L'espectacular Sambòdrom de Niemeyer té capacitat per a 60.000 persones
Diumenge 20 de febrer Avui comença a la ciutat carioca el plat fort de les celebracions del Carnaval, la competició entre les tretze Escoles de Samba del Grup Especial (una cosa així com la categoria reina de la samba). La desfilada de les mateixes al Sambòdrom és per a molts l'esdeveniment més esperat de l'any , una autèntica exhibició de creativitat, una explosió de ritme, cosa que cal experimentar una vegada a la vida, segons diuen.
Hores abans que comenci la desfilada, l'activitat de les escoles de Samba és frenètica. “Aniràs a la secció dels Romans”, em diu la responsable de vestuari. Ho confesso, em sento una mica defraudada. Des que vaig saber que desfilaria en una escola de samba havia somiat amb una mica més sofisticat, una corona de plomes, un cosset amb lluentons...que sé jo. Però de sobte veig algú del grup disfressat de pastor amb ovella inclosa i immediatament penso que al cap ia la fi anar de Romà tampoc no està tan malament.
Només que disfressar-se de soldat quan el termòmetre marca gairebé els 30 graus no és gaire fàcil, us ho asseguro. I no deixo de preguntar-me com és ballar samba vestida d'aquesta guisa, sobretot perquè la fantasia pesa una tona i el casc amb plomes gegantines no em permet moure'm amb facilitat. Però bé ja hi pensaré. De moment, estic en un autobús juntament amb altres components de 'la meva escola', Porto da Pedra, a punt d'arribar al mític Temple de la Samba. Ja se sent la garriga.
Indis, romans... el carnaval de Rio de Janeiro és una festa de diferents cultures
El sambòdrom dissenyat per Niemeyer i ubicat al lloc on diuen va néixer la samba acaba de ser reinaugurat fa tot just una setmana. Les reformes han permès ampliar la capacitat de l?estadi fins a un aforament de 90.000 persones. Avui, segons ens diuen, hi ha 73.000 assistents seguint la competició, un rècord en la història del carnaval.
El caos més absolut regna en el que criden concentração (concentració) , moment en què es reuneixen tots els components que desfilaran en l'Escola de Samba, unes dues hores abans del començament de la desfilada. Milers de persones estem literalment amuntegades a la zona d'accés al Sambòdrom, al mig del carrer. Els venedors d'aigua i cervesa ofereixen la seva mercaderia sense cèsar i els turistes ens miren amb veritable delit mentre, càmera en mà, ens fotografien una vegada i una altra (veritablement, mai m'havia sentit tan famosa) .
Menys de dues hores abans que comenci la desfilada i cap instrucció ens ha estat donada. Començo a dubtar que això pugui sortir bé. “No et preocupis”, em diu Francisco, un carioca simpaticó i afable que desfila a Escoles de Samba des de fa 30 anys, “Acaba sortint. Al final milers de persones desfilen totalment coordinades, ningú no ho explica gaire bé..., però surt”.
“És la teva primera vegada?”, em pregunta. “Potser no és obvi?”, penso per a mi. “Veuràs, serà la millor experiència de la teva vida. quan entris a l'estadi, sentiràs una energia especial, deixa't portar, balla, canta, mira cap a la gent, sent l'èxtasi de la samba”, profetitza.
Un cop dins del Sambòdrom, els balls i les acrobàcies es fan amb el xou
Per fi, ens truquen per col·locar-nos per 'ales'. Aquests són els diferents blocs on es divideix l'Escola de Samba per desfilar. Cadascuna d'aquestes ales està formada per entre 20 i 100 persones. Totes elles porten la mateixa fantasia il·lustrant un aspecte concret de la temàtica de la desfilada, l'anomenat 'enredo'. La nostra escola, Porto da Pedra desfilarà amb ni més ni menys que 32 ales. 3.800 participants en total!
Ja som al Curral (corral) , la veritable avantsala del Sambódromo, per fi aïllats per una reixa de la marabunta de turistes i venedors. Encara regna cert caos i desconcert entre nosaltres els Romans, però ja comença a endevinar l'harmonia i l'ordre que tan vehementment m'havia assegurat Francesc. La responsable de l''ala' ens dóna les últimes instruccions: “a cada fila hi ha 10 persones, cal mantenir-se a la fila i seguir sempre el ritme de la davant. Quan aquesta pari, cal parar, quan avanci tots avancem. Mai no abandonar la fila”. Pel que fa a la coreografia, la nostra ala no en té cap en especial, simplement ballar samba al ritme de la música (uf! com es fa això?) .
L?espera es fa interminable. Algú comenta que la banda de percussió ja ha fet la seva entrada a l'estadi precedida de la Reina de Bateria , la model i actriu Ellen Roche, la funció de la qual és inspirar amb el seu ball i moviment els centenars de músics que componen l'anomenada bateria (i segons les seves corbes estic més que segura que la motivació serà màxima) . La banda es compon dentre 250 a 300 percussionistes i marca el començament de la desfilada per a cada Escola de Samba. El protocol defineix que la Bateria ha de fer una volta completa al sambòdrom tocant el tema triat aquell any per l'Escola. Al final se situa al bell mig de l'estadi per acompanyar el pas de les diferents ales i seccions.
A cadascuna de les 'ales' desfilen entre 20 i 100 persones
Són les 3.30 de la matinada. I just en aquell moment, desperta el frenesí més absolut. Els focs artificials il·luminen la nit carioca per marcar el veritable començament de la desfilada. Un crit de goig recorre la secció, ens posem finalment en marxa, avançant amb energia i determinació cap a la porta del sambòdrom. Abans que nosaltres desfilen altres seccions, els veritables ballarins de samba professionals amb estudiades coreografies interpretant les diferents al·legories de l'Embolic (el tema) que aquest any està dedicat a la història del iogurt.
Impossible descriure amb paraules el que se sent en entrar al sambòdrom. Recordo les paraules de Francesc i simplement em deixo emportar. Ja no penso, només ballo i cant, no importa que els meus moviments siguin rítmics o no, o si el casc pesa un quintal, simplement estic en èxtasi. El colorit, els llums, la música, va intentar no perdre'm cap detall, no vull que els 700 metres fins al final s'acabin mai. Els presents celebren el nostre pas amb crits i flaixos, amb salutacions i somriures.
M'agradaria cridar, saludar-lo a la càmera, enviar-li un petó a la meva filla. El punt culminant és quan passem davant de la bateria i el so es fica dins nostre, estem com en trànsit. Mai he ballat samba però en aquests moments ho estic fent , no vaig arribar a aprendre'm la cançó (ho confesso) però l'estic cantant amb més energia i força que ningú, no sé ni el que dic, però us juro estic cantant.
Vem no ritme do Tigre de São Gonçalo
Alimenta seu pou apaixonat
Cada porção traç um cura especial
Per a o delit e a emoção no carnaval
L'espectacularitat de les disfresses no deixa indiferent ningú
Els 700 metres de frenesí acaben a l'anomenada plaça de l'Apoteose (Apoteosi) , no sé qui ha estat l'autor del nom, però només ajustat a la realitat, l'eufòria és desbordant, estem banyats en suor però riem i aplaudim, cridem i saltem . “Quin curt ha estat”, diuen alguns. “Quina pena, caldrà esperar fins a l'any que ve”, diuen els altres. !El proper any!
Encara que no ho creguis, així que acaba el carnaval, les Escoles de Samba comencen a preparar-se per al següent any, centenars de persones, escenògrafs, compositors, coreògrafs, cantants i ballarins es posen en marxa, una feina de molts mesos per fer possible la màgia del 'major espectacle de la terra'.
Tu també vols participar-hi, simplement veure'l, o ets dels que pensa que només es viu una vegada i t'atreveixes a desfilar ja sigui vestit de gladiador, princesa o el que sigui? T'expliquem com fer-ho. Només una mica de paciència, em trec la disfressa de Romà i t'ho expliquem ben aviat.
Si hi ha alguna cosa que ens queda clara, és que una experiència al Sambòdrom és difícil d'oblidar