Formentor, un mar de paraules.
L'any passat, el Hotel Formentor va celebrar els seus 90 anys drets. 90 anys de respecte a un paradís únic, Patrimoni de la Humanitat, un bosc mediterrani que decora un cap escarpat, ple de cales a Mallorca. 90 anys, a més a més, de ser un racó de cultura i felicitat. Perquè va néixer així com el somni d'una parella, Adam Diehl i Elena Popolicio, de compartir el seu paradís amb altres amics artistes; de compartir la seva felicitat amb altres.
El documental Formentor: el mar de les paraules, disponible a Filmin (1 d'agost) i estrenat en el marc del Atlàntida Film Fest, recupera la història d?aquest mític hotel mallorquí i intenta revelar el misteri de la seva màgia, del seu èxit. “Per què la bellesa d'una badia, d'un mar i unes muntanyes formant una disposició especial és també, com diu Dudamel de la música, una invitació a ressuscitar?”, es pregunta el director del film, José Luis López-Linares.
Un lloc de felicitat, un llegat cultural.
Al voltant d'aquest misteri gira la pel·lícula que utilitza els concerts de les sessions de Formentor Classic Sunsets, celebrades al jardí de l'hotel des del 2013, com a fil musical conductor d'una història única que va arrencar als anys 20. Amb la família Costa i Llobera, amos d'aquest racó. Posteriorment, l'escriptor argentí, Adán Diehl ho adquireix i gaudint unes vacances allà amb la seva dona, reflexiona: “per què no compartir aquest lloc amb altres amics artistes?”. La millor manera de fer-ho va anar construint un hotel que van inaugurar el 1929 abans fins i tot de posar carreteres al cap.
Durant un any els clients i amics (que s'allotjaven gratis) van estar arribant amb vaixell. Als 30, Formentor va ser “la millor festa de l'aristocràcia europea”, diuen al documental. El lloc més “afrodisíac”, on anar a crear i prendre unes copetes. Diehl va organitzar la Setmana de la saviesa, dies de reflexió literària, antecedent de les Converses poètiques que Camilo José Cela va impulsar amb ajuda del següent amo de l'hotel, Tomeu Buadas.
Un triomf de trobades que van culminar al Premi Formentor, creat el 1961 i reprès el 2011, i atorgat a Borges, Beckett, Semprún, Vila-Matas, Carlos Fuentes… El 2019 el va rebre la primera dona, Annie Ernaux, i aquest any, malgrat el cóvid, també se celebrarà i lliurarà a Cees Nooteboom.
L'hotel als anys 30.
HOSPEDS ESTRELLES
Sempre anomenat com l'hotel de les estrelles i amb raó. L'Hotel Formentor ha allotjat els Kennedy, Grace Kelly i Raniero, John Wayne, Chaplin, Peter Ustinov, Jane Birkin (convidada al documental)… Gorbatxov va ser un client habitual i amic de treballadors. El Dalai Lama va passar per allà, encara que dormia a terra de la seva suite.
Els seus jardins han inspirat poesia, novel·les, música i sobretot pau. Al documental apareixen clients anònims, no famosos, que porten tres i quadres dècades anant cada estiu al Formentor. Un estiueig heretat per generacions familiars. Clients que coneixen els empleats pel seu nom, perquè ells, els treballadors de l'hotel, també fa dècades, una vida sencera treballant allà. Com el cap de consergeria que va entrar com a botons el 1950 i es va jubilar el 1996. O el que va començar de nen com aplegapilotes. El que va entrar com a home solter i va sortir com a avi.
El 2006 el Grup Barceló va comprar l'hotel i no només va mantenir l'esperit paradisíac, sinó que va reprendre la seva activitat cultural per recol·locar l'hotel al seu lloc literari privilegiat. Inspiració de pau, felicitat i fantasies, com diu al film Mario Vargas Llosa.
La màgia del Formentor.