La primera imatge que va a la nostra ment quan escoltem la paraula “Algarve” és la de platges salvatges, de sorres daurades, aigües blau turquesa i colorits penya-segats de roca calcària que moren al mar. Tot i així, si viatgem uns quilòmetres cap a l'interior d'aquesta famosa costa del sud de la Península Ibèrica, ens trobarem amb Silves, un petit i tranquil poble el port medieval del qual recorda els temps en què va arribar a ser capital de la regió.
Silves posseeix un nom curt, concís i curiós, com si volgués demostrar que és un lloc “silvestre”, com ho són els camps que l'envolten. Hi creixen vinyes, i també llimoners i tarongers, que propaguen la seva intensa olor de tarongina quan s?acosta la primavera.
Castell de Silves, Portugal.
Aquests mateixos cultius predominaven en els temps en què Silves era capital d'un Algarve controlat per els conqueridors àrabs. Una època en què es va donar forma a la ciutat, amb aquest típic traçat urbà, de carrers estrets, sinuosos i empedrats, que podem comprovar a tants pobles d'Espanya.
EL CASTELL MEDIEVAL MILLOR CONSERVAT DEL SUD DE PORTUGAL
Encara que hi ha estudis arqueològics que demostren que Silves va estar poblada per fenicis, cartaginesos, romans i visigots, van ser els àrabs els que van deixar una empremta indeleble a la ciutat. La millor prova la trobem ascendint les costeruts carrers a la recerca del castell que ho corona tot.
L'antiga fortalesa àrab se'ns presenta com una autèntica mola feta amb maons de roca gres, de color vermellós, i un aspecte inexpugnable. La bandera de Portugal oneja el vent en una de les seves torres, i una gran estàtua del rei Sancho I –el primer rei cristià que va arrabassar Silves als àrabs, encara que fos una victòria efímera– ens dóna la benvinguda al recinte.
Castell de Silves, Portugal.
Silves va ser una ciutat àrab entre els segles VIII i XIII. En aquella època es deia Xilb, i va arribar a ser un focus important tant cultural com comercial, erigint-se a capital de l'Al-Gharb musulmà. El castell de Silves va ser testimoni, durant els segles XII i XIII, de llocs i autèntics banys de sang entre tropes móres i cristianes. L'exèrcit d'Alfons III conqueriria la ciutat, de forma definitiva, a 1249, expulsant la població musulmana.
Gràcies a unes importants obres de renovació, el castell és una de les fortaleses medievals més ben conservades del sud de Portugal. A banda d'una antiga cisterna, hi ha poc més a veure al seu interior, però en ser el punt més elevat de Silves, des d´allà gaudirem d´una espectacular vista panoràmica de la ciutat.
Silves, Portugal.
LA CATEDRAL I EL MUSEU DE SILVES
Des del mirador del castell, no ens costarà albirar la creu i el campanar de la catedral de Silves. La façana blanca apareix amb aspecte desgastat, deixant clar que hi porta, suportant el vaivé de les civilitzacions i les inclemències del temps, des del segle XIII.
Va ser erigida, amb fons dels Cavallers de l'Ordre de Santiago, sobre les restes de la Gran Mesquita de Silves. D'estil gòtic, aquest es va respectar quan el temple va ser parcialment reconstruït després de el gran terratrèmol de Lisboa del 1755. Al seu interior trobarem tombes d'antics bisbes i cavallers creuats que van lluitar a la Reconquesta, a més de bells arcs rematats amb vermelloses arquivoltes de pedra sorrenca.
Molt a prop de la catedral es troba el Museu Arqueològic de Silves, que suposa una interessant parada per als amants de la història. S'hi han reunit peces i objectes que expliquen el passat de la ciutat, des del segle II a. de C. fins als nostres dies.
Silves, amb el castell com a teló de fons.
CARREJANT SENSE RUMB
Tot i això, el millor pla per gaudir a fons d'una escapada a Silves és vagar sense rumb pel seu embull de carrerons serpentejants a les que treuen el cap un bon nombre de cases baixes de façanes emblanquinades.
Aquests habitatges de la part alta de Silves –entre els quals trobarem restes de la antiga muralla medieval– troben el color als testos plens de flors, i també als llindes i marcs pintats a tons cridaners.
Algunes presenten antigues portes de fusta, sobre les quals encara es poden observar escuts i símbols d'una altra època. Altres apareixen abandonades i fins i tot derruïdes, demostrant que no és només al nostre país on s'està produint l'abandó del camp i els pobles dinterior.
Segredo dos Mouros, Silves, Portugal.
Descendint els carrers cap a la part baixa de la ciutat, trobem un bon nombre de bars, cafeteries i petites botigues de souvenirs, en què el producte estrella són els complements realitzats en suro, una indústria que va suposar un autèntic boom comercial al Silves del segle XIX. Entre ells destaca el cafè Segredo dos Mouros.
Molt proper a la catedral, aquest petit racó romàntic és un autèntic reducte de pau. L'interior del local està decorat amb una infinitat d'articles antics, tant mobles, com eines de cultiu, estris de cuina, llaunes, atuells, carros, fotografies, quadres, vins, setrilleres… Un autèntic viatge al passat de la zona, que serveix de transició cap a una bonica terrassa que dóna a un camp i en regala unes vistes excepcionals de Silves i els seus voltants.
Allí podrem descansar una estona mentre gaudim de sucs naturals de taronja o remolatxa, acompanyats d'una torrada d'alvocat, oli d'oliva i formatge i altres viandes saludables.
Caixa de llum a Silves, Portugal.
ART URBÀ EN SILVES
Quan decidim sortir de l'aquell altre món que ofereix el Segredo dos Mouros, serà moment de seguir la nostra escapada a Silves visitant una de les places més emblemàtiques : la d'Al-Mutamid Ibn Abbad.
Al-Mutamid Ibn Abbad va ser el darrer rei del regne de la taifa de Sevilla , però va créixer a Silves. En aquesta ciutat se li va concedir l'apel·latiu de “El Rei Poeta”, doncs va estimar la poesia des de nen, en ser educat per Abu Bakr Ibn Ammar, un autèntic mestre dels versos àrabs. Durant el seu regnat a Sevilla, la poesia, i la cultura en general, van florir sense parangó, cosa que es va traslladar a Silves.
La plaça està jalonada d'arbres i presidida per una gran font decorada amb escultures d'homes i dones que van habitar Silves durant la època de domini àrab. Cada escultura està llaurada a un tipus de pedra diferent i el conjunt és realment original.
Tot i això, el que més crida l'atenció de la plaça són els dos grans murals que decoren les façanes d'un dels edificis que hi treuen el cap. S'hi mostra el pas de musulmans i cristians per Silves. A les parets dels edificis de la ciutat trobaràs algun mural més, però el que realment sorprèn són les caixes de la llum que es troben pràcticament a cada carrer.
Caixes de llum, Silves, Portugal.
Gràcies a una iniciativa artística meravellosa, aquestes caixes apareixen pintades amb els més diversos temes: aus, papallones, monuments i cases de Silves, escenes rurals, ampolles de vi i molts més.
Art per embellir coses insignificants i grisos. Art que Silves destil·la en profunds rius que s'allunyen dels seus carrers amb rumb al mar que banya aquesta costa de l'Algarve per la qual van sospirar reis i vassalls.