Ens disposem a donar un passeig per la Serra de Guadarrama, en una zona força menys transitada que altres enclavaments més populars de la zona com La Pedriza o el Port de Navacerrada. És una ruta d'uns vuit quilòmetres (dues hores), assequible i apta per a tota la família. Com sempre, botes de muntanya als nostres peus, gorra al nostre cap i aigua a la nostra cantimplora.
Per començar-la anem amb cotxe fins a l'Ermita de Sant Blai, on trobarem un petit pàrquing. S'hi accedeix des de la carretera que uneix Soto del Real amb Miraflors de la Serra (M-611), girant després a l'esquerra pel carrer Cormorán, un camí de terra que ens portarà sense cap pèrdua.
Senyalització a Miraflores de la Serra.
Poc després de creuar una porta canadenca, veurem a l'esquerra l'humiliador de Sant Blai. Va ser dissenyat per Gonzalo Perales (pintor i restaurador del Museu del Prado) a la seva època com a alcalde de Miraflores, al lloc on es trobava la desapareguda ermita de Sant Blai (aixecada al segle XVII). Allí van els veïns del poble en romeria cada 3 de febrer per visitar la imatge del sant, a qui no solen faltar espelmes enceses.
Humiliader de Sant Blai segle XVII.
La llegenda explica que allà existia un poblat que va desaparèixer quan tots els seus habitants van morir enverinats després de dinar d'una olla on havia caigut un dragó. La veritat és que es tracta d'un lloc estratègic, a la cruïlla dels camins de Manzanares i del Paular, als mateixos confins de la Dehesa Boyal. Darrere de l'humiliador hi ha el mirador homònim, que ens regala només arribar una gran panoràmica de la zona: a la dreta, els preciosos paisatges granítics de La Pedriza. De front, l'Embassament de Santillana, que represa les aigües del riu Manzanares als peus de Manzanares el Real.
Mirador homònim de Sant Blai.
Des d'allà parteix la ruta que travessa la vall del Buit (o foia) de Sant Blai. Nosaltres, però, optem per agafar el camí que porta fins a l'Ermita del Rosari. Per arribar-hi, agafem el camí que surt a l'esquerra del darrer pàrquing en direcció a Soto del Real, que discorre de forma paral·lela a la riera de Sant Blai. Si en uns minuts passem per la porta de la Hisenda Jacaranda (lloc per a la celebració de casaments i esdeveniments similars) és que anem bé.
Hisenda Jacaranda.
Al final d'aquest camí trobarem diversos cartells, com indica l'AB. (associació benèfica) La Najarra cap a la dreta. Nosaltres tirem cap a l'esquerra, pel camí de Cruz de Toribio. Uns metres després tornem a torçar a la dreta pel carreró del Cubillo del Tieso, que ja ens portarà fins a la nostra destinació.
A l'ermita s'hi accedeix poc abans d'arribar al poble, per un reixat amb una porta a la dreta de la principal (tancada amb una cadena) que s'obre movent el forrellat metàl·lic. Pugem la mitjana centena d'esglaons que veiem de cara. A dalt, a l'esquerra tindrem una vista postal de la Serra de Guadarrama.
L'Ermita de La nostra Senyora del Rosari.
A la dreta es troba l'Ermita de Nostra Senyora del Roser, construïda el 1954 a la finca Peña Mingazo. Va ser donada per Pilar González, mare de l'antic arquebisbe de Madrid, Casimiro Morcillo. Allà es fa missa tots els dissabtes, així com el dia 7 de cada mes (excepte si cau en diumenge, que es passa a dilluns).
Els veïns de Soto del Real (poble del qual tindrem unes vistes privilegiades des de l'ermita) van també a romeria cada 15 d'agost. No obstant, encara que la trobem tancada ens podrem treure el cap al seu interior per una petita finestra a la porta.
Rètol camí a Sant Blai.
Tornem fins al nostre punt de partida desfent el camí de l'anada. Tindrem un paisatge molt semblant al de La Pedriza, amb el verd de les praderies en contrast amb el gris de les nombroses roques de granit. És força probable que vegem les vaques i els cavalls de les finques i centres d'equitació que hi ha als costats del camí.
També algun exemplar d'ocell rapinyaire, en plena llibertat. Un cop a l'humiliador de Sant Blai, tornem a pujar al mirador per menjar-nos el nostre entrepà mentre les nostres retines retenen la seva magnífica panoràmica.
Camp de Sant Blai.