Una bacanal medieval a Galícia
Doncs ja que em traieu el tema de les bacanals a la petita gàlia , us parlaré de una que acomiada l'agost , com s'acomiaden les gestes èpiques i els estius històrics. En gran.
Mentre l'altra part del món s'escombra al sol deixant dies que fan més mandra que pelar la fruita, a Ribadavia, Ourense, se celebra una festa històrica : " **a Festa da Istoria ** ". Imagina't centenars de persones vestides com si estiguessin a l'edat mitjana enmig d'un barri del segle equis palet palet, visitant les parades del mercat amb els seus artesans, bevent en gots de ceràmica, menjant dolços jueus i pagant les seves quotes a maravedíes . Hi ha fins a un casament. Com t'ho explico.
La Plaça Major de Ribadavia es vista d'estendards medievals
Ja sabem que els gallecs ens val pop com a animal de companyia , i qualsevol excusa és bona per muntar-la, però aquesta festa és dun altre nivell. Uns petits consells: això de trobar-te tot un barri col·lapsat de dames, cavallers, pageses i botiguers és cert. Sense comptar amb els locals que van disfressats, el cos de voluntaris que treballen molt dur perquè tot funcioni supera el mig miler -per a una població de cinc mil habitants és molta la gent que hi participa-, i algunes de les activitats que se celebren aquests dos dies - 30 i 31 d'agost - només són accessibles si vas vestit d'època com la Gran desfilada dóna Istoria.
Vinga, que vestir-te d'arquera o d'humil pagès amb quatre draps de caminar per casa és fàcil. Tip: compra't una disfressa senzilla, tuneja'l ia la guerra.
Això dels maravedís tampoc ens ho inventem. És l'única moneda acceptada i cal canviar-la al Banc de l'Alhóndiga, a la Plaça Major , oa les petites sucursals que hi ha repartides pel barri.
Com a bola extra et recomanem agafar una gerra de ceràmica i emportar-te-la amb tu a tot arreu . La majoria de locals es negaran a servir-te el que consumeixin en gots de plàstic, per allò de respectar la història, ja que no ens imaginem un guerrer medieval amb un tàper (el tàper: l'invent del segle i no l'internet aquest) i com siguis com un servidor, que es torna boig comprant coses, pots acabar amb moltes gerres de ceràmica, i els braços no donen per tant.
Aquestes festes ja tenen el seu lloc a la Història. Se celebraven festejos similars allà pel segle XVII i van continuar fent-se fins a mitjans del XIX , que es van abandonar. Va ser a finals del segle passat, fa més de tres dècades, quan es va recuperar i se li va donar forma.
Tot i que divendres comença amb força, el dissabte és el dia gran , amb recreacions, actes i esdeveniments per tot arreu. Des de lluites camperoles en un campament amb mercenaris a l'Albereda fins exhibicions d'esgrima al castell dels Sarment . Un ball d'època, falconeria, un escacs humans i un casament sefardita . I un torneig medieval, i concerts de música. I si vols anar al Xantar medieval –una descomunal i pantagruèlica papatòria– recorda que cal reservar amb antelació.
No em queda res, no? Balls i concursos i exposicions i tornejos. El que hem dit, fins i tot per cridar el sempitern vivalosnovios de tota la vida.
Però ens posarem en el pitjor dels escenaris possibles i que aquests dos dies no hi puguis anar -malament, molt malament, hala, al racó de pensar-. Potser no et perdonem mai com Íñigo Montoya, però Ribadavia val la pena tot l'any.
UNA VISITA PER RIBADAVIA PER A QUALSEVOL ÈPOCA DE L'ANY
Ribadavia està en zona de vins -estem als dominis del Ribeiro- i tota la vall està plena de petits cellers on provar-ho a un preu molt assequible, a més de rutes cellereres per a aquells que ho volen provar tot en una tarda.
Vinyes a la vall de Ribadavia
Això del barri jueu és també cert . Del segle XII conserva part del traçat original i dels seus carrers estrets.
Hi ha confiteries que elaboren dolços jueus molt rics. Un altre dels seus secrets -i un dels meus millors records- és per repetir: la taverna O Papuxa . Aquesta taverna és dun món passat que encara es resisteix al pas del temps . Aquí arribes, demanes unes cuncas i et serveixes tu mateix. Quan marxes dius quantes t'has pres, pagues i te'n vas . I ja.
A O Papuxa hi ha llegendes i històries a cada pedra de la casa. Hi ha fins i tot una terrassa interior on el planeta es para una estona a envejar-te. Hi ha fins i tot un petit túnel . Es diu que els jueus, expulsats molt mal pels Reis Catòlics, s'escapaven per ell fins a trobar el riu.
Això és Galícia
D'escapar del mundanal soroll també van dos petits amagatalls més. A deu minuts està Prexigueiro , una petita localitat que té unes termes a l'aire lliure que són per a l'eternitat. Aigua calenta, el so de la natura, del riu Cerves que passa pel costat i silenci.
L'altre amagatall és per a valents. Els gorgs de Meló són a menys de vint minuts i són petites piscines fetes de forma natural a la llera d'un riu. La toll da Estrela té un petit mur de formigó per fer-la més profunda, però els gorgs das Mestas no tenen retoc humà, i les vistes són impressionants. A diferència de les termes, a quí l'aigua frega temperatures subàrtiques. Quedes avisat.
Com a mostra del caos i l'ordre, de la voràgine i el silenci, si vols estar a la tranquil·litat absoluta tant com gaudir de la bogeria al mig de la barbàrie i la trinxera on tot és absolutament verd, tan tan verd que hi ha gammes que al pantone li queda per catalogar, aquest és el teu lloc, aquest és el teu lloc.
Fins i tot les senyores de Ribadavia aniran a la Festa da Istoria