Al voltant d'una taula
Fa només quaranta-vuit hores, al voltant d'una taula de fusta foradada a Canalla Bistró , vam brindar amb un Colet Navazos a la salut de l'última sessió de quimioteràpia d'un dels meus millors amics. Minuts després tornem a brindar, feliços (l'alegria d'un grup d'amics: tan palpable, tan real, tan físic) davant la notícia que un nou membre de la família -tant de bo- arribarà aviat. La malaltia, la por, la vida i l'amistat, units sobre les estovalles d'una taula vulgar.
Al voltant d'una taula, embolicat amb paper marró rogenc (quants regals s'entreguen sobre la taula d'un restaurant?) va arribar a les mans un d'aquells llibres capaços de remoure els fonaments de la teva vida. Al voltant d'una taula m'han deixat (sobràvem tartar de tonyina -ho recordo- ia les copes brillava un riesling alsacià fantàstic, mineral i tallant com la vida que se m'escapava de les mans) al voltant d'una taula he conquerit, he plorat (sí, què passa) , he perdonat i he demanat perdó . “Ho sento”.
Al voltant d'una taula (en alguna cafeteria del Madrid cansat dels Àustries) fa tot just una setmana, sentia com un amic més es convertia en un germà (quin moment, eh) aquest sentiment nítid de la rampa sota la pell. Aquí i ara. Al voltant d'una taula (amb tres estrelles Michelin) m'han traït i vaig aprendre a gravar-me sobre la pell aquella màxima de Jack Kerouac : "La vida és un país estranger". Ho és. Vaja si ho és.
Davant d'una barra caoba -no fa tant- he somiat amb un demà millor (més meu, més nostre) al ritme perfecte del servei, les copes i el so compassat dels plats. La banda sonora de les nostres vides. Al voltant d'una taula sense estovalles davant del mar vaig creure (em vaig equivocar) conèixer totes les respostes i no gaire després, sobre un mar de copes al millor restaurant del món vaig aprendre (gràcies, Pitu) a no deixar mai de fer les preguntes adequades.
Al voltant d'una taula, davant de dos gots de Lagavulin, vaig aprendre que la vida és anar perdent coses (tantes...) vaig aprendre a escoltar, a mirar ia oblidar-te , mentre anàvem naufragant cap a la tarda en un Madrid d'estiu, perfecte en el color blau i acàcia.
Seguir @nadaimporta *** Potser també t'interessi...**
- Per què bevem vi
- Viatjar amb gossos (una carta d'amor)
- Els millors plats d'Espanya del 2014
- Stendhal gastronòmic: els restaurants més bonics del planeta (i d'Espanya)
- 51 pel·lícules que donen ganes de menjar i beure
- Tots els articles de Jesús Terrés