El restaurant Casa Mono
Si Madrid fos un plusmarquista, seria rei en la categoria del cafeteig, del copeteig i de tot el que acaba en –teu. D'alba a clarejar, sense enganxar els set dies de la setmana, la ciutat confecciona amb cura els delirants escenaris de bany castís.
Madrid supera les marques pròpies. Precisament si hi ha alguna cosa que no es concedeix és baixar el llistó de la modernesa. Més enllà de cafès relaxats a la Plaça Major, el que potser desconeguin els membres del COI és que “la capital que va perdre en tres ocasions els anells olímpics” porta lustres entrenant a una terra batuda per audaços sabedors de l'esbarjo –sotmesos a un nivell de competència hiperbòlic–.
Poc importa si aquests cinc nous garets romandran oberts el 2020 o si arribaran a relaxar algun dia esportistes olímpics. El que explica és que la perseverant -i tan nostra- regeneració dels locals d'esbarjo tracta en última instància de seguir batent rècords en l'enginyós esport nacional de la xerrameca.
Esmorzar Traveler a Olive Crêperie
1.**Olive Cafè Crêperie ** (Comte Duc, 24) . Les inauguracions no cessen al barri més parisenc de Madrid. Davant del centre Conde Duque, va obrir fa un parell de mesos un diminut local que rep el curiós amb aroma a mantega de crêpe acabat de fer. Mobles de fusta recia, un bon grapat de testos de flors, revistes de disseny –la família Condé Nast al complet– i uns quants tamborets escrostonats tendeixen amb un berenar en solitari. Si vas aquests dies, encara podràs seure en una de les poques taules que competeixen amb la terrassa preferida dels veïns, La Cajita de Nori –de fet, els seus artífexs són els mateixos d'Olive–.
Nacho Rodríguez de Padró, Nori Sánchez i Olivia Heyraud han tocat el clau amb el aperitiu gal més versàtil: la crêpe. Els dolcers tenen en lloc segur la de gelat de vainilla, Kinder Bueno i dolç de llet. Els salats s'entusiasmen amb la de pernil ibèric amb tomàquet i la de mel amb formatge de cabra. I sí, Olive també serveix olivites als que opten per begudes, diguem-ne, més amargues.
Interior d'Olive Crêperie
2.**TriCicle ** (Santa Maria, 28) . El Barri de les Lletres segueix assaborint les mels de l'èxit. TriCicle són tres. Socis, xefs i àmpliament preparats que van elaborar la seva recepta amb una bona dosi d'humilitat, creativitat i recursos sense impostures.
Les seves quantitats s'emmotllen a tres nivells de gana –ia les carteres del 2013–: 15€ la ració, 6€ la mitjana i 3€ el terç. S'adapten als capricis estacionals i al producte de mercat, s'atreveixen amb plats internacionals i el tracte proper amb el client es tradueix en acudir raudos i amb un somriure a taula i liquidar aquí mateix algunes de les seves especialitats.
Saló de TriCicle
3.**La Fàbrica ** (Alameda, 9) . Després d'anys implorant una barra i una canya, els veïns de l'espai artístic més interessant de Las Letras han vist complerts els seus desitjos més busca-raons. La (nova) Fàbrica, a la mateixa seu, va obrir la cortina de la seva rebotiga perquè Iñigo Güell transformés els seus 400 m2 en un lloc acollidor, diàfan i inundat de llum natural.
Obert cada dia de la setmana, els seus fidels van a comprar llibres d'art, càmeres Lomo o peces de Steve Mono, Chus Burés i Rubenimichi; a passejar-se per les seves exposicions i més tard pair-les en una taula davant d'un plat italià amb una copa de vi. La Fàbrica no té fi.
El nou espai de La Fàbrica
4. Ganz (Almadén, 9 cantó Sant Pere) . A finals de juny, el compositor anglès Michael Nyman i el guitarrista escocès David Rusell van gaudir de l'aromàtic cafè amb pa de pessic marbrejat del garito de moda d'Antón Martín. Amb pocs mesos n'hi ha hagut prou amb Ganz per convèncer musicòlegs britànics i estetes espanyols.
El cafè-bistrot de nom teutó que ho diu 'tot' s'atreveix amb el mobiliari dels anys cinquanta, il·luminació de disseny, cadires Thonet, un bonic i afrancesat tocador al bany i una galeria d'art al soterrani. I una raó de pes, els seus raonables preus: el brunch a 18€, el menú del dia a 12€ i primers entre 5€ i 12€.
Delícies com la burrata amb oli de tòfona, les galtes en vi negre, les vieres a la brasa sobre crema de patata i coliflor i l'amanida de llamàntol, així com els seus vins d'autor de Valdeorras i Manchuela convencen els més escèptics.
Ganz, el restaurant de moda del Barri de les Lletres
5.**Casa Mono ** (Tutor 7, Madrid) . En menys d'un mes de vida s'ha fet amb el noble veïnat del residencial Argüelles, poc donat a modernets sense sentit, ni contingut. La presència de Casa Mono –encara més solemne si és possible per la seva ubicació en una cantonada– és un colossal desplegament de metres quadrats esquitxats per elegants taules de fusta, cadires d'antiquari, llums de museu i parets de rajoles color aiguamarina tan pròpies de Hopper.
Casa Mono és restaurant, cocteleria, terrassa, barra i compta amb un elegant privat disponible fins a les 2 a.m. hora de tancament. En carta, receptes clàssiques i precises, sense grans escarafalls en els noms. Els vins, per copes i en ampolla, toquen les nostres zones vinícoles de referència.
Com no podia ser altrament, clausura aquesta singular jornada olímpica amb el digestiu del segle XXI: el gintònic o la medalla d'or de la cocteleria.
Façana de Casa Mono, a Tutor.