L'atles de RCR Arquitectes
OLOT
Aquesta localitat gironina de 34.000 habitants és la llar, el laboratori i la circumstància geogràfica que els va unir i que els fa tenir el cap al seu lloc. En certa manera, les primeres anàlisis d'aquest premi apunten que s'ha reconegut el treball en equip i el silenci mediàtic contra la megalomania i l'arquitectura d'autor. En aquest canvi de paradigma, Olot ha estat clau com a camp de proves, com a simbiosi perfecta en què aquest municipi s'ha vist dotat d'estètica i serveis moderns i on els arquitectes han pogut escampar les seves idees sense tacar els carrers amb deliris d'autor. Així, l'estadi municipal d'atletisme Tossols-Basil és un complex on formes i materials contemporanis mariden amb la natura que l'envolta i amb els atletes que l'utilitzen.
Per la seva banda, el Espai Barberí és l'exemple perfecte de fàbrica reutilitzada, en aquest cas per ser la seu daquest estudi. En aquesta obra tot és reconeixible i el passat no és maquillat, sinó intervingut perquè sigui també protagonista del futur. Altres imprescindibles de casa seva són les cases 'Entremuros', 'Per a un fuster' i 'Cuca de llum', 'Mirador' i 'Margarida' el nexe comú del qual és la pulcritud i una mena de neo brutalisme mediterrani en què ingredients i llum comparteixen protagonisme.
M-Lidia House
De totes les obres d'Olot, la més popular és el **restaurant Les Cols**, on s'emmarca la gastronomia de Fina Puigdevall . Un complex que inclou carpa, pavellons i sales de tall contemporani però sense arribar a resultar extravagants. En aquest perfecte equilibri entre la casa pairal on s'ubiquen i les textures i reflexos que li aporten l'ús del vidre, la pedra volcànica i els elements de jardineria com el bambú.
L'Hotel Mas Les Cols, a Olot (Girona)
RODEZ, FRANÇA
En aquesta localitat situada a l'Aveyron (sud de França) tot el que rima amb contemporani porta la firma . És a dir, que els dos principals del segle XXI han comptat amb el disseny d'aquest avantguardista trio. D'una banda hi ha el **museu Soulages**, on s'exposa l'obra d'aquest geni de l'abstracció gal i se n'exposen les principals influències. Mitjançant aquest centre, RCR aconsegueix aixecar un pont entre allò modern i allò antic, respectant el jardí exterior ja existent i recobrint-ho tot amb el seu característic acer corten. Dins aquest espai es troba la seva altra obra destacada, el restaurant on Michel Bras (el xef per antonomàsia de l'Aveyron) prepara cuina de proximitat i de mercat.
Museu Soulages
Museu Soulages
NÈGREPELISSE, FRANÇA
La convivència exacta de passat i futur que marca l'obra d'aquests arquitectes va ser l'element determinant perquè aquesta localitat francesa els elegís per al seu projecte més ambiciós: rehabilitar-ne el baluard i convertir-lo en un centre d'art. La conseqüència és La Cuisine , un espai creat des del respecte al castell on els materials se succeeixen en carn viva i en què el que és disruptiu està en un interior hipnòtic i sorprenent en què es pot exhibir de tot sense que res grinyoli.
La Cuisine
MEDIATECA WALLSE KROOK, GANT
En només una setmana (10 de març) s'obre el nou veí de la sempre enlluernadora Gant. L'estètica d'aquesta mena de biblioteca multimèdia, dissenyada amb els seus socis Cousée i Goris , trenca per complet amb les canals i les teulades medievals d'aquesta ciutat sense deixar de resultar familiar i accessible gràcies als elements industrials que el caracteritzen i que el fan ser una part més del moll.
CELLERS BELL-LLOC, PALAMÓS
És, sens dubte, una de les experiències enoturístiques més sorprenents que es poden experimentar a tot Catalunya. Un laberint de planxes d'acer tallen a cavall entre el subsòl i la natura on la temperatura és constant i la vinificació controlada. Senzillesa i diàleg amb l'entorn en un celler que els mateixos arquitectes van definir com una promenade entre el món natural i l'industrial. Al port de Palamós compten amb una segona intervenció, una esfera de llum que corona el final de l'espigó.
La finca Bell-Lloc (Palamós)
MÉS GIRONA
La seva província fetitxe compta amb altres obres que tracen una ruta entretinguda pel seu disseny i essència. I és que perdre's al laberint de pedres i làmines del parc de Pedra Tosca (La Garrotxa), jugar al de l'Arboleda (Begur) o atendre una obra o un concert a l'aire lliure a el teatre **La Lira (Ripoll)** és un exercici lúdic-cultural únic i molt singular.
ESPAI ENIGMA A BARCELONA
Aquest restaurant definit per Jesús Terrés com “la fi del restaurant” té a l'arquitectura una base substancial. Efectes, badades, jocs visuals, opacitat i sorpreses constants per a un primer instant. Després ja mana la cuina i la creativitat d'Albert Adrià, però com a mínim els primers instants aconsegueixen fascinar amb tosquedat i matèria.
Seguir @zoriviajero
Enigma o la fi del 'restaurant' com el coneixem