El parc Highline a Meatpacking District
JULIOL VALDEÓ BLANC. - Amb la seva evocació del passat industrial, el Meatpacking District aprofita la majoria dels seus espais, enormes locals carnis, escorxadors reconvertits , magatzems que ara són cafeteries o lofts per acollir exclusius negocis. De la mà de joves empresaris, restauradors de primer nivell, dissenyadors de fama internacional i col·leccionistes d'art, la zona coneix una segona joventut.
És l?emblema d?una Nova York imparable, nascuda de la dècada dels 90 del segle XX, quan el crim va començar a remetre. Ni tan sols els impactants atemptats del 2001 van aconseguir aturar la seva empenta, que s?ha anat consolidant fins avui. Més que cap altre barri, més fins i tot que el Lower East Side (encara excitant, fins i tot malgrat la substitució de molts dels vells bars per locals de disseny) , el Meatpacking District, literalment, 'districte de l'empaquetament de carn' , emfatitza les virtuts i ambigüitats d'una ciutat en reinvenció perpètua.
Ubicat al costat oest de l'illa de Manhattan , entre el riu Hudson, Chelsea, al nord, i el West Village, a l'est i al sud, la seva història resumeix la d'una illa on a principis del segle XX va florir una considerable indústria. Cent anys més tard les fàbriques, xemeneies i magatzems han estat substituïts per una sorprenent panòplia de serveis. Res de nou, direu, perquè aquesta ha estat la tònica a totes les metròpolis del món. El teixit industrial surt disparat cap a l'extraradi; el centre queda reservat per a les botigues, els apartaments i hotels, els restaurants, cinemes, museus, cafeteries, llibreries, etc. Cert, però parlem de Nova York, on tot, fins i tot el que és convencional, té sabor, caràcter, múscul inconfusible.
El Meatpacking District ofereix això i més. Història viva, apassionant, d?una ciutat abonada per vocació a la transformació perpètua. El 1900 el barri contenia més de dos-cents escorxadors i magatzems carnis. Allà on vagin contemplaran, un darrere l'altre, els vells edificis. Lluny de ser ruïnosos dinosaures, lluny també d'haver estat demolits per construir lluents i insípids complexos d'habitatges, van ser restaurats en una dècada. Comprats per propietaris amb diners i gust. Condicionats per establir una fastuosa xarxa de botigues de roba, discoteques i bars que honoren el passat afegint-hi esplendor no exempt de saludable nostàlgia . Centellegen els ferros recargolats, els enormes ganxos, els rails de les vagonetes, al costat de les sensacionals escultures i les cuidadíssimes pistes de ball.
Abans de la resurrecció, als 70-80, el Meatpacking era territori perillós , niat de locals de dubtosa reputació i centre d'operacions de la màfia, propietària de nombrosos bars consagrats al sadomasoquisme. Però la SIDA, primer, i els esforços per reflotar econòmicament la ciutat, més tard, van aglutinar un nodrit grup d'escriptors, dissenyadors gràfics, restauradors, empresaris, col·leccionistes d'art i cineastes.
Les tasques de conservació van rebre la seva justa recompensa quan el 2007 l'ajuntament va declarar el barri com a Patrimoni Històric (Historic Landmark). Blindat, per tant, a la piqueta. Protegit perquè les generacions futures gaudeixin de la laboriosa història d'un entorn que el 1884 va ser designat per albergar el mercat de carn de Gansevoort, obert oficialment el 1950. Contra el que es podria pensar, el mercat continua obert. Processa mig milió de quilos de carn cada any. Resulta indispensable com a proveïdor de molts dels millors restaurants de Manhattan. Conviu sense problema amb la primavera de luxes, vellut, daurats, halògens i pantalles LED que treuen el cap pels nombrosos aparadors.
El Meatpacking no seria igual sense els seus galeries d'art contemporani , cas de Heller (420 West 14th St.) , Ivy Brown (675 Hudson St.) , hpgrp (529 West 20th St.) o la Fundació Bohen (415 West 13th St.) , que a part d'exposicions de pintors i/o escultors emergents i de renom, projecta pel·lícules i ofereix exhibicions multimèdia al soterrani. Són espais concebuts al mil·límetre, bells, en què un pot a més gaudir de concerts i lectures. Per no parlar del quasi secret, però molt interessant i torbador, museu de la Zona Zero , el Ground Zero Museum Workshop (420 West 14th St.; tel. 212 209 3370) , on es recomana trucar per telèfon per fixar la visita.
Afegeix els nombrosos i cuidats restaurants. Les discoteques freqüentades per una barreja de veïns del barri, turistes i famós ocasional. La botiga Apple (401 West 14th St.; tel. 212 444 3400) , una de tantes seus del gegant californià a Manhattan, on encara és possible sorprendre's davant la seva intel·ligent capacitat per renovar-se i el seu imbatible màrqueting. Per descomptat, hi ha també les innombrables boutiques de roba i accessoris , tant de dissenyadors i marques consagrats com de joves talents: Alexander McQueen (419 West 14th St.) , Carlos Miele (408 West 14th St.) , Charles Nolan (30 Gansevoort St.) , Christian Louboutin (59 Horatio St.) , etc. Dels texans i caçadores de cuir a l'última de Jean Shop (435 West 14th St.) als fastuosos mobles, fets a mà, de ** Hudson Furniture Inc.** (419 West 14th St.) , tot en aquests carrers desprèn l'inconfusible aroma del que és bo, car, exclusiu.
Qui en caure la nit vulgui una cervesa en un ambient menys sobredaurat farà bé a apropar-se a Brass Monkey (55 Little West 12th St.) , cerveseria irlandesa oberta de dilluns a diumenge fins a les 4 del matí, mentre que el Gaslight Lounge (400 West 14th St.) conquerirà els enamorats de l'estilisme retro. Kiss & Fly (409 West 13th St.) és un deliri propulsat entre l'imperi romà secció pèplum i les pantalles gegants de plasma. Amb les seves freqüents actuacions circenses, el seu immens espai, la seva acurada música i la seva desfilada de maques/os sembla indispensable per a amants (amb bon gust) de les discoteques.
Als límits del barri, creuant el carrer per entrar a Chelsea, el visitant farà bé de recórrer l'espectacular Chelsea Market (encaixonat entre 9th i 10th Ave, i entre els carrers 15 i 16), panòplia de botigues de roba, exquisida oferta gastronòmica, orondes marisqueries i lluminosos magatzems de vi situats a l'antiga fàbrica on es van facturar per primera vegada les famoses galetes Oreo. Mentre les plantes superiors, a les quals no es pot accedir, estan ocupades per estudis de televisió (NY1, Oxygen Network, etc.) i empreses relacionades amb el showbussines (EMI Music Publishing), la planta baixa, gloriosament restaurada, és una inesgotable font de plaers gustatius . Just al costat centelleja Morimoto (88 10th Ave.; tel. 212 989 8883) , el celebèrrim restaurant d'inspiració japonesa dirigit pel xef, i estrella audiovisual, Masaharu Morimoto, protagonista d'Iron Chef, si bé l'aficionat a la cuina nipona faria bé a buscar ofertes menys trendy, menys bolcades a la màscara visual.
Mapa: Veure mapa
Adreça: 440 West 13th Street, Nova York Veure mapa
Tipus: Barris