La guia per descobrir els secrets del Palau de Westminster
És un dels edificis més famosos de Londres però pocs són els que coneixen que a dins va ser assassinat un Primer Ministre, compta amb guarderia i gimnàs i un dels seus arquitectes va dissenyar les icòniques cabines de telèfon vermelles.
Informació de la zona del Palau de Westminster sempre estan atapeïts de turistes que se sumen als black taxis i autobusos vermells de doble altura que creuen el pont de Westminster.
Som al cor de Londres i davant d'un dels edificis que ha sobreviscut a dos incendis, 14 bombardejos i un complot de volar-ho pels aires.
El Palau de Westminster acull més secrets dels que creus
UNA PETITA CIUTAT DINS LONDRES
Grups d'escolars recorren curiosos les instal·lacions, mentre que diversos diputats els sortegen per dirigir-se als seus despatxos. Cada any més de **un milió de persones visita el Palau de Westminster, ** amb els seus tres quilòmetres de passadissos, més de 1.000 sales i on treballen més de 8.000 persones.
“És com una petita ciutat”, explica Joanna Freeman, del Centre de Visites. “Tenim un gimnàs, guarderia, més de 20 restaurants i bars, dues oficines de correu i caixers automàtics”, afegeix.
Es diu Palau de Westminster perquè va començar sent la llar dels monarques però després d'un incendi el 1552, el rei es va mudar i va passar a ser la seu del Parlament britànic.
Una cosa que no sap molta gent és que un pot entrar qualsevol dia i tafanejar algunes de les sales que estan obertes al púbic sense necessitat de fer un tour.
Tron del Sobirà, a la Cambra dels Lords
Un d'aquests llocs és el Saló de Westminster on el turista comença la visita. És la secció més antiga de l'edifici i conserva el sostre de fusta original del segle XIV amb 20 àngels. Si un aguditza la seva vista, podrà veure les cares tallades amb models de la gent de l'època.
Entre les parets, s'han escrit capítols importants de la història del país. Aquí el rei Carles I va ser jutjat i declarat culpable d'iniciar una guerra contra el Parlament i el poble en entrar a la Cambra dels Comuns amb un grup de soldats per arrestar cinc diputats que eren els seus enemics polítics.
El rei va ser sentenciat a mort i des de llavors cap monarca ha tornat a entrar a la Cambra dels Comuns.
També es va celebrar aquí el judici contra Guy Fawkes, el rostre del qual es va convertir en l'arxiconeguda màscara de la pel·lícula V de Vendetta, i altres catòlics que van intentar volar amb pólvora el parlament i desencadenar una revolució en contra dels protestants el 5 de novembre de 1605.
Per recordar el fracàs d'aquest complot, cada any en aquesta data es registren els soterranis del Palau.
Cambra dels Comuns
LES REIXES DE LES SUFRAGISTES
Creuant el Saló de Westminster i el Saló de Sant Esteve, arribem fins al Vestíbul Central, que serveix de unió entre la Cambra dels Comuns i els Lords.
Aquí trobareu una de les oficines de correus, oberta al públic, i un caixer automàtic. Al davant, solen fer els seus directes els periodistes de la BBC que cobreixen lactivitat parlamentària.
Un pot passar per aquí i no adonar-se'n d'un detall important: les reixes que cobreixen les finestres. Abans del 1918, les dones només podien observar les sessions a la Cambra de Comuns des d'una galeria separada a la dels homes a la part alta.
A aquest lloc se li va anomenar la Galeria de les Dames i estava tapada amb reixes perquè els diputats no les poguessin veure. El 1908, una dona es va encadenar a una de les reixes com a mesura de protesta. Nou anys més tard, es van treure i es van col·locar a les finestres del vestíbul com a símbol de la lluita pel vot femení al Regne Unit.
Les reixes de la Galeria de les Dames es van treure després d'una protesta i es van col·locar a les finestres del vestíbul
LES JOIES DE LA CORONA
Deixem enrere el Vestíbul Central, per entrar a la Cambra dels Lords, una de les sales més luxoses del Palau i on ja cal formar part d'un tour organitzat.
Al fons, es troba un tron de fusta caoba i or, on només s'asseu la reina, i als costats hi ha les fileres de bancs de color vermell per als parlamentaris.
Al centre de l'habitació veuràs una taula i si t'hi acostes, podràs veure les marques que va fer Winston Churchill amb el seu anell en donar els seus apassionats discursos durant la Segona Guerra Mundial.
La Cambra dels Comuns, on s'han produït els debats acalorats sobre el brexit, es regeix per un disseny i decoració més senzilla, seguint les condicions d'austeritat que es van imposar durant la postguerra.
El vestíbul central serveix d'unió entre la Cambra dels Comuns i els Lords
L'entrada està flanquejada per un arc que es conserva les taques vermelles de les flames que va causar el bombardeig de maig de 1941. A un dels costats, s'erigeix una estàtua de Winston Churchill.
Freeman explica que “l'escultura reflecteix justament el gest que va fer el Primer Ministre quan va veure com havia quedat el Parlament després dels bombardejos”. És una de les figures favorites dels polítics que solien tocar els peus, va ser prohibit perquè havia començat a deteriorar-se, per tenir bona sort.
Un cop dins de la sala, criden l'atenció unes línies vermelles a la catifa que delimita la primera fila de bancs. Se les coneix com les 'línies de l'espasa' i la llegenda diu que era per mantenir els diputats dels dos costats separats per la longitud de dues espases perquè no hi hagués cap baralla.
L'entrada a la Cambra dels Comuns amb l'estàtua de Churchill
AMAGATS ALS BANYS
Les sessions dels diputats estan obertes al públic i hi ha un espai designat a la part alta amb bancs per als ciutadans que vulguin veure-les. Hauràs de deixar totes les teves pertinences, bossa i mòbil, en un guarda-roba i els llocs són limitats.
Se solen omplir amb debats importants com els del brexit i als quals tampoc no falta cap parlamentari. Molts han de seguir els debats drets perquè hi ha 650 diputats però només 437 seients.
D'aquesta manera podràs ser testimoni d'una tradició molt antiga com és la votació de mocions. La Cambra no compta amb un sistema de vot electrònic i l'speaker crida a la divisió de la Cambra.
La Cambra dels Lords, una de les sales més luxoses
Els diputats surten per dirigir-se al vestíbul a favor o al vestíbul en contra. Entren per una porta i surten per una altra donant nom, i així es comptabilitzen els vots.
Freeman apunta que “hi ha hagut ocasions en què els diputats s'han equivocat de vestíbul i per evitar que el seu vot compti (no poden canviar de vestíbul una vegada que han entrat) s'han amagat als banys que hi ha a la sala”.
Hi va haver intents per modernitzar aquest sistema. Com a projecte pilot, van donar iPads als diputats, però arribat el moment de les votacions aquests es van aixecar i se'n van anar amb les tauletes als vestíbuls.
La sala Queen's Robing Room (Saló de la Toga de la Reina) on aquesta es prepara per entrar a la Cambra dels Lords
LES CAMPANES DELS PUBS
Cada cop que es vota una moció sona a tot el Parlament una campana. Des d'aquell moment, els diputats tenen vuit minuts per votar.
Freeman comenta que “aquest és el temps que es triga a arribar des del número 10 de Downing Street (casa del Primer Ministre) al Parlament”.
També hi ha campanes que sonen en alguns dels pubs del voltant com la de la taverna de St. Stephen, on sol haver-hi una barreja de locals i turistes prenent una pinta, asseguts en sofàs verds que recorden els de la Cambra dels Comuns.
Les vistes són privilegiades, a través de les seves finestres es veu el Big Ben amb el riu Tàmesi al fons i una processó contínua de turistes amb les seves càmeres i telèfons preparats per fer una foto al Palau de Westminster.
El 10 de Downing Street, la Casa el Primer Ministre britànic