Un dels millors hotels del món t'espera que...
Història, savoir faire i solera es concentren en aquest meravellós hotel de 1925 , alhora que personatges únics; ascensors en hora punta o maîtres molt futbolers . Us explico, en primera persona, la història dels meus 48 hores a Le Bristol .
1. SEMPRE PREPARAR EL MÒBIL -EN MODE SELFIE- ABANS DE PUJAR A L'ASCENSOR
L'hotel té dos ascensors centrals , un de clàssic i obert i un altre de modern. En ells, potser, sense esperar-ho, et vegis envoltada dels actors de la sèrie Joc de Trons o de Stranger Things.
Consell: no perdis els nervis, actua com si això fos la teva rutina diària. No és senzill ja que, realment, el que vols és aconseguir una foto que immortalitzi el moment per presumir entre els amics. I aquí és quan arriba el telèfon, preparat amb la càmera frontal per no perdre ni un segon i poder emportar-te el teu trofeu abans d'arribar a la teva planta (recorda que no ets en un gran gratacel i el trajecte és més aviat curtet) .
Amb vista a la Torre Eiffel tot és millor
2. A L'SPA EN TASOS?
A l'Spa Le Bristol treballen amb la meravellosa marca de bellesa suïssa La Prairie . Mentre estava tafanejant les cremes, apareix la top model Stella Tennant amb la cara rentada, un cos d'escàndol i un somriure encantador. Al final, decideixo sortir de l'spa, sense tractament i pensant en la gent tan maca amb cara rentada que hi ha al món. Quan me'n vaig em diu adéu – ia sobre és simpàtica–, penso pels meus endins…
El jardí de Le Bristol
3. FES-TE AMIC DEL MAÎTRE DEL BAR
Ja m'havien parlat del famós bar de l'hotel, un autèntic emblema de la ciutat on saps que la discreció i el servei són impecables . El primer que va cridar la meva atenció va ser l'uniforme tan chic francès de les cambreres: camisa blanca impol·luta, pantalons cigarrets negres, i un cridaner mocador de lunars blanc i negre, lligat a la seva cintura.
Seiem en un dels sofàs i el maître, un senyor encantador d'uns 55-64 anys decideix donar-nos conversa... traient el tema del futbol, i em va fer prometre –vaig creuar els dits– que no explicaria a ningú la preuada informació que venia a continuació: si el París Saint Germain guanyava el Madrid aquella nit, la festa privada se celebraria al bar , i em deixaria entrar si mantenia el secret.
Per descomptat, em va faltar temps per explicar-ho als meus col·legues periodistes que m'acompanyaven, però, com que no va guanyar, em vaig quedar amb el dubte de si hi hauria festa, i encara millor, si hagués pogut entrar. ¡Aquesta incògnita es quedarà amb mi per sempre!
El bar de Le Bristol
4. TORNA A TREURE EL BLUSH QUE ARA NO SAPS AMB QUI ESPERARÀS UN TAXI…
Estava al meravellós vestíbul de l'hotel. Us heu posat en situació, no? Hall, jo parlant amb el meu company Roberto del que és humà i del que és diví, quan em mira fixament i em diu “no t'alteris, però tens Beckham a la teva dreta”.
De primeres vaig pensar que era broma, una manera de callar-me de cop però, davant del dubte vaig girar el cap i sí, a la meva vera hi havia el senyor Beckham. Quan li havia de dir alguna cosa, va sortir corrents al cotxe i un núvol de fotògrafs i fans es van abalançar sobre la porta de l'hotel. De cop i volta em va venir la inspiració: segurament assistiria al partit de futbol i com ha jugat amb els dos equips estaria feliç per qui guanyés i, potser, amb una mica de sort s'unia a la festa privada del bar i ens fèiem amics.
Però... com que no va guanyar el PSG la meva història amb Beckham es va quedar al vestíbul de Le Bristol.
5. FES-TE UNS LLARGS A LA SEVA MÍTICA PISCINA
Hi vaig estar i, encara que soni estrany, no em va passar res important ni vaig coincidir amb ningú ressenyable. Aleshores, em vaig quedar sola en aquest lloc, gaudint del silenci i pensant en la bonica història d'amor que hi ha darrere d'aquesta piscina.
Va ser construïda pel propietari de l'hotel, el senyor Mr. Oetker, per a la seva dona en forma de regal sorpresa ja que, quan ella era a París, trobava massa a faltar la Costa Blava i els seus passejos amb vaixell pel Mediterrani i, per això, el seu gran mural de la paret, simula un vaixell d'aquella època.
Adreça: 112 Rue du Faubourg Saint-Honoré, Veure mapa
Telèfon: +33 1 53 43 43 00