Cracòvia: petita i manejable
Un dels bàsics abans d'endinsar-se al nucli antic de la ciutat és el castell de Wawel . Situat al turó del mateix nom, el complex arquitectònic inclou una catedral, la de Sant Wenceslau , que és considerada una de les joies arquitectòniques i religioses del país. La seva combinació d'estils -gòtic, renaixement- i el fet que s'hi incrusten diferents capelles genera a la façana un efecte patchwork, colorista i heterogeni. És patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
A només uns metres, la cova del drac és una gruta on sembla que vivia un d'aquests animals mitològics . Amb raó algunes de les places de Wawel recorden a “Joc de Trons”. Mentre la resta de la humanitat recorda Joan Pau II com el Papa Pop , amb el seu papa-mòbil i els seus tours mundials, a Cracòvia es tracta la seva figura com la del sant que en realitat és. Als dominis del castell, hi ha una estàtua dedicada a qui va ser Bisbe del lloc abans d'erigir-se com a Papa. Un altre dels grans al·licients de la zona és l'obra mestra de la pintura que hi resideix : La dama de l'armini de Leonardo da Vinci.
La catedral de Cracòvia
Confrontant amb el castell es troba, ara sí, el nucli històric. A més de comptar amb atraccions religioses (una vintena d'esglésies s'amunteguen en un espai molt reduït), la zona ofereix molts altres atractius. A prop de la impressionare Església de Sant Pau i Sant Pere i les seves dotze estàtues frontals, situada davant de la plaça Maria Magdalena, el Cafè Mini competeix amb l'església per atraure feligresos, en aquest cas del sucre. Gelats, gofres i rurka (dolços farcits i amb forma cilíndrica) de totes les mides possibles disposats a seduir el qui passegi pel carrer Grodzka 45 . És com ser a casa de Hansel i Gretel. Al mateix carrer hi ha la botiga gurmet **Krakowski Kredens**, amb delícies de la gastronomia polonesa i els bàsics internacionals. Assaborir els seus productes et transporta al passat, quan fer un pícnic a Planty Park un diumenge a la tarda era tradició entre la gent de bé. El nucli històric està envoltat per aquest original parc, que a penes ocupa uns metres de llargada, però conforma un cinturó verd que envolta l'epicentre de Cracòvia.
Cafè Mini: cuquisme endolcit
Caminant tot recte s'arriba a la plaça del Mercat de Cracòvia (Rynek Główny) , lloc on abandonar-se al souvenir més obvi sota les porxades centrals, fer alguna fotografia de la Torre d'Ajuntament i evitar els restaurants turístics. La limitada extensió del centre de Cracòvia permet trobar llocs més autèntics on menjar a tan sols uns passos de distància. Per exemple, Czerwone Korale , de preus molt competitius i estètica deliberadament kitsch , fent referència al folklore polonès, al carrer Slawkowska. Una opció més actual es tanca entre les parets de Kogel Mogel al carrer Sienna 12.
Posturea a Kogel Mogel
Es tracta d'un restaurant d'ambient més cosmopolita encara que sense deixar de parar esment a la gastronomia local -com els dúmping casolans-. Amb aire de boulangerie francesa, Charlotte chleb i wino, és com un oasi de modernitat entre tant edifici històric. El blau pastís com a color corporatiu i la multitud de nois amb bossa i pentinat perfecte entre la seva clientela denota la seva condició de rara avis en un país en general una mica obsolet respecte a alguns drets socials. Tant darrere es paga i els preus del menú compost de sandvitxos sans i saboroses amanides estan una mica per sobre de la mitjana.
Castell Reial a la vora del riu Vístula (Cracòvia)
Al sud de la ciutat es troba el barri jueu, Kazimierz , lloc és on es va rodar part de La Llista de Schlinder , el clàssic de Steven Spielberg. Zona derruïda i injuriada durant la II Guerra Mundial i semirecuperada actualment, s'hi pot gaudir de la tranquil·litat pròpia d'un poble, tot i trobar-se a poc més de deu minuts a peu des del centre de Cracòvia.
La zona és plena de vinateries i cocteries que li confereixen un toc burgès s i compta amb un nombre suficient de sinagogues per fer-se una ruta específica a través d'elles. Parada obligada és la plaça Szeroka, plana de restaurants i comerços jueus, i, en especial, la Plac Nowy . És l'anomenada plaça nova on cal provar els pierogis -la versió polonesa del dumpling-. Un gegantí quiosc aglutina una vintena de parades ; tots ells ofereixen el mateix producte encara que amb diferents variants: pierogis amb patates, amb formatge, amb carn, amb xampinyó… i una infinitat de combinacions més. No és menjar apte per a una dieta hipocalòrica i és evident que els crítics de la guia Gault-Millau ni hi són ni se'ls espera, però ja ho diu el refrany: “On aneu, feu el que veieu”.
Seguir a @HLMartinez2010
_ Potser també t'interessi..._* - Història i llum: el museu de neó de Varsòvia
- Els pobles més bonics de Polònia
- 'Milk bars' de Polònia: relíquies comunistes de l'era hipster
- Tots els articles de Héctor Llanos Martínez
Racó del barri jueu: Kazimierz