Hi ha més motius dels que creus per tornar-hi
Fes memòria. Quant de temps fa que no et passes per la plaça d'Orient? I, no, no ens estem referint a quan la creues de camí a la Llatina, a les festes de les Vistillas oa un concert a la Riviera. De debò, quants anys pot fer que no hi quedis per prendre l'aperitiu o un cafè?
El síndrome de 'ciutat presa' del que pateixen moltes capitals europees està atacant Madrid pel seu flanc occidental i exèrcits de turistes avancen muntats sobre segways, scrooser o qualsevol vehicle preparat per rodar per les llambordes. Per això els madrilenys i madrilenyes fa temps que no senten com a propi el barri de Palau, aquest Madrid dels Àustries darquitectura monumental i botigues de souvenirs.
Un dels racons de la Boulangerie i Patisserie Santa Eulàlia, al número 12 del carrer Espejo.
Doncs bé, ni tot és tan blanc, ni tot està tan negre, només cal passejar amb temps per les places i carrerons, obrir bé els ulls i localitzar aquests llocs que, o bé, encara mantenen la seva essència intacta o bé han mutat cap a la modernitat per tal d'adaptar-se als nous temps.
En aquesta ruta particular pels voltants de la plaça d'Orient nosaltres ens hem topat amb cafeteries idíl·liques on esmorzar pastissos artesanals, restaurants on les vistes són tan importants com el producte de temporada i llibreries que bé mereixen una visita calmada.
ESMORZAR
Brioixeria i alta rebosteria francesa és el que trobaràs a l'altra banda dels taulells de la Boulangerie i Patisserie Santa Eulalia. En aquesta pastisseria -on el cafè d'especialitat i el pa amb farines ecològiques i llevat natural destaquen tant com les seves magdalenes, brioixos i cassoletes– no cal indicar que la elaboració és artesanal, ho veuràs amb els teus ulls a través dels vidres que separen l'obrador de la zona de cafeteria.
Les delicioses creacions són obra del pastisser José Alberto Trabanco, format a Le Cordon Bleu, i l'espai ha estat actualitzat amb aspecte industrial, però respectant elements estructurals de l'edifici, com les bigues de fusta o els murs medievals i de maó vist.
Diversos són els racons especials de la Boulangerie i Patisserie Santa Eulàlia, com la barra de la cafeteria, assortida de cafè d'especialitat preparat per experts baristes, o la bomboneria, que es nodreix de cacaus també d'origen.
EL DINAR I EL SOPAR
La Llotja del Mar no és un restaurant nouvingut al barri, però sí que ho són el seu renovat aspecte, actualitzat per l'interiorista Nacho García Viñuesa, i la seva estil de cuina afrancesat practicat pel xef Fernando Negri.
“Els meus plats estan arrelats a la cuina tradicional. El més important és el producte i la qualitat, i aquí el peix i el marisc arriba pràcticament directe des de la llotja: gamba de Dénia, llorets de Menorca...”, comenta el cuiner referint-se a la frescor de la seva principal matèria primera.
Els socis propietaris de La Llotja també ho són de l'empresa Serpeska, amb lloc a Mercamadrid, de manera que el producte del mar que serveixen a la taula del restaurant en realitat és el millor que reben al mercat.
Vieira brasejada amb crema de carbassa i formatge blau, al restaurant La Llotja del Mar, amb vistes al Palau Reial.
Ja a sala, el director de La Llotja, Carlos Gutiérrez, es desviurà per fer que l'experiència sigui tan confortable com sigui possible perquè tu només hagis de dedicar-te a gaudir de les increïbles vistes al Palau Reial –el restaurant està ubicat a la mateixa plaça d'Orient– i dels intensos i honestos sabors en forma de Vieira brasejada amb crema de carbassa i formatge blau, Lasanya de cranca, piparres i ous d'areng o Esturió siberià amb crema de llimona, pak choi i gerds.
L'APERITIU I LES TAPES
Al costat de la Llotja del Mar s'ubica la taverna marinera La Mar, un espai gastronòmic de la mateixa propietat, però una mica més relaxat. Aquí l'especialitat són les tapes desenfades per compartir i els arrossos mariners (el caldo de la qual és elaborat de manera responsable amb les raspes i caps rebutjats en la Llotja) .
Amb una divertida estètica d'antiga taverna madrilenya, amb hidràulics i quadres molt castissos, la barra és la gran protagonista del local, perfecta per prendre unes canyes o un vermu casolà macerat amb 20 espècies.
LA SOBRETAULA
Deu anys acaba de complir la llibreria La Buena Vida, situada al carrer Vergara 5, un quantitatiu aniversari que té molt a veure amb un qualitatiu interès per “fugir del turisme, per això som una l ibreria especialitzada en literatura independent", em confirma Jesús Trueba, el propietari.
Taverna marinera La Mar, on tapejar i prendre un deliciós arròs mariner.
En aquest deliciós espai on els llibres conviuen amb paper de paret de flors, mapes antics i balancís de fusta, es pot prendre un cafè, un te o un bon vi.
Jesús també organitza diferents activitats periòdiques amb què fidelitzar la seva clientela, des de clubs de poesia i de lectura, en què a més d'analitzar el contingut del llibre, es parla de l'autor, de l'època... fins a clubs de cinema, en què es facilita el visionat de pel·lícules de manera legal, per després reunir-se i analitzar i revisar seqüències o xerrar sobre els personatges.
Bell racó de la Llibreria La Bona Vida, on prendre un cafè, un te o un vi.
DE SHOPPING
És cert que el més vistós de la zona és la infinitat de botigues de souvenirs que envaeixen els seus baixos amb imants de flamenques, ventalls de colors i mantons de Manila amb brodats de dubtosa manufactura, però, si prestem una mica d'atenció podrem descobrir petites gemmes amagades en forma de comerços tradicionals o tallers artesans.
Aquest és el cas del constructor de guitarres Mariano Conde. Fa 103 anys que aquesta saga familiar treballa les fustes de xiprer espanyol, de pi avet alemany i d'eben africà, entre moltes altres, per donar-li forma d'instrument de corda polsada. Dos mesos solen trigar pare i fill (3a i 4a generació de constructors) a fabricar les 'MC', que poden encarregar-se amb detalls i noms personalitzats (des de 2.000€) .
M'explica María Herrera, propietària d'Ars Antiqva, una botiga especialitzada en "música –mal anomenada– antiga, perquè en realitat és música Barroca i Renaixentista", que ven patitures, llibres i instruments corda polsada, alguns amb corda de budell "molt característics d'aquestes èpoques".
Instruments de corda polsada del Barroc i Renaixement, construïts per Ángel Espejo, d'Ars Antiqua.
El petit local, situat al número 2 del carrer de la Independència, podria semblar un reducte d'accessoris per a músics i estudiants, però el que sol passar quan t'atures un segon i entaules una conversa profunda amb algun comerciant és que descobreixes que des del seu petit micromón aquest pot estar canviant el Món amb majúscules i tu sense saber-ho.
Resulta que des de fa molt de temps la gent estava tocant malament Vivaldi. Sí, com ho sents. Ars Antiqva, juntament amb Olivier Fourés, ara s'encarrega d'editar l'obra instrumental del compositor venecià i han corregit els criteris d'edició i de transcripció comesos per l'anterior casa editora.
"Estaven força desfasats, a més, la nostra aportació és que quan el músic rep la partitura es pot posar immediatament a tocar-la. Tal com la va compondre Vivaldi, sense interpretacions, però en notació moderna. També incloem partixelles per a la resta de components del grup", m'explica la propietària, que, des d'un carreró del barri madrileny de Palacio, amb el seu marit, constructor dels instruments que venen a Ars Antiqva, ha revolucionat el panorama musical internacional.
Ah! I per què no, a més de portar-te a casa aquests nous coneixements i sensacions, no t'emportes un ram de flors de la floristeria La Real (Independència, 1) , per així tenir el record que una vegada vas estar a la plaça d'Orient i t'ha agradat tant que, estem segurs, no trigaràs a tornar, com hem fet nosaltres.
Floristeria La Real, on comprar un ram de flors que et recordi que t'agrada molt passejar pel barri de Palau.
A un costat de la plaça d'Orient hi ha el Palau Reial, a l'altre, el Teatro Real.