Itàlia buida
Dia (inseriu número) de confinament. Poc importa quin dia estem en realitat. El que importa és que es tracta d'un dia menys.
El món viu una situació de crisi en què tots i cadascun de nosaltres juga un paper per sortir-ne. El nostre? Simple però totalment necessari: quedar-nos a casa.
I mentrestant, al carrer, el silenci, momentàniament interromput pel motor d'un cotxe, el cant d'un ocell a l'alba o un cor d'aplaudiments el ressò dels quals esperem arribi amb molta força als seus destinataris, aquesta primera línia que es deixa la pell dia i nit.
Un dels països més afectats és també el país amb el nombre més gran de monuments històrics i arquitectònics del món. En efecte, ens referim a** Itàlia.**
Palaus, esglésies, viles, fonts, restes arqueològiques... sense oblidar cadascuna de les llambordes dels seus carrers i places.
Apocalíptica, esglaiadora, esgarrifosa, trista, insòlita... són molts els adjectius que podem fer servir per descriure l'estampa. Però gràcies a aquestes cambres repartides per tot el territori italià, podem treure el cap a un escenari el decorat del qual segueix intacte, en espera que els actors tornin a aparèixer després del teló. Força Itàlia.
La Fontana di Trevi, sense una ànima
ROMA
Roma, la capital d'Itàlia, la ciutat on sempre hi cap un turista més , l'epicentre d'un imperi al que conduïen tots els camins.
La imatge no pot ser més inaudita: un Coliseu solitari, una Piazza di Spagna amb les escales desertes, un Camp dei Fiori sense el seu concorregut mercat i un Panteó sense visitants són alguns dels llocs que podem contemplar a través de la càmera.
La Fontana di Trevi , a la qual moltes vegades no quedava més remei que accedir després d'esquivar una difícil carrera d'obstacles, es manté intacta esperant uns viatgers que mai no arriben, igual que l'altar de la Pàtria, a Piazza Venezia i la torre de l'ajuntament, al turó Capitolina.
Les seves places –Navona, Barberini, Cavour...– també esperen ansioses tornar a omplir-se de gent, ambient, música, vida.
Les escales de la Plaça d'Espanya, a Roma, desertes
MILÀ
Diumenge passat, Andrea Bocceli sorprenia amb un concert al Duomo de Milano amb motiu de la Pasqua, en una catedral buida, davant d'una plaça buida on fins i tot els coloms semblen haver fugit a qualsevol altra part.
L'skyline de la capital llombarda també ens deixa amb una sensació estranya, igual que la imatge de l'Estació Central, normalment abarrotada de viatgers.
VENÈCIA
Dofins i cignes a part, el que sí que és cert és que els canals de Venècia estan aquests dies lliures de trànsit. La capital del Vènet, afectada fins fa poc pel turisme massiu, és més buida que mai.
Del pont de Rialto a la Piazza San Marco – el punt més baix a Venècia i el primer a inundar-se–, de la Riva degli Schiavoni a l'illa de San Giorgio Maggiore , Venècia resisteix perquè sap que tornarem a solcar els seus canals.
La Piazza San Marco, a Venècia
FLORÈNCIA
A Florència, les escultures de la Piazza della Signoria es pregunten per què ja ningú no les visitarà. El David de Miquel Àngel (l'original del qual es troba a la Galleria dell'Accademia), Hèrcules i Caco (de Bandinelli), Perseu (de Benvenuto Cellini), Neptú (d'Ammannati), l'estàtua eqüestre de Cosme I (de Giambologna). On és tothom?
Els mateixos es pregunten els cadenats que encara aguanten a el Ponte Vecchio , veient com l'Arno segueix el seu curs, mentre a la plaça del Duomo, la catedral de Santa Maria del Fiore espera pacient , amb les portes tancades i el cor obert.
VERONA
La Casa de Julieta, a Verona, no perd l'esperança que el seu balcó es torni a omplir de gent, que la seva estàtua torni a rebre locals i turistes i els murs tornin a veure tants i tants petons i declaracions d'amor.
L'Arno passa silenciós per sota del ponte Vecchio, a Florència
LLACS, PLATGES I ILLES, LITERALMENT DESERTES
Les vistes dels llacs italians també ens deixen unes imatges molt fascinants. El llac de Como, el de Garda, el llac Maggiore i el llac Iseu, es presenten més salvatges que mai, amb les embarcacions amarrades fins a nou avís.
Les platges italianes, que cada estiu es veuen abarrotades per banyistes de totes les parts del món les tovalloles del qual amb prou feines disten uns centímetres les unes de les altres, llueixen avui abandonades a una letargia per ara indefinida.
Tropea, Ischia, Palmaria, Gallinara, Aeolian, Eolian, Pantelleria, Giglio, Ponza, Ustica... les illes d´Itàlia estan desertes, literalment.
Llac di Como
SOMIANT AMB L'ESTIU
Posità, Amalfi, Capri, Rimini, Sardenya, Cinque Terre i totes les protagonistes de l?estiu italià encara mantenen l?esperança, què els queda si no?
Fins i tot l'Etna i el Vesuvi guarden silenci davant la incertesa.
Arbatax, a Sardenya
LES CIUTATS ITALIANES –A LES QUALS TORNAREM–
Les ciutats italianes aguanten perquè saben que darrere dels seus murs hi ha persones , persones que tornaran a omplir-les, a viure-les i sentir-les com mai.
L'eterna Roma, la descarada Nàpols, la bella Venècia, la monumental Florència, l'enèrgica Siena, la vigorosa Gènova, la petita Pisa, l'alegre Sicília, la valenta Torí, la romàntica Verona...
Ci vediamo presto Itàlia!
Verona