Val la pena matinar per gaudir de l'espectacle
BUSCANT UN BUIT AL PONT
Avui dia és difícil fotografiar el pont de Carles i les seves vistes amb encert i tranquil·litat ja que és ple a tota hora del dia, i fins i tot de la nit.
No obstant això, en un intent per eternitzar el bell paratge a l'alba , si bé hi ha fotògrafs matutins de totes les nacionalitats que han pensat el mateix, la llum daurada d'un dia de tardor nostàlgic mereix el matiner , com ho mereix la vista del petit barri de Mala Strana , envoltat per les aigües del Moldava i matisat per les teulades vermelles de la ciutat.
EL PONT MÉS FOTOGRAFIAT DEL MÓN
Des de la seva construcció el 1357 sota el mandat del monarca Carles IV, el gòtic pont de Carles, antany Pont de Pedra, ha passat per talp tipus de esdeveniments polítics, religiosos i atmosfèrics fins a convertir-se en el pont d'avui, un dels més fotogènics i fotografiats del món, patrimoni de la humanitat.
El riu Moldava al seu pas pel pont de Carles
El segon més antic de Praga, va substituir al pont Judit, erigit per Vladislao II i nomenat en honor a la seva esposa, i que va sucumbir a les envestides del riu Moldava.
El pont de Carles va suposar durant segles l'única via de comunicació entre la Ciutat Vella, el Castell de Praga i els voltants i un nexe de comerç important entre Europa Occidental i Oriental.
LA CIUTAT DE LES CENT CÚPULES
Ja des de la Torre del Pont de la Ciutat Vella es veuen alguna de les cúpules que nominen Praga com “la Ciutat de les Cent Cúpules” , barrejades les unes amb les altres, sense danyar l'impressionant conjunt arquitectònic de l'urbs.
Entre elles hi ha la del dom de la església de Sant Nicolau , la torre oposada del pont del Barri Petit, o la Torre de la Pólvora.
Praga, “la Ciutat de les Cent Cúpules”
D'ALQUIMISTES I ASTRÒLEGS
Al regne de l'alquímia, l'astrologia i la numerologia que era la Praga de llavors, capital del sacre imperi romà; Carles IV d'Alemanya, I de Bohèmia, no va poder menys que trucar a tota la seva cort de “endevins” per determinar la data en què havia de començar la construcció del magno pont.
Els futuròlegs van considerar imprescindible l'assistència del rei a la implantació de la primera pedra , que per cert deien es componia de una argamassa de gres de Bohèmia en què la llet i el rovell d'ou jugaven un paper fonamental per enfortir la massa al morter.
Pel que fa a la data, es va jutjar indispensable per motius numerològics el 9 de Juliol de 1357 a les 5:31, que respon a una sèrie capicua 1.3.5.7.9.7.5.3.1 idònia per a la bona sort del pont i dels que el creuin.
I així va començar a aixecar-se el que seria una fita a la vida de Praga, supervisat per Peter Pauler i dirigit pel mestre en ponts Jan Otti.
L'alba del pont de Carles
TESTIMONI D'UNA FECUNDA HISTÒRIA
El pont ha estat un petri testimoni de la vida de Praga , per a les coses bones i per a les coses dolentes també. A la revolta contra els Habsburg de 1621 els caps de 27 rebels van penjar a la vista del poble al majestuós pont.
Per ell passaria l'exèrcit nazi quan Praga va ser envaïda el 1939. per, en finalitzar la Segona Guerra Mundial, ser la capital de Txecoslovàquia sota un règim comunista.
Testimoni va ser de la Primavera de Praga el 1968, quan el poble, liderat pel reformista elegit Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia Alexander Dubcek , es va aixecar en un intent d'humanitzar el socialisme, aixafat per les tropes del Pacte de Varsòvia.
També va presenciar l'alegria dels seus habitants que el creuaven una vegada i una altra celebrant la Revolució de Vellut el 17 de novembre de 1989 , començament de la independència de la URSS i data declarada des de llavors com festa nacional de la República.
La famosa Torre de la Pólvora
L'ENTRANYABLE ILLA DE KAMPA
Una més de les belles vistes que es veuen des del pont de Carles és l'illa de Kampa, situada a Mala Strana, envoltada pel Moldava i el seu afluent el Certovka o “riu del Diable”, batejat així per una bugadera cansada de tant rentar al maleït riu.
A Kampa l'afamen els seus restaurants de moda, els més romàntics de la ciutat i també el Mur de John Lennon que si avui és receptacle de grafits, va ser als anys 80 una paret on escriure i pintar pacífics al·legats contra el règim comunista inspirats en la figura de John Lennon, amb lletres de cançons dels Beatles.
L'illa de Kampa, a Mala Strana
UN PONT PEATONAL
Pel pont de Carles, de vianants des del 1978, el 1870 va passar el primer autobús, més tard substituït per un tramvia amb cavalls que va ser reemplaçat el 15 de Maig de 1905 per un elèctric.
Ja en aquells temps antics existia el peatge. Abans de traspassar les torrasses amb l'arc que dóna accés a cada entrada al pont, calia complir amb l'impost als encarregats de cobrar-lo, ordre religiosa Cavallers de la Creu amb Estrella Roja , més tard la municipalité de la Ciutat Vella.
Peatge destinat a la finalització i arranjaments del pont que mesura 520 metres de llarg, 10 d'amplada i reforcen 16 arcs. La seva construcció va durar gairebé dos segles.
El pont de Carlos és de vianants des del 1978
GENT DE TOT EL MÓN
Parant-se a una riba del pont, es veuen passar gent al costat dels mars, totes les nacionalitats creuen el Moldava, no sense abans aturar-se a fotografiar un racó i un altre: selfies, vídeos i records per emportar-se a casa.
És curiós pensar que quan el pont s'estava fent, al Japó per exemple, manava el Shogunat, cap ciutadà normalet somiava altres mons i al pont de pedra més antic del Japó, el Megane-Bashi, conegut per la seva forma com el dels Miralls, encara li quedaven anys per a la seva construcció per un monjo xinès, Mokusu, el 1634.
UN SELFIE PER QUÈ NO?
La estàtua de Sant Agustí mira amb curiositat la jove que s'ajup per agafar el millor angle i fotografiar el pont en un instant solitari, probablement un selfie.
El Sant que haurà vist de tot des del seu petri pedestal s'estarà preguntant quin tipus d'arma sembla pacífica, però irresistible, és aquella petita i lluminosa que tots miren, li parlen, l'escolten, i el món desapareix davant de la seva curiosa presència.
L'estàtua de Sant Agustí
LA SORT NO SOBRA
No es pot deixar d'acariciar la gastada placa de bronze de Sant Joan Nepomucé si s'aspira a la fidelitat, o qualsevol altra ambició personal.
Després de fer-ho passar però que molt malament, el rei Wenceslau IV va manar que tiressin al Sant al Moldava, furiós en no aconseguir sonsar-li els secrets de confessió de la seva dona Sofia de Baviera per la qual sentia una malaltissa gelosia.
L'escultura de Sant Joan Nepomucé, la més antiga de totes, acabada el 1863 per Jan Brokoff, forma part de les trenta que es guarden al Museu Nacional des de 1965, i que abans coronaven el famós pont, fabricades als segles XVII i XVIII per escultors insignes com M.B. Braun, F.M Brokoff, M.V. Jäckel, J.O. Mayer, Jeroni Kohl, Frantisek Presiss o M.B. Mandl.
Les rèpliques exactes del Crucifix i el Calvari, el Cavaller Bruncvik, l'Emperador Carles IV, el seu fill Wenceslao IV, Sant Vito, Santa Lutgarda, entre d'altres, fan les vegades de les originals.
L'estàtua de Sant Joan Nepomucé
L'AIRE SUAU DE LA TARDOR
L'alba tardorenca sobre el pont de Carles en un dia clar és una experiència inoblidable, no només pel plaer de contemplar una de les ciutats més belles del món però també per veure com matina Praga, gaudint de les aromes fresques del matí.
Quan s'obren els cafès, els arbres es vesteixen de tons ocres i les aigües blaves del Moldava tornen a la llum, embellint encara més la capital de la República Txeca.
Un, dos, tres... selfie!
LA NIT ONÍRICA DEL PONT CARLOS
Cau la nit i els fanalets s'encenen il·luminant tènuement les negres llambordes del pont i les seves estàtues, que a aquesta hora bruixa semblen cobrar vida.
La llum ambre amb què il·luminen els edificis en la foscor converteix Praga en una ciutat diferent de la diürna, plena d'encant i misteri.
Entre la boira de la tardor apareix allà, dalt, el Castell de Praga , al final del pont es veuen les agulles gòtiques de la església de La nostra Senyora de Tyn , i la cúpula del Museu Nacional de Praga a la Plaça de Wenceslao, els edificis de Rudolfinum (sala de concerts i seu de la filharmònica txeca) i Klementinum (que acull la Biblioteca Nacional) , el Museu d'Art Decoratiu i la Torre de Pólvora al costat de la Casa Municipal, formant un tàndem bell i bruixot les nits del pont de Carles.
Cau la nit a Praga