No hi ha lloc més dolç que la Rute!
Els carrers de Rute fan olor de canyella, de gingebre i cardamom. També a matalahúva ia ametlla torrada; fins i tot a xocolata.
Són les aromes típiques d'unes festes que no obstant aquí, en aquest racó de la Subbètica cordovesa, es fan fortes durant gran part de l'any. Perquè a Rute el Nadal és molt més que una data marcada en vermell al calendari: és una forma de vida.
Mantegats i polvorons de Rute
Per entendre que aquesta afirmació no és cap bogeria, el millor és llençar-se de cap a conèixer el seu ambient. Al límit on Còrdova es troba amb les províncies de Màlaga i Granada, ia l'empara del bell Embassament d'Iznájar, el nucli d'aquest típic poble andalús de carrerons blancs guarda espai per a vetustes fàbriques de mantecats, antigues destil·leries d'anís, museus molt variats i fins i tot —atenció a la dada— el pessebre de xocolata més gran d'Espanya.
Si ets dels que arribades aquestes dates endolla el disc de nadales i treu de l'armari el seu jersei de ren, atent, perquè potser aquest es converteixi en el teu paradís particular.
ELS SABORS DE SEMPRE
A Gallers Artesans ja són quatre les generacions que porten delectant els paladars de mig món gràcies als seus dolços i pastissos. Amb una història que va arrencar el 1948, a la seva fàbrica artesanal, arribada la campanya nadalenca, sempre es viu una autèntica revolució.
Alfajores, pasta de full, mantegats, bombons de Nadal… La llista de viandes que es cuinen als seus forns és gairebé tan àmplia com la imaginació dels seus pastissers, que tiren d'enginy i saviesa 'reposteril' per alimentar aquell costat llaminer que tots —i qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra - tenim. Hi ha entre les seves propostes tot un clàssic: els seus lloadíssims pionons, encara que aquests sí que estan disponibles tot l'any.
Però a Galleros no només es reposarà el rebost, que també: a Galleros se'n va per fer una visita a les seves instal·lacions i conèixer les entranyes del seu obrador. També per contemplar el seu interessant museu de figures de xocolata —tenen fins i tot el mateix Papa a mida real, escolti—, o molt millor: al·lucinar amb el muntatge del que està considerat el pessebre de xocolata més gran d'Espanya.
I tan gran és el naixement, que ocupa ni més ni menys que 56m2. Elaborat amb uns 1.500 quilos de xocolata, en aquesta obra d'art treballen, durant quatre mesos, set mestres xocolaters, que cada any aconsegueixen representar amb absolut detall diverses zones d'Europa.
Els que també saben, i molt, de dolços i Nadal, són els treballadors de La Flor de Rute. De la mà de Rafael Garrido, un dels seus propietaris, és tot un delit endinsar-se al cor d'aquesta mítica fàbrica.
Les mans dels seus artesans rebosters es mouen amb agilitat entre màquines d'última tecnologia aconseguint donar-li el punt exacte a tot tipus de delicatessen. Si cal apostar per un producte, ens quedem amb el mantegat, la delícia estrella de la casa.
Perquè és que 50 anys d'història donen per perfeccionar una recepta que ha esdevingut l'autèntic sabor del Nadal rutenya. Amb més de 300 tones de dolços elaborats a l'any, no queda més remei que tornar a embolicar-se la manta al capdavant: no estarà de més buidar el maleter abans d'aquest viatge.
Polvorons d'ametlla artesans de La Flor de Rute
MÉS ENLLÀ DEL DOLÇ
Amb la llista de la compra ratllada i l'esperit del Nadal pels núvols, potser és hora d'explorar les bondats d'aquest bonic poble cordovès. I si hi ha un lloc per començar, aquest és el seu mític Chorreaero: aquest costerut carrer de 61 graons en ventall uneix el Barrio Alto amb el Barrio Bajo i compon, amb els seus colorits testos, una de les estampes més identificatives de Rute.
Un poble descrit per costes i més costes: cal preparar-se a consciència per assimilar que les cames seran el millor vehicle per explorar, per exemple, els patis cordovesos que s'amaguen darrere els murs de les antigues cases.
La d'Aurora Sánchez té alguns dels premis més aclamats de la comarca i de la província. i endinsar-s'hi és com fer-ho en un petit edèn: flors i més flors, fonts, arbres centenaris —100 anys té el taronger que presideix el pati— i bodegons dignes d'explotar, càmera a la mà, aquell artista que tots portem a dins.
El Chorreder
Un passeig fins a la mítica Carrer del Pilar no està de més: allà destaquen les seves esplendoroses façanes senyorials, com la del Cercle de Rute, inspirat en un estil regionalista i obra de l'escola del gran Aníbal González.
Per rematar, què tal una mica de patrimoni històric? Amb l'església hem topat a la Parròquia de Santa Maria Màrtir, construïda al segle XV com a abadia. L'art sacre pren aquí tot el protagonisme gràcies al retaule major, d'estil neoclàssic, atribuït a Alonso Gómez de Sandoval.
Pati amb Duende, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat
Però una cosa és clara: tant passejar fa gana. I això només hi ha una manera de posar-hi remei: donant-se el gust de gaudir dels sabors de la zona. Per fer-ho, res com posar-se en mans de Joan, anomenat xef ruteny que, després de passar mitja vida dirigint els fogons de les cuines en grans cadenes hoteleres de la Costa del Sol, va decidir tornar al seu poble natal per insuflar una mica d'aire fresc al seu gastronomia.
Al Gastrobar Juan'es el producte de primera qualitat és el que mana, ja sigui amb peixos arribats de les costes malaguenyes i de Huelva, o amb exquisides carns ibèriques. Quina millor manera de reposar forces?
Carn o peix? Tot està deliciós al Gastrobar Juan'es
UNA DE MUSEUS?
Sí, de museus: perquè si d'alguna cosa entén Rute —a més del Nadal, és clar—, és d'espais expositius. És més, serem sincers: la major part del sorprenent nombre de museus amb què compta, està relacionat —sorpresa!— amb el Nadal.
Per exemple, el Museu de l'Anís, on fer un recorregut per la història d'aquest típic licor rutens el matrimoni del qual amb el mantecado és dels de per a tota la vida.
Encara que si el que es vol és tastar el producte, el destí és un altre: en ple Passeig del Fresno es troba Machaquito, una destil·leria amb 150 anys d'història on aprendre-ho tot sobre els anisats.
L'olor de matalahúva i la caloreta que emanen les seves calderes fa que a un li vingui de gust no sortir-ne, sobretot si és amb un gotet d'anís a la mà. Una de les estampes més belles es troba, però, fora: la increïble llenyera amb més de dues tones de troncs d'olivera apilats és, senzillament, espectacular.
Museu de l'Anís, a Rute
I com ja se sap que el licor sempre ha de xopar en alguna cosa, apostem per omplir l'estómac de bon pernil: al Museu del Pernil —obvi—, no només es pot fer un recorregut a través de la història d'aquesta exquisidesa local, també es pot tastar el producte, que és del que es tracta, i fins i tot fer amuntegament d'un bon arsenal per emportar-se a casa.
I compte, que la cosa es posa seriosa: si fins al Cervantes mateix va descriure les bondats del pernil ruteny en dues de les seves obres —La gran sultana la senyora Caterina d'Oviedo i al Casament Enganyós—, per alguna cosa deu ser. No serem nosaltres els qui portem la contrària.
L'oferta es remata amb diversos museus més: del Sucre, el de la Chacina, el Museu Artesanal del Torró, Mantecado i Mazapán o els museus de l'Aiguardent Anisat de Rute i Espanya completen aquesta atípica ruta.
HORA D'EXPLORAR
Vinga, anem-nos a la muntanya. Que si restem l'espectacular entorn natural amb què compta Rute des de l'inici d'aquest article, no ens quedarem amb les ganes. La llista de rutes de senderisme escampades pels voltants són molt variades, encara que n'hi ha una que als rutenys els encanta: la que porta fins el Canuto, una torre almenara d'època musulmana que corona el veí Monte Hacho.
Entre alzines, pins blancs, cornicabres i l'atenta mirada dels voltors lleonats que sobrevolen el cel de la Subbètica, el sender del Pinar de Rute guia el camí travessant paisatges espectaculars i regalant unes vistes panoràmiques sorprenents de l'Embassament d'Iznájar.
Serra de Rute i embassament d'Iznájar
Vistes que també es contemplen des de qualsevol de les habitacions que Carmen, rutanya de naixement, ofereix al seu bonic allotjament rural: El Racó de Carme no és només una idíl·lica finca ancorada al mig de la muntanya, també és el lloc on despertar-se escoltant el piular dels ocells, respirant l'aire pur de la serra i desconnectant dels problemes del dia a dia.
És aquesta llar que tot viatger busca en viatjar lluny de casa: el colofó per a una destinació nadalenca única al sud.
El Racó de Carme: un bonic allotjament rural al cor de la muntanya