Hem de reconèixer-ho: els equipaments culturals més innovadors i arriscats dels darrers anys procedeixen de la Xina. Alguns exemples: el museu de Jingdezhen, que neix d'un forn imperial; l'original llibreria Dujiangyan Zhongshuge; el teatre amb aparença de mocador de seda de Guangzhou; el centre cultural amb forma d'onada The Wave a Tianjin...
A aquesta nòmina, s'uneix ara el recentment inaugurat He Art Museum (HEM), localitzat a Shunde (Guangdong), a l'àrea geogràfica de Lignan, i dissenyat ni més ni menys que pel gran Tadao Andō . L'arquitecte japonès, premi Pritzker , signa aquest edifici creat per albergar la rica col·lecció artística del multimilionari He Jianfeng , que inclou pintura, cal·ligrafia, fotografia i escultura, i que comprèn tant obres d'art contemporani internacional com d'altres d'art modern i contemporani xinès.
REINTERPRETANT EL CERCLE
He respon al caràcter xinès "和", que significa harmoniós . El caràcter “和”, per la seva banda, té una connotació de equilibri i bona sort , especialment a l'àrea de Cantó. "El museu encarna els desitjos del seu fundador: proporcionar una vida harmoniosa mitjançant l'intercanvi d'art i cultura ", afirma el mateix Andō.
Vista exterior del museu
Per representar aquesta idea, s'ha fet servir el cercle com a element geomètric principal, a "un intent de crear un nou centre cultural que integri la cultura cantonesa extraient el significat únic de la seva forma geomètrica en el context regional", continua l'arquitecte. La raó? L'antiga cosmologia i filosofia xinesa creien que el cel era rodó i diví , i que la terra era plana i quadrada, el que ha tingut una profunda influència en les teories i el disseny arquitectònics tradicionals. Molts edificis cívics i religiosos eren circulars per reflectir aquesta idea.
En el cas de l'HEM, els seus cercles "van construir l'espai de l'edifici a través d'una expansió en forma d'ondulació: de dalt a baix, amb la superposició de quatre cercles. Amb la perifèria de cada àrea ben definida, es crea un efecte de variació enriquit a través de la interacció entre espais, és també un disseny que s'adapta al clima subtropical , en què els durs canvis de llum crearan les atmosferes emocionals", explica Andō.
Una altra de les característiques distintives de la construcció és la escala de doble hèlix , una dinàmica que, segons el seu autor, "presenta les riques capes dels espais que només es poden aconseguir mitjançant el disseny en espiral dual".
L'escala de doble hèlix de l'HEM
AIGUA I LLUM PER AL MUSEU DE 'LA VENÈCIA DE L'EST'
"Al llarg de la història, l'arquitectura de Lingnan ha estat fortament influenciada pels estils de Jiangnan, una regió delta al sud immediat del riu Yangtze que comprèn pobles aquàtics pintorescos com Hangzhou i Xangai", expliquen des de la institució.
"A Jiangnan se la coneix com ' la Venècia de l'Est ', doncs compta amb edificis tradicionals de dos pisos construïts al costat de vies fluvials i canals, murs perimetrals baixos i obertura a vistes panoràmiques i natura. Lingnan té un terreny naturalment similar i adopta les característiques arquitectòniques de Jiangnan, com les lluernes, els pavellons al costat de l'aigua i els jardins contemplatius per complementar el paisatge”, continuen.
El tractament de la llum és d'influència occidental
Per això, Andō ha triat utilitzar aigua a les àrees de descans, en forma de gran estany , que també funciona com a dispositiu de refredament durant l'estiu. A més, el reflex de l'edifici crea una bella il·lusió combinada amb la superfície aquàtica, " com si la base de l'edifici s'enlairés cap al cel “, detalla l'arquitecte.
D'altra banda, la construcció rep influència occidental a l'hora de deixar entrar la llum. Al llarg de la història de l'arquitectura occidental, els arquitectes han estat hàbils en l'ús de la llum com la que es veu a les esglésies; això ha tingut una profunda impressió a Andō i el seu enfocament del disseny. La lluerna central inunda cada pis dels espais d'exhibició amb llum natural, creant amplitud, claredat i símbol d'esperança".