Whitsundays, un dels llocs més cobejats pels multimilionaris
I no ho diem perquè **un cafè i una torrada d'alvocat valguin 22$ (uns 20 euros)**, sinó perquè la consultora New World Wealth ha publicat un informe en què es detallen els moviments migratoris dels multimilionaris . Aproximadament 11.000 d'ells van emigrar a Austràlia el 2016 (enfront dels 8.000 d'anteriors anys), desbancant els Estats Units i el Regne Unit com a nova residència favorita . Tot i això, això no ha estat sempre així. Els orígens del país tenen un passat molt menys glamurós.
Entre 1788 i 1868 Austràlia va rebre més de 162.000 convictes procedents d'Anglaterra. Només els recents anys el jove país s'ha reconciliat amb el seu infame passat penal i són molts els que parlen amb cert orgull dels besavis enviats des de Londres per haver robat teles o per desobediència civil . Eren els anomenats petty crimes o crims sense gaire importància , però que començaven a suposar un problema a les abarrotades presons britàniques.
A més, enviar presos a Austràlia va suposar la excusa perfecta per colonitzar el nou país , encara que cal assenyalar que hi havia ja una població indígena que pràcticament van aniquilar. Amb aquesta acció, els britànics van frenar les exploracions de navegants francesos i holandesos, que ja havien batejat el continent com Nova Holanda al segle XVII.
Quan Austràlia va començar a atraure els muchmilionaris
I així va ser com el 20 de gener va arribar aquesta primera flota a Botany Bay, a Sydney . El panorama era tan bonic com aterridor. Tot estava per fer: construir una ciutat on només hi havia bosc i fauna . Els primers colons van patir fam, malalties, i van entrar en guerra contra els aborígens. Però van sobreviure. I altres colònies penals van florir, com la de Van Diemen's Land (Tasmània) i Queensland. Western Austràlia, Victòria i South Austràlia es van establir com a colònies d'homes lliures que van arribar des d'Anglaterra seduïts per les promeses de terra i la prospecció de treball.
Alguns dels que no es podien pagar el passatge cometien crims a propòsit per així ser enviats a la terra de Down Under ( Allí A baix) . Un cop complien les seves condemnes, molts es feien amb grans extensions de terra , començaven negocis com tavernes o carnisseries i refeien la seva vida per complet, com el famós James Squire . Squire va ser un dels primers -sinó el primer- a preparar cervesa i sembrar llúpol amb èxit a Austràlia.
Amant dels iots, aquest és el vostre nou lloc al món
Avui, poc més de 200 anys després, el país atrau un altre tipus de migrant. El 2016 el nombre de milionaris que es van desplaçar va augmentar un 28% respecte als de l?any passat. El creixement ha estat del 60% des del 2013. Però per què Austràlia?
Segons el mateix informe elaborat per la consultora New World Wealth , són diversos els motius. En primer lloc hi ha una atenció sanitària d'alta qualitat , seguit per un prestigiós sistema educatiu per als fills daquestes fortunes. A més, per la seva localització, Austràlia és una passarel·la per poder fer negocis amb les economies emergents: Singapur, Indonèsia, Corea del Sud, Xina, Índia, etc . Els impostos d'herències són molt menors que els dels Estats Units i d'Anglaterra i el seu sistema econòmic fa més de 25 anys que no sap què és la crisi. Ni tan malament…
I més enllà dels valors tangibles, entrem en una altra dimensió en què es té en compte la seva bellesa natural, sent les platges un dels principals reclams per a tots els que busquen un tros de paradís! O el lloc ideal per als amants de iots , amb les Illes del Pacífic a un tir de pedra. A més, és un país allunyat de les principals crisis migratòries europees i que n'ofereix una gran sensació de seguretat.
Platges que serveixen per definir el paradís
La veritat és que Austràlia sembla ser un gran país si tens diners. En un informe recent publicat per Deutsche Bank , aquest ocupa la primera posició del rànquing d'estats més costosos per viure , seguit per Nova Zelanda i Regne Unit. "El transport públic costa més que a cap altre lloc del món, igual que el tabac i l'allotjament a ciutats com Sydney", segons aquest informe.
Imagina que això fos un videojoc i en amassar certa fortuna puges de nivell, desbloquejant uns èxits -o experiències- desconeguts per a la majoria. Només cal veure uns quants capítols de The Real Housewives of Sydney i deixar que els ulls surtin de les òrbites amb els comptes d'un restaurant amb vistes, el preu d'una escapada a les Whitsundays o un tractament facial.
La vida és dolça i relaxada, banyada per les aigües cristal·lines de les seves platges, amb una naturalesa salvatge i completament diferent a tan sols uns quilòmetres de distància, mentre a les ciutats s'erigeixen gratacels a imatge i semblança de qualsevol altra gran urbs . És com si barregessis Londres amb les platges d'Acapulco, o Nova York amb la natura de Costa Rica . A qui no li agradaria una cosa així? Austràlia polifòrmica, feta de boscos tropicals, àrids deserts, aigües cristal·lines amb peixos de colors, de grans ciutats i pobles rurals on Priscilla, reina del desert va deixar empremta.
Uluru
L'ALTRA CARA
I en aquestes múltiples facetes del país continent també hi ha espai per als que no tenen tants zeros al seu compte corrent, malgrat que la bretxa entre rics i pobres aquí també s'accentuï i que la classe mitjana tingui menys accés a la riquesa. Austràlia ofereix mil maneres de gaudir-la amb poc a les butxaques. Les carreteres s'omplen de furgonetes atrotinades i somrients estudiants posant davant seu, jubilats travessant el país en una autocaravana i viatgers que motxilla en mà recorren tots els racons que encara són gratis.
La llista es torna interminable si pensem en tots aquests parcs nacionals -tot i que molts requereixen una petita entrada- com Litchfield i Kakadu, a Darwin; les Blue Mountains o Frazer Park, als voltants de Sydney; les cascades de Josephine Falls o el Daintree Forest, a Queensland; Uluru i Kata Tjuta, al Territori Nord; o la Great Ocean Road, als afores de Melbourne…
Només per citar-ne alguna de les més conegudes. Les llaunes de caviar es poden canviar per llaunes de tonyina, formatge feta i alvocat o un fish and xips a la vora del mar. I això ja ho sabíem, però continua sent cert que algunes de les millors coses del món són gratuïtes. I al final del dia, Austràlia ens té a uns i altres captivats.
Carretera i manta?