'Tríptic del carro de fenc', El Bosco
Si el visitant s'acosta a l'obra del Bosco que penja al costat de El jardí de les delícies al Museu del Prado, descobrirà que sobre el carro de fenc s'asseu una parella. Ell toca el llaüt. Va vestit de blanc. Les cames s'estenen sobre el vestit de la seva amant. Tots dos observen una partitura. És probable que es disposin a entonar una cançó.
La seva actitud és absent. No paren atenció al dimoni blau amb cua de paó que toca la flauta i que simbolitza la vanitat , ni l'àngel que mira cap a la figura de Crist que treu el cap des d'un núvol, ni a l'òliba que representa la ceguesa, ni els pagesos que, darrere seu, s'abracen.
“Tota carn és fenc i tota glòria com les flors del camp”
Tampoc no són conscients que ocupen el centre de la composició. Se sorprendrien si sabessin que encarnen el pecat de la luxúria. No hi ha obra d'El Bosco que no faci menció d'aquesta falta i, per això, no és casual que siguin ells els que viatgen sobre el carro de fenc, que no és res més que la vida.
Digué el profeta Isaïes: “Tota carn és fenc i tota glòria com les flors del camp”, és a dir, efímera i destinada a pansir-se. “El món és com un carro de fenc i cadascú agafa el que pot” , afirma un proverbi flamenc.
Els joves cortesans canten sense saber que el plaer que inspira la música profana, no dedicada a la divinitat, també és pecat. Sota ells s'amunteguen els camperols que intenten arrencar grapats de palla . Se serveixen de eines de cultiu i escales.
La lluita ha provocat disputes i aldarulls , fins i tot un assassinat. Contemplen l'escena religiosos corruptes, mares adúlteres i un dentista matarife. L'emperador, el papa i un rei segueixen el seguici com en una processó.
El cel vs. l'infern
L'escena adquireix sentit si pensem que el viatge del carro, tirat per monstres i diables, parteix del paradís i porta a l'infern. Així ho indica el tríptic de què forma part. El buhoner amenaçat pels lladres i un gos ferotge que apareix en tancar les ales de la peça insisteix en els perills del camí.
El Bosco, flagell dels vicis, creia que l'infern començava a la terra, i per això la va poblar d'éssers que van brotar de un imaginari medieval i es van transformar en la seva fantasia.
Els amants ignoren que el seu pecat ja el van cometre Adam i Eva, i que ells són el seu reflex sobre el carro de fenc. Així ho assenyala El Bosco, i per això representa la seva caiguda i la seva expulsió a la dreta, a la taula del paradís.
Disposat a mostrar que a l'Edèn ja habitava el germen del pecat, l'artista va cobrir el cel d'insectes i va deixar caure una bèstia inquietant, entre peix i rèptil, sobre l'herba. Sens dubte, l'arbre frondós que creix darrere dels joves és l'arbre del bé i del mal, del qual El Bosco omet el bé.
El Buhoner
I ells canten perquè vénen d'un altre lloc i a qui importa l'infern? Com mostra el manuscrit on el pintor els va trobar, la parella va protagonitzar el Roman de la Rose, un dels poemes més llegits del segle XV. Tenia poc a veure el jardí frondós on es van conèixer amb aquell carro.
Allí Guillaume, que així es deia, va seguir les pautes de l'amor cortès . Va aprendre que l'art d'estimar passa per la discreció, la paciència, la devoció i la generositat. Per assolir la Rosa, va rebre l'ajuda de l'Esperança, del Pensament Agradable i del Verb Dolç.
No és estrany que dediqués el seu temps a cantar. Tampoc no és estrany que El Bosco, quan va trobar l'escena a la biblioteca del comte Nassau, portés els seus personatges a dalt del carro de fenc, perquè tot en aquell jardí parlava del plaer de viure.
Manuscrit en què es va inspirar El Bosco, pertanyent al 'Roman de la Rose', de Guillaume de Lorris, 1490