Xiulo gomero.
Al principi de La Gomera, la pel·lícula del director romanès Cornelieu Porumboiu (ja a cinemes), el protagonista, Cristi (Vlad Ivanov), un policia corrupte, xivato de la màfia arriba al ferri a l'illa de la Gomera. Un cel clar, aquesta costa escarpada, el mar. Sembla que us espera el paradís. Ve escapant de un Bucarest gris, trist, perillós. Ve a trobar-se amb una gran dona, Gilda (Catrinel Marlon), ia aprendre el xiulo gomero per poder seguir la seva relació amb els dolents. Però triga poc a adonar-se que, fins i tot allà perdut, el segueixen observant.
“Em va atreure la idea de mostrar que en una societat controlada on tots han de tenir un paper,** una forma molt antiga de comunicació pot permetre a les persones escapar d'aquest control”,** explica Porumboiu sobre l'elecció de la localització i l'idioma com a excuses per a la seva pel·lícula.
Arribant a La Gomera.
El director romanès (12.08 a l'est de Bucarest) va descobrir el xiulet gomer una dècada enrere, en unes vacances a San Juan de Luz amb la seva dona, l'artista basca Arantxa Etcheverria. I es va obsessionar amb aquest idioma creat pels aborígens canaris al segle XVI. “Acabava d'acabar la meva pel·lícula Policia, adjectiu sobre el llenguatge i la manera com s'usa per a fins polítics. El llenguatge xiulat em va semblar una possibilitat per seguir aquest tema però d'una manera diferent”, continua.
Cristi arriba a La Gomera per aprendre aquest llenguatge secret i històric. Un idioma que es va desenvolupar per poder comunicar-se a llargues distàncies en aquesta illa canària d'orografia complicada i que r eprodueix mitjançant xiulets (diferents segons la col·locació dels dits a la boca) la sonoritat d'altres idiomes.
D'un barranc a un altre, els habitants originals es parlaven xiulant-se, uns xiulets peculiars, entonats, que primer eren una traducció del guanxe i després van acabar sent del castellà (avui es parla fins i tot en anglès). En la història d'aquest llenguatge secret, però fent-lo servir per a fins criminals, es va basar Porumboiu per crear el seu particular estil narratiu i posada en escena.
Els barrancs de la Gomera.
PATRIMONI CULTURAL
Des de 2009, el xiulo gomero és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, un reconeixement aconseguit amb el treball del Govern canari per tornar-li a aquest peculiar idioma la rellevància històrica i etnogràfica.
Encara que a l'origen es va arribar a parlar també a El Hierro o Tenerife, va ser a La Gomera on es va seguir utilitzant fins a entrat el segle XX, sobretot, entre els pastors i agricultors. No obstant això, a mitjans del segle passat les crisis successives, l'abandonament de la vida rural i l'extensió del telèfon va anar extingint la població coneixedora d'un llenguatge que passava de pares a fills. Fins que als anys noranta va ser l'Administració la que va decidir recuperar-lo i avui s'ensenya a les escoles per preservar aquest patrimoni cultural lligat a una illa única.
Catrinel Marnol i Vlad Ivanov.