènere, també s'exhibeix un necesser masculí del 1830 (molt més senzill, tot cal dir-ho) amb rascador de llengua i raspall de dents inclòs . El seu jardí és un conservatori del patrimoni botànic de la ciutat, de manera que al llarg i ample de les dues hectàrees, es pot passejar entre roses, gardènies, lavanda o flor de tarongina…
El Museu Internacional de la Perfumeria
3)RECORDS ODORÍFERS
Al segle XIX existien ja quinze fàbriques de perfums a Grasse. Avui dia són al voltant de trenta (que donen feina directament o indirectament a més de 10.000 persones), però s'han traslladat als afores per motius de seguretat. Només tres de les històriques són “turístiques” (visitables): les de Molinard, Gallimard i Fragonard . Totes inclouen una part didàctica que explica el procés de fabricació de les fragàncies, un museu amb curiositats de la marca i una botiga de productes. Encara que sembli increïble, encara en passar per alguns edificis on hi va haver factories fa més de 30 anys, continua olorant a rosa i gessamí.
La Catedral de Grasse
4)PERFUMS AMB ADN
El seu nas ha enllumenat fragàncies durant dècades. Ara Guy Bouchara, juntament amb la seva dona, ha posat en marxa un taller on, juntament amb el client, crea el perfum perfecte per a cada persona. El curs consisteix a anar identificant els gustos de les essències base i anar barrejant-les en diferents proporcions. El resultat, després d'un parell d'hores fent olives matrius, es concentra en un vaporitzador d'alumini, amb el nom i la recepta única.
5)PER SORTIR COM UNA ROSA
“Un viatge al voltant de la rosa” és el tractament estrella del Shiseido Spa, que comença amb un facial amb essència de rosa, que aporta a la pell lluminositat, frescor i hidratació , i que dura al voltant d'una hora i tres quarts. L'spa, l'únic de la marca a França, és a l'hotel Le Mas Candille, un cinc estrelles en una antiga granja del segle XVIII a Mougins, a set quilòmetres de Grasse; que té també un restaurant amb tres estrelles Michelin.
6)AL TIM BURTON
Cal agafar el cotxe i conduir durant 20 minuts fins a les precioses goles del riu Loup, per arribar a la Confisèrie Florian , una confiteria on els dos distintius de la Costa Blava –les flors i les fruites– es transformen des del 1921 en melmelades, caramels, gominoles i xocolates. La fàbrica, petita i artesana, es pot visitar i veure tot el procés, des que la violeta i la revetlla es cristal·litzen i se'ls afegeix goma aràbiga fins que s'envasa als bots nostàlgics.
En funció de la temporada els tallers són diferents: de febrer a agost, per exemple, són la violeta, la rosa, el gessamí i la revetlla els protagonistes de tots els seus productes. La seva botiga –on es venen fruites confitades , melmelades (bergamota, llimona, clementina, taronja amarga, gessamí viloeta revetlla) , xocolates (amb pètals de rosa, violeta..) , caramels i petits gourmandises (com berlingots, marron glace…) és el somni de qualsevol nen. O de Tim Burton a la seva Charly i la Fàbrica de Xocolata.
7)PLATS FLORITS
Durant tot l'any, el xef Yves Terrillon imparteix cursos de cuina amb flors per aprendre a preparar plats com la **“daurada reial en crosta de sal i rosa cristal·litzada amb barigoules de carxofa (farcits de bolets)** amb fonoll (estiu) ”, “la cama de xai confitada a les figues, amb xampinyons” o “les vieres a la seva conquilla amb verdures cruixents al jardí (hivern) ”. Sempre acompanyat de vi de la Provença. Els preus van de 47 a 60 euros i tenen una durada de 1 a 3 hores (més la degustació del menú). També ofereixen visites als camps de cultiu (segons la temporada).
La cuina amb flors de Yves Terrillon