Chicago, fent pessigolles al cel
Va ser a partir de 1880 quan es va començar a gestar aquesta llegenda que encara dura. La Chicago School va ser pionera en la construcció de aquests edificis que avui segueixen fent pessigolles als núvols . Es pot dir que The Chicago Building, amb els seus maons foscos característics, la seva terracota, i els seus amplis finestrals, és el primer exemple de l'Escola d'Arquitectura de Chicago. A partir d'aquest edifici que ara ens sembla petit, es va iniciar una cursa que no va trigar a incorporar-se Nova York.
Chicago, aquest museu obert de la història de l'arquitectura moderna , continua influint als nous creadors, que brinden a la ciutat els seus homenatges. El dissenyador Al Boardman ha reduït els cinc edificis més excel·lents a les línies més senzilles i elegants , i juga amb la seva estructura mitjançant animacions virtuals.
Chicago - Five Great Buildings from Al Boardman on Vimeo .
En aquest recorregut, comptem algunes curiositats:
1)TRUMP TOWER
La Trump Tower de Chicago és el catorzè gratacel més gran del món i el tercer dels Estats Units després del nou World Trade Center de Nova York i de la Willis Tower (abans Sears Tower) de Chicago. Adrian Smith -de Sikdmore, Owings and Merrill (SOM) - va dissenyar els seus característics talls a l'alçada. El seu amo actual, Donald Trump, pretenia fer-lo créixer, però l'11 de setembre va postergar indefinidament el projecte.
Trump Tower
2)MARINA CITY
L'arquitecte Bertrand Goldberg va projectar diversos edificis de caràcter residencial i institucional amb la intenció que esdevinguessin "una ciutat dins una altra ciutat". Destaquen les dues torres residencials , amb la seva famosa estructura de formigó armat rematada amb majestuoses i dinàmiques terrasses de forma corba, que fan les vegades de pètals blancs que pengen de les tiges.
Marina City, una ciutat dins una altra ciutat
3)JOHN HANCOCK CENTER
El gratacel, que actualment ocupa el número 12 dentre els més alts, amb una altura de 344 metres, va ser dissenyat per Bruce Graham i l'enginyer d'estructures Fazlur Khan, de SOM. Alberga oficines, habitatges i restaurants, i les seves dues antenes blanques del terrat resulten familiars per a tots els habitants de Chicago , així com la brillant façana negra de vidre i metall. Avui en diuen afectuosament “Big John”, però quan va ser construït va tenir molts detractors. A l'últim pis hi ha el mirador que competeix amb el del Willis Tower per les millors vistes de la ciutat i els voltants.
El John Hancock Center i les dues antenes blanques
4)WILLIS TOWER
La famosa Torre Sears —avui dia anomenada Willis Tower— li va arrabassar el títol de gratacels més alt del món a les Torres Bessones de Nova York, que havien estat inaugurades l'any anterior, el 1973, i ho va perdre vint-i-cinc anys més tard, el 1998, amb la construcció de les Petrones a Kuala Lumpur , Malàisia.
Grahan i Khan van repetir equip i van dissenyar una innovadora estructura mitjançant enormes tubs sostinguda principalment per bigues situades a la pell exterior que resultava molt resistent al vent, una cosa fonamental en una ciutat que anomenen “Windy City”. El mirador –l'Skydeck-, situat a la planta número 103, és visitat per un milió i mig de persones cada any i té la seva pròpia entrada a través del carrer Jackson Boulevard.
La famosa Torre Sears (avui Willis Tower)
5)CRAIN COMMUNICATIONS BUILDING
Projectat per A. Epstein and Sons i completat el 1984, va ser la seva forma la que va proporcionar la fama a aquest gratacel a ratlles blanques i negres. De forma romboïdal, amb acabat inclinat en doble bec , recorda un diamant. I per això ha rebut molts noms, alguns carregats de sentit de l'humor, com “The Vagina Tower”. Va ser un dels primers “edificis intel·ligents”, aquells que pretenen estalviar energia.
Per conèixer l'arquitectura de Chicago -i de tot el món-, és recomanable seguir el bloc i la revista MAS CONTEXT, un fòrum de debat dirigit per l'espanyol Iker Gil, arquitecte establert allà i membre del Chicago Architectural Club.
Crain Communications Building, un rombe amb ratlles blanques i negres