Les Illes Príncep, comunament conegudes com Adalar
Que Istanbul és única, intensa i inoblidable és una cosa que tothom qui l'ha visitada sap. Una veritat irrefutable que no entén de gustos o punts de vista. Una opinió universal que deixa de ser opinió per esdevenir màxima.
** Istanbul és genial. Ho és, i no només per les mesquites, les llambordes, els capvespres o els palauets.** Ho és també perquè, a més de la bogeria i l'enrenou desbordant de la mega-urbs, Istanbul té un retir de pau, quietud i pocs decibels que no apareix a les visites obligades de les guies, però que sens dubte és una aresta més d'un destí que s'enregistra a foc a la retina del viatger.
Les Illes Príncep, comunament conegudes com Adalar -«les illes»-, són un arxipèlag compost per vuit illes que decoren el mar de Màrmara com puntades a l'oli d'una molsa verda. Aquestes vuit germanes, de nom Heybeliada, Burgazada, Kinaliada, Sedef, Yassiada, Taysan, Kasik i Siyriada , van servir durant el període bizantí com a lloc d'exili i presó per a prínceps i aristòcrates repudiats.
Pren el ferri públic als molls de Kabata?, Kadiköy, Bostanc? o Sirkeci, i recrea't en una panoràmica de pel·lícula
Després, van arribar a convertir-se en el refugi de moda per a l'aristocràcia otomana, que es feia construir petits palaus de fusta i viles a l'estil victorià que encara poden ser vistes avui, i que donen a les illes aquesta personalitat ancorada en el temps, aliena a les modernitats i les connexions digitals, i només pertorbada pel cruscrus de les onades envestint les pedres i ressonant a les parets dels penya-segats.
El sol trajecte amb vaixell des de la ciutat és una delícia. Pren el ferri públic als molls de Kabataş, Kadiköy, Bostancı o Sirkeci, i recrea't en una panoràmica de pel·lícula. Mira allunyar-se la Banya d'Or, les ribes europees d'Istanbul, la Torre de Gàlata amb el seu final punxegut **, la grandiositat de Santa Sofia i la Mesquita Blava ** fent-se insignificants als ulls, el Palau de Topkapi vigilant i magnífic, el mar de Màrmara obrint-se a la proa, les gavines sobrevolant a babord i estribord, sabent que algun turista els llançarà la molla de pa de rigor…
Perquè navegar recollit per Istanbul és abandonar-se a un estat d'embriaguesa que et fa obviar ara, ser menys conscient de tu, i més de la bellesa atemporal que se't presenta i t'exigeix que la vulguis per sempre.
Els ferris des d'Istanbul només arriben a les quatre illes principals , Büyükada, Heybeliada, Burgazada i Kinaliada, però és més que suficient per apreciar la bombolla de serenitat que fa únic el destí. Buyukada, la germana gran, significa 'Illa Gran', tot i que la seva superfície no arriba als 6 km2.
Les Illes Príncep, comunament conegudes com Adalar
Ningú que desembarqui al seu moll és immune al encant dels venedors de gelat, els floristes, les terrasses enganxades al mar, i un curiós tràfec assossegat de bicicletes, famílies, gavines. Que sigui la més visitada de les illes està totalment justificada.
Et suggerim que visitis les illes descansat , o almenys sense cap lesió fruit de les sessions vespertines de crossfit, perquè et tocarà moure les cames. Els vehicles de motor estan prohibits, i només es poden recórrer les illes a peu, amb bicicleta, amb cotxes de cavalls, o lloms d'un ruc! Per explotar al màxim el meravellós entorn, el més recomanable és utilitzar la bici –prepara't per a alguna que altra costa- o caminar.
Istanbul és genial. Ho és, i no només per les mesquites, les llambordes, els capvespres o els palauets
Per a aquesta darrera opció, una vegada a Buyukada pren el 'camí dels enamorats', o A klar Yolu. Pins, mimoses, pruneres, ocells i silenci. No en necessites més. Molts dels majestuosos palauets de fusta i grans viles construïdes per famílies adineres de turcs, grecs, armenis i jueus a Buyukada van ser abandonats als anys 50.
La classe alta turca va deixar de banda les illes i passava les vacances a la costa mediterrània del país, així que les Adalar es van convertir en el destí de cap de setmana de les famílies estambules de classe baixa. Avui, la seva popularitat s'evidencia qualsevol dissabte o diumenge de temporada alta, amb els ferris de servei públic com a llaunes de sardines i els venedors de te a bord fent el seu agost.
La carrer Cankaya és un bon exemple de l'època daurada de Buyukada, amb cases de fusta que barallen amb el tictac del temps. Entre elles, la casa on va viure exiliat Leon Trotski. En ser bandejat de Rússia per Stalin, el govern turc li va oferir asil i, -per què no?- una mansió amb vista al mar. Des d'allà va escriure per a la premsa europea fins al seu trasllat a França el 1933.
Vista d'Istanbul des de l'illa Buyukada
Al turó més alt de l'illa, anomenada Yucetepe, s'aixeca el monestir grec ortodox d'Aya Yorgi , a qui cada 23 d'abril pelegrinen feligresos turcs, grecs, balcànics… a la recerca de la fertilitat. Un monestir sense pretensions, però que desperta cada dia a les millors vistes de l'arxipèlag.
Des d'aquí, el paisatge sembla gairebé pintat per un nen amb ceres toves, sense necessitat de combinacions cromàtiques enrevessades, només amb el verd, el marró i el blau més simples i purs. No et perdis el turó oposat, on hi ha el monestir bizantí d'Hristo, del segle XII.
De camí, veuràs l'estructura de fusta més gran d'Europa, l'Orfenat Grec Prinpiko, abandonat des del 1964. Va ser construït el 1898 com a hotel i casino per a la companyia operadora de l'Orient Express, i ara la seva presència imponent i una mica inquietant atrau curiosos i molts, molts aficionats a la fotografia.
La vista des dels turons de Buyukada
I un repte per al dia: trobar alguna de les cales amagades a les quals només els més valents –i menys maldestres- hi poden accedir. Pregunta als locals, o directament atreveix-te a baixar entre matolls i veure què et trobes al final de la roca. Sona una mica arriscat, sí, però potser acabis en una platja buida amb el capvespre sobre el mar de Màrmara mirant-te de front.
Si compres una mica de peix en un dels locals del centre , i te'n recordes de portar des de la ciutat una reixeta de barbacoa i una mica de carbó, pots improvisar una graella entre còdols i molsa marina. Hi ha platges més accessibles, amb cafès, hamaques i beach clubs, però hauràs de pagar per gaudir-ne, i no ofereixen res diferent del que podries trobar a Marbella.
Vistes de la costa de Kinali
Si prefereixes mirar al mar des de les altures, t'animem a prendre uns meze –les tapes turques- al Club Mavi. ** No hi ha descripció possible que no subestimi les vistes des de la terrassa. P ara menjar com els locals, prova SofrAda Restoran , regentat per una illenca experta en plats casolans amb productes frescos. Prova els mücver, köfte i karnıyarık.
Et deixem a tu que descobreixis què són. S'ha passat el dia, i et quedaries a Buyukada uns quants més, oi? Doncs encara et queda visitar Heybeliada, l'illa amb més vegetació de l'arxipèlag, la quietud de Burgazada, i el verd intens de les aigües que envolten Kinali.
Canvia el teu bitllet d'avió, demana uns dies extra de vacances a la feina –val, no és tan fàcil, però cal intentar-ho– i dedica hores i hores a descobrir una Istanbul diferent que t'enamorarà, si és possible, encara més.