El Pati de la Infanta, una joia zaragoza poc coneguda.
Abans de la Guerra del Francès, la capital aragonesa era coneguda com la Florència espanyola per la quantitat de palaus renaixentistes que posseïa. Després de dos setges francesos en què els saragossans van defensar la seva ciutat carrer a carrer i casa a casa, molt pocs d'aquests palaus es van mantenir drets. No obstant, hi va haver alguns irreductibles manyes que sí que van sobreviure malgrat les vicissituds.
El Pati de la Infanta és una d'aquelles joies que podrien haver-se perdut diverses vegades al llarg de la història, però que miraculosament van aconseguir subsistir al pas dels segles, gràcies a aquesta qualitat tan aragonesa que és la perseverança (no confondre amb tossuderia, com diuen les males llengües). Com narrava Pérez Galdós als seus Episodis Nacionals: “entre els enderrocs i entre els morts hi haurà sempre una llengua viva per dir que Saragossa no es rendeix”.
Gravat del segle XIX del que fou la casa de Gabriel Zaporta.
Gabriel Zaporta va ser un banquer judeoconvers, originari de la zona de Monzón, que es va establir a Saragossa cap al 1535 amb la seva primera dona, Jerónima Arbizu, amb qui va tenir dos fills: Isabel i Luis. Fou el primer banquer de la Corona d'Aragó i va mantenir pròsperes relacions comercials amb València, França, Flandes i Itàlia, on exportava productes com llana, blat, safrà i bestiar. També concedia préstecs i crèdits i entre els seus clients més il·lustres va estar el mateix rei Carles I, que li va concedir el títol de noble d'Aragó el 1542 juntament amb el senyoriu de Valmañá.
Després de la mort de la seva primera dona, Gabriel Zaporta va fer construir un palau al Carrer Nou de Saragossa, al límit de l'antic call, com a regal de casaments per a la seva segona esposa, Sabina de Santàngel, de qui estava profundament enamorat. L'habitatge ocupava uns 1.700 metres quadrats i estava organitzada al voltant d'un pati interior central quadrat a cel obert, herència de la tradició romana, amb ornaments que recordaven la moda italiana de l´època i suposaven tota una demostració de poder i riquesa.
Plànol de Casa Zaporta, el 'Palau de l'Amor' de Saragossa.
El pati constava i consta de quatre costats i l'ampit que els voreja està decorat amb setze medallons on s'aprecien bustos de personatges històrics com Carlos I, Ferran el Catòlic, Felip el Bell, Carlemany o emperadors romans com Trajà, Adrià o Marc Aureli. Sota l'ampit, sobre les columnes, discorre un petit fris amb 28 medallons que es miren entre si i que representen catorze parelles d'amants famosos, entre els quals destaquen Paris i Helena, Eros i Psique, Dante Alighieri i Beatrice, els jueus Abraham i Sara i Jacob i Raquel, o els grecollatins Sèneca i Pompea i Ulisses i Penèlope. No és estrany doncs que la Casa Zaporta fos coneguda a l'època com el Palau de l'Amor.
Detall d'una de les columnes de la Lluna del Pati de la Infanta.
UN PATI, UN CASAMENT I UNA CARTA ASTRAL
Tot i això, tota aquesta ordit d'escultures històriques i decoracions mitològiques no eren sinó una manera de camuflar una mica molt més cabalístic i ocult que els investigadors van trigar diversos segles a desxifrar. Sota les efígies de reis i emperadors i el fris amb rostres d'amants universals hi havia els símbols dels quatre elements clàssics: aigua, aire, terra i foc, que al seu torn reposaven sobre quatre columnes centrals, que contenien la representació de quatre planetes: el Sol, la Lluna, Saturn i Mercuri disposats segons lordre del cosmos en un moment molt concret.
Com a jueus conversos, Gabriel i Sabina havien de demostrar la seva fe cristiana davant del món i per tant no podien reconèixer una cosa que hagués estat una heretgia per a l'època: el pati estava dissenyat per representar i commemorar la carta astral del moment exacte del casament: les 18 hores i 50 minuts del 3 de juny de 1549.
Els nuvis, Gabriel i Sabina, tallats en fusta, presideixen el pati des de dalt i vigilen, semiamagats i còmplices, l'horòscop secret del seu enllaç amb ironia sumarda.
A partir de 1860 se li van donar diferents usos a aquest Palau saragossà.
UNA DINASTIA TRUNCADA
La parella va tenir tres fills: Gabriel, que va morir amb 19 anys; Guillén, que es va fer franciscà i va renunciar a la seva herència i cognoms; i Leonor, que va tenir un nen, Martín, que no va viure més de dos anys. Sabina va morir un 20 de març de 1579 i deu mesos després, el va seguir el seu marit Gabriel, el 4 de febrer de 1580. La casa familiar la va heretar Luis, el fill del seu primer matrimoni, però va morir un any després, de manera que la propietat va passar a mans de la seva filla, Jerónima Zaporta i Albión, que tenia llavors sis anys.
La vídua, Mariana d'Albió i Reus, va contreure noves núpcies amb el poeta Lupercio Leonardo d'Argensola, cronista Major del Regne d'Aragó, amb qui va tenir un altre fill, Gabriel Leonardo i Albión, que va ser qui va heretar finalment la Casa en morir la seva germanastra Jerònima sense descendència.
A partir del segle XVII, la Casa Zaporta passa a les mans d'una altra línia familiar, els Franco i López, que ja entrat el segle XVIII la van llogar al comerciant Martín de Goicoechea, mecenes i amic del pintor Francisco de Goya. En plena Il·lustració, la jove Reial Societat Econòmica d'Aragó decideix fundar l'Escola de Dibuix el 1784 i instal·lar-la als baixos de la Casa Zaporta. Pocs anys després, a l'abril de 1792, el rei Carles IV converteix aquesta Escola a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Lluís, que es va instal·lar posteriorment en el que és avui dia el Museu de Saragossa.
Retrat de Maria Teresa de Vallabriga, pintat per Goya.
Després de tenir com a inquilí il·lustre Ramon de Pignatelli durant alguns anys, la Casa Zaporta va tornar a quedar òrfena fins que el 1793, Maria Teresa de Vallabriga, vídua de l'Infant don Luis de Borbó, germà de Carles III, va decidir tornar a la seva ciutat natal després d'anys a la cort i habitar-la. La Casa es va convertir en un centre d'intel·lectuals, artistes i il·lustrats ia partir d'aquell moment, el palau va passar a anomenar-se Casa de la Infanta i el seu pati, ´Patio de la Infanta´, nom amb què ha arribat fins als nostres dies.
El Pati de la Infanta, desmuntat, esperant el seu trasllat a París a principis del segle XX.
DETERIORAMENT, INCENDI I VIATGE A FRANÇA
A la mort de la Infanta, la família propietària va destinar l'edifici a altres usos. Va allotjar estudiants, artistes, comerciants i artesans; va servir com a Liceu literari, va acollir el Casino Monàrquic i Liberal, després l'Acadèmia Jurídic Pràctica Aragonesa i també va ser magatzem i taller de carruatges. A mitjans del segle XIX, els propietaris van instal·lar il·luminació de gas i van llogar les parts lliures de l'edifici. El pati i la casa van servir llavors com a taller de fosa, magatzem de carbó i fusta, escola de música, impremta i fins i tot taller d'ebenisteria.
La nit de l'11 de setembre del 1894 la casa va patir un terrible incendi del qual només es van salvar el pati i l'escala. Els hereus, després del sinistre, van decidir enderrocar i vendre els murs del palau. L'enderrocament va començar curiosament un 4 de febrer de 1903, data de l'aniversari de la mort de Gabriel Zaporta. Tot i els esforços d'alguns intel·lectuals de l'època, el pati va ser venut a l'antiquari francès Ferdinand Schultz per 17.000 pessetes, que el va desmuntar, el trasllat i el va tornar a muntar com a aparador de la seva botiga d'antiguitats, al número 25 de la Rue Voltaire de París.
El Patio va servir per decorar una botiga d'antiguitats a París.
TORNADA A CASA
El 1958, la notícia va saltar a la premsa i José Sinúes, aleshores director de la Caixa d'Estalvis de Saragossa, Aragó i Rioja (avui Ibercaja) va decidir adquirir-lo de nou amb la intenció de restaurar el record de Gabriel Zaporta i l'esplendor d'aquella Saragossa renaixentista. Va pagar 30 milions de francs francesos per ell. Durant més de vint anys el Pati va ser guardat fins que, el 1980, van decidir instal·lar-lo a la nova seu central d'Ibercaja de la Plaça Paradís, on encara avui podem visitar-lo i admirar alguns dels secrets que encara amaga.
L'Herald d'Aragó es feia ressò el 1903 de la història del Pati de la Infanta.