No totes les pel·lícules, menys en temps de pandèmia, poden fer el viatge real que emprenen els protagonistes de la història. Però Jorge Coira (Herro) tenia clar que Codi Emperador (estrena en cinemes 18 de març) havia d'estar en aquells llocs de què parlaven.
“La idea era la de poder crear un ventall de llocs que aportessin a la història, que tinguessin sentit i que parlessin de la feina del nostre protagonista, de Juan (Luis Tosar), un agent dels serveis secrets que ha d'estar amb diversos casos alhora que l'obliga a moure's per diversos llocs del món”, explica el director. “Cadascun d'aquests llocs devia aportar alguna cosa diferent, havia d'aportar contrastos i no volíem que fossin clixés”.
Luis Tosar i María Botto al Temple de Debod.
Joan és un agent d'un servei especial del Centre Nacional d'Intel·ligència. Algú que, normalment, es dedica a desmantellar trànsit de materials delicats, de protegir el país. Però cada vegada més, li encarreguen un altre tipus de feines en què “la frontera entre el bé i el mal, entre allò ètic i no ètic” no està tan clara. El personatge a qui dóna vida Luis Tosar entra llavors en una crisi laboral i d'identitat, augmentada quan coneix Wendy (Alexandra Masangkay).
Codi Emperador és un thriller d'acció, d'espies, però d'espies molt reals, res a veure amb el món James Bond. “La realitat actual dels agents d‟informació és molt fascinant, perquè es fiquen en temes tremendament complexos legalment. Moralment han de viure molt a la frontera”, insisteix Coira que actualment acaba la seva darrera sèrie, Rapa, en què ha tornat a la seva Galícia natal. “El món de l'espionatge és un dels contextos més poderosos i fructífers per explorar conflictes extrems”.
A Madrid, el poder no s?amaga.
També és un món que ofereix moltes oportunitats per viatjar. Als personatges i als equips de rodatge. Prenent Madrid com a base d'operacions, van acabar definint un mapa de viatges que respongués a les necessitats de la història i les possibilitats logístiques.
La pel·lícula es mou fins a tres ciutats fora de Madrid. Primer, van a Bilbao, on els traficants realitzaran el lliurament d´un material molt perillós. “L'escollim perquè té aquesta força de l'industrial”, explica Coira. Van rodar, de fet, al port i zones que transmeten aquest Bilbao poderós i també una mica gris.
Després, buscaven una ciutat per connectar amb un narcotraficant, descartades les opcions més vistes, van pensar en Budapest. “Tenia aquest element de elegància centreeuropea, menys vinculada al narcotràfic, encara que tots els països del món ho estiguin. La idea de rodar la trobada al mig del Danubi era com un somni”, compten. I ho van aconseguir.
A Budapest.
I, finalment, Joan ha de fer un viatge ràpid a la Ciutat de Panamà, que mostra una mica més aquestes anomenades clavegueres de l'Estat en què s'endinsa la pel·lícula. “Volíem una zona caribenya, centreamericana i després de veure diversos països, ens va semblar que Panamà aportava molt. Només anomenar-ho despertes coses pels Papers de Panamà i ser paradís fiscal; i, a més, és un lloc de contrastos poderosíssims, entre els gratacels, l'arquitectura dels diners i la pobresa i la misèria extremes”.
Movent-se amb un equip reduït, sols els actors i els caps d'equip i dilatant els temps de producció per complir les quarantenes, van aconseguir viatjar a tots els seus destins. “El rodatge es va estendre més del que devia, va ser una mica molest, però ens semblava que era un valor essencial de la pel·lícula”.
MADRID PODERÓS
A Madrid, tampoc no van estar quiets. Juan és un personatge capaç de moure's “per tot arreu ia tots els nivells, des d'un entorn de poder i diners a un delinqüència”. Es veu La Moraleja, Els Penyols, el Temple de Debod, l'entorn de Azca…
Al centre de Madrid.
“Es veuen diversos Madrid diferents. D'una banda, un Madrid de luxe i festa. Un altre Madrid de centre, quan veiem Joan reunir-se amb el seu cap Galán (Miguel Rellán) o el Madrid de Marta (Georgina Amorós) que, encara que vénen de diners, perquè el seu pare és un actor famós, vol portar la seva vida i comparteix un pis d'estudiants a Malasaña”. A ella també se la veu en un dels rooftops de moda, a Picalagarts.
“Com més complexitat, més riquesa té la pel·lícula”, apunta Coira. I ho sap bé. Parla qui ha aconseguit que l'illa de Ferro sigui una destinació molt atractiva des de l'estrena de la premiada sèrie de Candela Peña. “No sé si hi té a veure Hierro o l'experiència acumulada, però és veritat que m'importen molt les localitzacions, m'importa que aportin a la història”, explica.
Georgina Amorós a Picalagarto.
“M'agrada viatjar, m'agraden les diferents cultures, la diversitat, hi ha alguna cosa per explorar diferents llocs i treure partit a aquesta capacitat que té el cinema de fer-nos viatjar, tant d'una manera mental com de portar-nos literalment a diferents indrets. No m'interessa res allò del cinema paisatgístic, això de fer postals, sinó traslladar la sensació d'estar en un altre lloc, això em sembla molt atractiu i poderós”.