Com viuen els espanyols el Brexit al Regne Unit?
QUÈ PASSA AMB LA FEINA?
Pedro Costa recorda que a les 7 del matí, del dia que es va anunciar que el Brexit havia guanyat, li van començar a arribar emails del president de la universitat on treballa i de diversos degans per assegurar-li que encara que el Regne Unit havia sortit de la Unió Europea la seva feina no corria perill . “Ens volien tranquil·litzar perquè no s'escampés el pànic. Ens van dir que ells intentaran que tot sigui igual i que no suposi cap canvi per a cap estudiant o treballador europeu”, explica Pedro.
Aquest marmessor fa dos anys i mig que és a Londres treballant en un projecte de recerca al Imperial College London . Les universitats britàniques van recolzar amb fervor la permanència durant la campanya perquè com explica Pedro, “una gran part del finançament que reben les universitats al Regne Unit ve de la Unió Europea i aquesta aixeta, ara, ho hauran de tallar.”
Qui ara finançarà aquests projectes és una de les milers de preguntes que planteja el divorci entre el Regne Unit i el club europeu, i que no tindran resposta fins que les dues parts se senten a negociar els tràmits de la separació. Per la seva banda Pedro està tranquil, “no canvia els meus plans de futur, i no crec que en termes generals el Brexit afecti de cap manera la gent que ja està treballant aquí ”.
BALANÇA VS EURO
A Vanesa León la seva cap també li va enviar un email per calmar-la, “ens deia que no ens passaria res, que d'aquí dos anys no estava res decidit i que si s'acordava alguna cosa ells farien el possible perquè ens quedéssim a l'empresa ".
Aquesta espanyola porta tres mesos com professora en una guarderia a Londres , ciutat on veu com a lloc d'oportunitats i on va començar treballant com a netejadora en un hostal. Amb esforç i temps, ella i el seu xicot van aconseguir trobar un lloc de la seva i per un sou digne . “A Espanya no arribava als 700 euros al mes per 40 hores a la setmana a una guarderia. En canvi, aquí em paguen gairebé les 1.600 lliures per les mateixes hores. En aquest temps he pogut estalviar i una de les coses que em preocupa en aquests moments és com pot afectar la caiguda de la lliura els meus estalvis.”
La devaluació de la lliura va ser una de les conseqüències més immediates després de conèixer-se el resultat del referèndum, amb l'enfonsament de les borses i la caiguda de la moneda a mínims històrics.
Necessitarem un visat?
LA TORNADA A CASA: QUÈ PASSARÀ AMB EL PREU DELS VOLS?
Una altra de les preguntes que es fan els espanyols amb què parlem és si el preu dels vols augmentarà . El primer ministre David Cameron va alertar que això podria passar si el Brexit guanyava i la consellera delegada d'EasyJet, Carolyn McCall , ha comentat que "cada nou i més restrictiu acord al sector de l'aviació afegiria costos i els preus dels bitllets molt probablement augmentarien”.
Això és una cosa que l'afectaria de ple a Elisa Saez que ens explica que vola “molt a Màlaga, entre tres i quatre cops l'any per veure la meva família i amics. Si els preus pugessin els hauria de visitar menys ”.
La primera reacció d'aquesta malaguenya quan va saber el resultat va ser de rebuig, “jo no vull estar en un país on no m'estimen i menys amb el que estem veient aquests dies d'actes racistes contra immigrants al nord”.
Les xarxes socials s'han inundat de testimonis denunciat actes racistes en contra d'estrangers després de la victòria del Brexit que han alertat la societat i han estat condemnats per tots els partits polítics al Parlament britànic. Però aquesta malaguenya també reconeix que “no tothom és així i que fa vuit anys que és al Regne Unit i mai ha tingut cap problema”.
NECESSITAREM VISAT?
La immigració va ser un dels temes principals que va dominar la campanya del referèndum amb la possibilitat d'introduir un sistema per punts i visats com el d'Austràlia , cosa que no sabrem amb certesa si el govern britànic implementarà fins que no coneguem els acords als quals arribin amb Brussel·les.
De moment, a tot el país regna la incertesa que ha animat Elisa a treure's la nacionalitat britànica ja que compleix un dels requisits més importants, portar vivint al Regne Unit cinc anys. “En un futur no gaire llunyà, vull tornar a Espanya però no sé si les coses aniran bé. Per això, vull cobrir-me les espatlles i aconseguir el passaport per no tenir cap problema i tenir, així, sempre les portes obertes a Anglaterra”, conclou aquesta espanyola.
Ja ho deia Banksy...