Vexilologia és la disciplina que s?encarrega d?estudiar les banderes.
És molt probable que la gran majoria dels mortals no hagin sentit a parlar mai de la vexilologia i que un alt nombre dels que sí que ho hagin fet siguin seguidors acèrrims de la sèrie Big Bang Theory i per tant, del programa dins del programa de Sheldon Cooper presenta Diversió amb Banderes en què **el doctor Cooper analitza, tan detalladament com ho exigeix el seu personatge, l'apassionant i curiós món de les banderes. **
Una de les primeres preguntes que llança a l'aire el programa d'aquest teòric físic és quina és l'única bandera no rectangular. Tot i avançar-nos a la resposta, cal una qüestió prèvia: per què la gran majoria de les banderes són rectangulars o quadrades? La resposta més fàcil seria per la seva capacitat per onejar però seria incompleta.
Sheldon Cooper presenta Diversió amb Banderes.
“Les triangulars, com les grínpoles dels clubs nàutics, aguanten més i fan menys efecte fuet però tenen menys capacitat de portar emblemes, el rectangle et donen més possibilitat de contingut i disseny”, explica José Carlos Alegría, president de la Societat Espanyola de Vexilologia. “Això sí, hi ha moltíssimes proporcions”, puntualitza. Les més utilitzades són 2:3 (és a dir, si l'amplada mesura dues unitats, el llarg en mesura tres) i 1:2, però n'hi ha moltes més, com la proporció 13:15 de Bèlgica, la de 7:10 del Brasil o la de 28:37 de la bandera de Dinamarca, considerada la més antiga del món.
Ara bé, un cop resolt l'assumpte de la forma, quina és aquesta excepció? Si ens centrem en les ensenyes nacionals, aquesta peculiaritat en el format la posa el Nepal. El guardià de l'Everest compta amb una bandera formada per dos triangles que representen l'Himàlaia i les dues religions majoritàries del país, l'hinduisme i el budisme. I els colors? El vermell carmesí encarna el color del neret, la flor nacional, i és un signe de victòria i valentia mentre la vora blava significa pau i harmonia.
Nepal, una bandera fora de convencionalismes
BANDERES AMB FUSILS O AMB DISSENYS DE CATIFES TRADICIONALS
Perquè els colors importen, i molt, pel que fa a banderes. Per exemple, no existeix cap bandera nacional que porti el violeta com a color protagonista –les de Dominica i Nicaragua el contenen en petitíssims detalls–, ni tan sols la de Sud-àfrica que és, amb la del Sudan del Sud, una de les que tenen més colors principals, concretament sis: vermell, groc, blanc, verd, blau i negre. I això que el negre no és gaire habitual pel que fa a ensenyes... encara que encara ho és menys el que aparegui un fusell AK-47 –diuen que com a forma de mostrar la determinació del poble a protegir la seva llibertat–, com és el cas de la de Moçambic, o el detallat disseny de cinc catifes –que representen les cinc tribus principals del país– a la de Turkmenistan.
El que sí que és habitual és que la bandera estigui formada per tres bandes horitzontals, el que és per aclaparadora majoria el disseny més utilitzat, seguit de les tres bandes però aquesta vegada verticals.
En el cas de les escandinaves és recurrent emprar la creu escandinava o creu de Sant Olaf i si viatgem fins a Oceania trobarem una interessant combinació de ensenyes en què no sol faltar la Union Jack britànica, encara que alguns països, com Nova Zelanda, intentessin, sense èxit, modernitzar la seva bandera amb els seus símbols nacionals per desfer-se així dels ecos colonials.
El disseny de la bandera espanyola, per exemple, és curiosament poc habitual. “Un dels èxits de l'espanyola és que es va triar que la franja central fos el doble que la dels extrems, encara que de vegades es dibuixi malament. Això la converteix en força distintiva”, argumenta Alegria.
NOMÉS VUIT BANDERES NACIONALS NO PORTEN NI VERMELL NI BLAU
Tornant als colors, també és altament freqüent que la bandera ostenti la gamma del vermell. Així ho va determinar Ferdio, una agència especialitzada en infografies que, després d'un estudi de les banderes nacionals del món, va concloure que els vermells són els més utilitzats seguits del blanc i dels blaus.
El vermell és més usat a Àsia, Europa i Sud-amèrica, el blau a Oceania i Amèrica del Nord i el verd a Àfrica. La veritat és que el llistat de banderes que no continguin les gammes del vermell i el blau es limita a vuit països: Xipre, Níger, Nigèria, Aràbia Saudita, Pakistan, Jamaica, Irlanda i Costa d'Ivori. **
Veient aquestes dues banderes, la d'Irlanda i la Costa d'Ivori, podrien confondre's fàcilment ja que porten el mateix disseny de tres franges verticals amb els mateixos colors només que en ordre invers. La d'Irlanda és verda, blanca i taronja, mentre que la de Costa d'Ivori és taronja, blanca i verda. Una cosa similar passa amb la d'Indonèsia (dues franges horitzontals, a dalt vermell i a baix blanc) i Polònia (mateixes dues franges però amb el blanc a dalt i el vermell a baix) o la de Costa Rica i Tailàndia amb els colors d'ordre canviats.
HI HA BANDERES IGUALS?
Encara que hi ha casos encara més cridaners en què les banderes són tan iguals com les d'Indonèsia i Mònaco, on la discrepància només està en la mida del drap o les de Colòmbia i l'Equador, a les quals només diferencia que l'última inclou l'escut.
Un cas similar –en què cal aguditzar la vista per distingir bé la gamma cromàtica– és el d'Itàlia i Mèxic. I a les de Romania i Txad el punt es troba en uns tons una mica més foscos. Sí que són els mateixos tons els de les ensenyes de Jordània i Palestina, exactament iguals llevat que la primera porta una petita estrella blanca. I és que, de moment, no hi ha normativa que impedeixi que dos països tinguin idèntica bandera.