Restaurant IMPAR
Mesurar el pols gastronòmic a Barcelona no sempre resulta una tasca fàcil, encara que l'arribada del tardor sembla que deixa assentades algunes de les tendències que s'acosten de forma discreta durant la resta de l'any.
Consolidada ja l'oferta d'estrelles Michelin al panorama català, sembla que la constel·lació de moment no pensa a ampliar-se i les apostes van cap a altres camins, com ara la recuperació d'una cuina senzilla, receptes tradicionals , de bon producte i és clar, del sabor.
Si bé Barcelona no és una ciutat on es menja barat (es pot pagar una ració de braves a preus de marisc), ningú no dubta que ara per ara es tracta de una de les ciutats on millor es menja . Modes de banda, que això a Barcelona no s'estila, ha arribat aquell moment de l'any en què els mojitos i les paelles estivals cedeixen tot el protagonisme a una tardor que mai agafa desprevinguda a la ciutat.
Les noves propostes gastronòmiques combinen des del famós tapes fins als menús gourmet passant per algun pop up d'allò més clandestí… fins avui.
Un pica-pica PRO a IMPAR
EL CLANDESTÍ
I és que després de l'èxit de l'any passat amb el pop up del bar clandestí **PDT New York (Please Don’t Tell) **, una de les millors cocteries del món -si no la millor- on es degustaven exclusius còctels i hotdogs de guardonats xefs, el pop up d'aquest any a l'hotel Mandarin Oriental ens trasllada al Bar Boulud , que desembarcarà a Barcelona per proposar un mes ple de platets amb segell franc-americà.
El Pop up de Bar Boulud estarà present a la Ciutat Comtal del 11 de novembre al 16 de desembre , i per a l'ocasió es canviarà la carta del Banker's Bar (el bar de l'hotel) per recrear la del Bar Boulud, on regnen les hamburgueses de tall tradicional francès. Per allotjar la carta del Bar Boulud, Banker's Bar mudarà i es convertirà en un bistrot novaiorquès industrial, a imatge d'alguns dels locals que el prestigiós cuiner francès Daniel Boulud atresora als Estats Units.
PERFECTE PER COMPARTIR
Deixant de banda els matisos afrancesats i fent honor a una de les més aconseguides gastronomies locals que trobem a Barcelona, IMPAR s'estrena amb la intenció –sembla que complerta- de recuperar el “ sabor perdut de la cuina en receptes senzilles i tradicionals ”, segons paraules del seu assessor gastronòmic, el cuiner Carles Tejedor.
Ubicat en plena Avinguda Diagonal de Barcelona i als peus del nou hotel Sofia , és el primer espai gastronòmic que presenta l'emblemàtic hotel, que després de gairebé dos anys de reforma minuciosa per fi va prenent forma. Amb més de 600 m2, es tracta d'un local ple de personalitat mediterrània dissenyat per l'interiorista Jaume Beriestain.
I aquí, al mig d'un ambient molt sofisticat, cosmopolita i acollidor , se serveixen plats com la burratina amb carbassó i pesto , el ceviche de corbina amb coco i alvocat , la cassola d'arròs de pollastre amb carxofes o el saborós pop a la brasa amb causa llenya en una oferta que s'estén des del migdia i fins a última hora de la tarda. I, avís, deixin lloc per a les postres , ja que el tradicional cremós de xocolata amb pa, oli d'oliva i sal és un dels plats estrella de la carta.
Restaurant IMPAR
ODA A LA TAVERNA
I quan ja pensàvem que no necessitàvem nous restaurants, arriben adreces com ara Teòric i esborren tots aquests pensaments impurs d'un cop de ploma. Aquesta taverna ha estat una de les sorpreses del panorama gastronòmic català des de començament d'any, i promet continuar sorprenent –oh, sí- durant aquesta tardor.
Capitanejada per Oriol Casals als fogons i Teo Rubio a sala, l'ànima de mar i muntanya ( mar i muntanya , un emblema de la cuina catalana) d'aquest local una mica íntim que convida a parlar en veu baixa amb una bona copa de vi de la terra a la mà, anima a degustar plats com la seva lloada croqueta de pollastre i gamba.
El segueixen plats per treure's el barret com la verat amb hortalisses adobades i emulsió de cítrics o tot un reconegut de la ‘ cuina catalana ’, com són els peus de porc amb llagostins. Una filosofia ressò i una pràctica de quilòmetre 0 amb gairebé dues dotzenes de proveïdors locals fan de Teòric una aposta gastronòmica segura al cor de Barcelona i al meu propi.
Que no faltin unes bones verduretes
LA CASA DE MENJARS
La penúltima aposta d'En Companyia de Lobos porta per nom Llop i està ubicada en ple barri de El Raval. I és aquí on a les entranyes d'un espectacular local d'enormes finestrals i inspiració industrial, una cuina vista integrada gairebé completament a la sala dóna vida a plats i platerets perfectes per gaudir durant tot el dia.
La seva oferta va des del vermu més casual , la ensalada russa o les tradicionals bombes farcides de carn són un must, fins i tot una cuina amb notes més sofisticades, com les que proporcionen un exquisit caneló de llamàntol embolicat en fines làmines d'alvocat o la seva filet de salmó marinat i cuinat al buit.
I és que des que el 2011 obrís el seu primer restaurant a Barcelona, la cartera de propostes d'En Companyia de Lobos ha anat creixent de manera imparable i avui ja són deu les adreces d'aquest grup restaurador que acaba de donar la benvinguda a Llop com una aposta de casa de menjars sense pretensions on tot, o gairebé, acaba sorprenent.
La casa de menjars 'entre llops'
EL PODER DEL MAR
Yakumanka vol dir en llengua quítxua, l'olla de les aigües, de mar, dels rius, dels llacs, de la vida. Així doncs, es podria dir que Yakumanka és la cuina peruana del mar.
Això, i molt més, és el que avui és el nou restaurant de Gastó Acuri a Barcelona, lloc on el còctel entre el bon producte de les aigües d'Espanya, els millors ingredients i les receptes més autèntiques de la cuina marina peruana, està llest per ser agitat i servit.
Ubicat en ple Eixample barceloní , la nova cebelleria de referència de la Ciutat Comtal, de nom gairebé impossible, ve recolzada per una primera espasa de renom mundial com és el xef Acurio.
Plats com la croqueta de pollastre a l'ají groc , el anticutx de ratlla a sobre amb salsa de cacauet, blat de moro i ají groc o el arròs al wok de marisc acompanyen la sòlida oferta de ceviches del local, com el ceviche de llampuga amb llardons de calamar.
Yakumanka és una mostra més, i potser millor, que la cuina nikkei gaudeix d'un excel·lent moment de popularitat al paladar dels espanyols. I que segueixi així.