A l'estil Joaquin Phoenix, a les escales de 'Joker', al Bronx. Total look de Dior Men.
Les anècdotes de Javier Rey sobre la gent que li para pel carrer, li toca sense avís previ i li demana (i li desitja) les coses més abstruses són per riure i plorar, una darrere l'altra. “Encara que si algú em para perquè ha vist Sense fi ja comencem bé”, matisa i deixa anar una de les seves simpàtiques riallades, amb què sembla encaixar amb elegància aquestes i altres situacions surrealistes. Ens amenitza la vetllada amb aquestes divertides històries en una de les llargues taules il·luminades amb llums d'aranya al restaurant de cuina asiàtica Buddakan, a Chelsea Market, ia què es refereix és al drama romàntic amb tocs de ciència ficció dels germans César i José Esteban Alenda, que va protagonitzar juntament amb María León i que tan bones crítiques va obtenir, un dels seus treballs més especials.
I és que està disposat a parlar de cinema, de bon cinema, amb qui calgui, per exemple amb qualsevol dels molts que l'hem vist als hits televisius Fariña, Hache, Hispània, la llegenda i Velvet, oa la pel·lícula El silencio de la ciudad blanca, coprotagonitzada per Belén Rueda, de qui diu, per cert, que és la persona més bondadosa de la indústria.
Ell fa que tothom se senti tan còmode que, encara que ens intriga, no volem esmentar-li les revistes del cor que li treuen robats a la portada, ni les persecucions d'aquests fans enfervorits, de vegades més interessats en el selfie que en el debat cinematogràfic.
Katz's, el deli de 'Quan Harry va trobar Sally'. Total look de Dior Men.
Quan finalment ho fem, el Javier fa rialles del tema i ens queda clara una cosa: aquest noi té un gran magnetisme, dins i fora de la pantalla. Una periodista de una revista femenina força conservadora –li recordem– el va descriure una vegada com a pertorbadorament atractiu i l'oncle més simpàtic del món. “Mare meva!”, riu. “Fins a cert punt m'enrojola. És bonic que parlin bé d'un i diguin coses així. Em sento agraït, però no sento cap pressió en aquest sentit”.
A ell el que hi posa és parlar de cinema, insistim. Encara més estant com estem en una ciutat que sembla un plató o, com ell comenta, un decorat de Woody Allen. Però tornem al començament de la història. Tot just aterrar a Nova York, Javier es reuneix amb nosaltres al hall del Soho Grand Hotel, a Downtown, per sopar amb tot l'equip a Milos, un sofisticat local especialitzat en peix i marisc a Midtown.
Javier apareix amb una samarreta de màniga curta i una barba que, no ho podem evitar, ens arrenca un gest de sorpresa. Potser perquè hem passat el vol des de Madrid en companyia de Sito Miñanco, el narcotraficant que interpreta a Fariña, esperàvem topar-nos amb un bigotet dels setanta. “No sé per què me l'he deixada, la veritat”, es defensa amb un somriure, i afegeix distretament: “Potser em canso de no tenir control sobre el meu propi aspecte”.
Katz's a través del vidre, en un dia de pluja.
Ja a taula, Javier dóna el seu beneplàcit (amb l'autoritat que li confereix haver nascut a Noia) a un pop deliciós. Ni el jet lag ni el cansament impedeixen que pari atenció a noms, interessos i aficions de tots nosaltres. Ens explica que es fixa molt a les mans ia les mirades, a la vida real ia les actuacions (“Veig la feina, el procés d'actuació dels meus companys”, explica), i jo afegeixo que per descomptat que ho fa, mentre t'escolta hipersomrient, amb tota la seva atenció i energia. Què es parla de l'evolució del flamenc i la Rosalia? Al màxim amb aquesta conversa. Què cal recomanar sèries? Al màxim també. “Els últims deu minuts de A dos metres sota terra, són màgia!”, proclama, i gairebé ens demana a tota la taula que firmem que la veurem aquella mateixa nit. L'entusiasme personificat es concentra en aquest gallec de 40 anys, disposat a remar a favor d'aquest reportatge allò que calgui i més. Baixes temperatures, llargues distàncies i embussos, res no el desanima, el que li carrega les piles és ficar-se al paper.
Prenent un refresc a Katz's, el cèlebre deli del Lower East Side. Total look de Dior Men.
Amb aquest esperit, Javier ha interpretat per a Condé Nast Traveler la nova fragància masculina de Dior a la ciutat protagonista de la campanya, recorrent els escenaris que van inspirar Sergio Leone, Todd Phillips, Martin Scorsese, Rob Reiner... i Woody Allen, que no podia faltar.
If you want a boxer / I will step del ring for you / And if you want a doctor / I'll examine every inch of you (Si vols un boxejador, pujaré al ring per tu. Si vols un metge, examinaré cada centímetre del teu cos), xiuxiueja Leonard Cohen a el curt interpretat per Robert Pattinson per a la nova versió de Dior Homme, un eau de toilette enfustat, amb notes humides i fresques, que encaixa perfectament amb els gustos olfactius de Javier.
Katz's, un escenari de pel·lícula.
“M'acostumo a decantar per les aigües perfumades, gens complicat. Durant molt de temps no vaig fer servir perfum, però després vas provant i perceps que tot s'impregna, la roba, els llençols... Algú t'escriu un Whatsapp en un moment determinat dient que s'ha creuat amb una persona que li va recordar a tu per l'olor. Amb el pas dels anys (acaba de fer-ne 40), cada vegada m'agrada més”.
Curiós per naturalesa, Javier vol saber més sobre la figura de François Demachy, el perfumista de la maison, esbrinar en què consisteix exactament la seva feina i fins i tot buscar-ne una foto a internet per veure si encaixa amb el que s'imagina. “Hi ha una cosa que em passa amb la tradició i la bona feina. És un valor que respecto molt”, ens explica. “Ningú arriba a un lloc de casualitat i el manté, és gairebé gairebé impossible. Així que quan algú ho aconsegueix mereix tots els meus respectes. La casa Dior ho té. I saber reinventar-se, que també té el mèrit”.
Javier Rey a Wall Street, inspiració de tants directors de cinema. Total look de Dior Men.
Javier ens confessa el seu gust creixent per jugar a la catifa vermella i definir-se a través de la roba. “Hi haurà gent que cregui que només és roba, però si penses en aquest grup de creatius davant d'un foli en blanc, construint alguna cosa, és art! La construcció m'interessa, el fet artístic, això té un valor. Després hi ha qui cadascú el vulgui atorgar... però té un poder. Per exemple, jo tinc una samarreta trencada que no llenço perquè li tinc afecte”.
L'interès per la moda li ve del seu pas per Velvet, on “li va agafar el punt” preparant-se per al personatge. “Fins i tot va dissenyar una col·lecció”, fa broma Bea, el seu representant, fent al·lusió al que de debò es pren la preparació dels papers. “He après que no hi ha un únic mètode de treball. Pot semblar estrany, però sento que el personatge em va demanant coses. De vegades ho preparo amb el meu coach, d'altres només amb el director, de vegades faig una feina exhaustiva, alguna vegada sóc jo el que vol estar a la corda fluixa i vaig amb tot menys amarrat. Però tota part de molta preparació a casa, pel meu compte, llegint, buscant informació. Pensant en la infància del personatge, encara que mai se'n parli. M'agrada investigar-ho i, si no tinc aquestes dades, me'ls invento. Perquè tota aquesta feina fa que un dia qualsevol, un fragment del text et porti a una imatge i aquesta reacció que tens és or. És una mica petit, però així es donen moltes capes als personatges. Fre, però podria conversar hores i hores”.
La ciutat de Nova York, un decorat etern.
Durant aquest viatge parlem molt, moltíssim, de la pel·lícula Joker i de la tremenda interpretació de Joaquin Phoenix. “A Espanya no hi ha tant de temps com a Hollywood per preparar a consciència un personatge. És una qüestió econòmica. Si només tens dues setmanes d'assajos amb tots els teus actors és perquè no tens més diners per fer-ho. Per ficar-se en un paper així al nostre país el nutricionista t'ho hauries de pagar tu i mentre faries altres feines”, diu fent broma Rei, i assegura que a ell li podria interessar més la història del que no arriba a dalt de tot –“L'últim de la marató de Nova York... és un déu!”– que un guanyador. Una altra vegada la passió pel procés, pel camí.
Amb total look de Dior Men a Central Park.
L'actor –que acaba d'estrenar la sèrie Mentiras i té pendents d'estrena el thriller Orígenes secretos i el drama romàntic L'estiu que vivim– té les idees superclares però, alhora, es presta de bona gana al que demanin. “Tinc assumida la jerarquia i és una cosa que mai em saltaré. M'agrada proposar i convèncer però, al final, sóc molt obedient”, somriu.
Algun cop ha esmentat el costat fosc de la interpretació, en referència a les renúncies que comporta la seva professió. “No gaires, però alguna sí. No ho dic amb drama, eh. Si et va bé, renuncies a una passejada tranquil·la pel carrer, has de viatjar molt, no estar amb els teus amics de diari. Un íntim no et vol preocupar perquè estàs concentrat i t'assabentes un mes més tard d'alguna cosa que li... T'allunyes una mica del dia a dia. Aquesta professió et dóna un estil de vida increïble, estaria molt trist si hagués de renunciar-hi, però hi ha coses que no m'agradaria perdre. Tot no ho puc tenir”, remata.
La vida en hotels és dura i solitària i, per això, ens explica, es fa tanta pinya als rodatges. Rey explica que, en conèixer els equips, de seguida veu el perfil de cadascú i té molt en compte que aquestes persones són les que el salvaran les properes setmanes o mesos.
Central Park ha inspirat nombroses escenes del cinema de Woody Allen.
A base d'intens rodatges va conèixer en profunditat Conil, Vitoria (“Estic fascinat!”), Barcelona i fins i tot Galícia, on va redescobrir llocs increïbles. Però el viatge que va canviar la vida va ser Nova York. “Sempre que vinc és un hit per a mi”. Quanta competitivitat hi deu haver en una ciutat com aquesta, ens preguntem, com serà intentar triomfar en un lloc com aquest o Los Angeles? “Ni m'ho plantejo”, rebutja de ple. “I si en digués Tarantino? “Li diria ‘Gràcies Quentin, a més em van molt bé els diners, però quan acabi de fer la pel·li em torno a Madrid”, afirma entre rialles.
Un altre viatge que va suposar un abans i un després va ser quan es va traslladar a Madrid amb 19 anys. “L'aventura d'anar-me sol, al tren, va significar molt per a mi.”. Somia visitar el Japó, on mai ha estat. “Em fascina el cinema, l'estètica, com es mouen. Voldria anar amb temps i submergir-me. Un amic té un familiar japonès i planegem anar-hi un grup de quatre o cinc”.
Javier Rey, al Bronx, un dels escenaris clau de 'Joker'. Total look de Dior Men.
UNA VETLLADA AL BRONX
Hem recorregut amb Rei els escenaris novaiorquesos del clàssic Hi havia una vegada a Amèrica, la romanticona i àcida Cafè Society, la histèrica El llop de Wall Street i l'orgàsmica Quan Harry va trobar Sally, i ell gaudeix com un nen en un parc d'atraccions. Una nit vam conduir fins a les mítiques escales de l'avinguda Shakespeare on Joaquin Phoenix s'esglaia com a dolent de Gotham al ritme de Rock and Roll, Part 2, del britànic Gary Glitter.
Javier, que, per cert, és lector de còmics i molt fan d'Alan Moore, fa el mateix, marcant-se un ball histriònic davant la divertida mirada d'alguns veïns del Bronx. Volem saber quines pel·lícules li han marcat de debò i ell s'ho pensa bé.–“Vull ser precís i no dir res per dir”– abans de decantar-se per Blue Valentine (Derek Cianfrance) i Fills dels homes (Alfonso Cuarón) i confessar-nos que la ciència ficció li torna boig. Tot per culpa de Star Wars, que el seu germà i ell veien en bucle de petits. També declara la seva debilitat per Manuel Martín Cuenca (La flaquesa del bolxevic, L'autor).
Javier Rey, al costat del pont de Manhattan. Total look de Dior Men.
Sentim que tornem coneixent-lo una mica, encara que ell sostingui que mantenir el misteri és important, no només per protegir la seva intimitat i la dels seus éssers estimats, també perquè no afecti la seva credibilitat com a actor. Per això no es mostri gaire en xarxes –“Cadascú ha de trobar la veu amb què se senti còmode”, comenta– i que li preocupi una mica el que li entrecomillarem.
Ens sembla que el seu record sobre un hostal, a prop d'on viu el seu germà, el pot definir força bé. “Allà sempre m'atenen oferint el millor, allò que tenen i allò que no tenen. No és un lloc gaire luxós, però és el meu hotel preferit. Ells saben qui sóc, però mai n'han fet menció, no volen incomodar-me”. Ens queda clar el que li agrada a en Javier: cinema, cinema, cinema; tenir el seu espai; escoltar; els processos creatius... i, recorda, si li pares pel carrer, que sigui per comentar Sense fi.
*Assistent de fotografia: Alejandro Quintano
Maquillatge i perruqueria: Mara Fervi per a Dior*