Plantes d'alvocat a la finca d'Aguacastur a Valbuena, consell de Cabranes, Astúries.
El cultiu d'alvocat s'expandeix per Espanya: 14.000 hectàrees de superfície són les comptabilitzades a l'exercici 2019 pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. I encara que, majoritàriament, estan concentrades a l'Axarquia de Màlaga i la costa tropical de Granada, les dades revelen que hi ha nous territoris on el conegut com a 'or verd' està prenent força, com Tenerife, Las Palmas, Alacant, València, Huelva i Cadis. Fins aquí tot molt coherent, si tenim en compte que aquestes províncies presumeixen de un clima subtropical o mediterrani sec. Però aleshores, com és que apareix Astúries a la llista amb diverses hectàrees d'alvocaters plantats si el clima és de tipus oceànic?
“És gràcies a la diversitat regional de microclimes que posseeix el Principat ”, així ho explica Andrés Ibarra, qui –al costat del seu soci Javier Cívicos– compta amb hectàrea i mitjana de terreny cultivat amb plantes d'alvocat en un petit llogaret asturià anomenat Valbuena, al consell de Cabranes.
A Astúries hi ha plantes d'alvocat des de fa dècades.
AGUACASTUR, MÉS QUE UNA PLANTACIÓ D'AIGUACATS
“Inicialment, el projecte era posar una finca per experimentar i veure una mica l'evolució de les plantes amb diferents tipus de maneig. L'interès que ha suscitat el tema d'aquest cultiu ens ha animat a donar-nos a conèixer i ajudar altres persones a iniciar-se a la fructicultura subtropical al nord”. Al que s'està referint aquest andalús establert a Astúries és a la seva empresa Aguacastur, amb què ofereixen des d'assessorament tècnic –per valorar si una zona reuneix les condicions necessàries– fins ajuda amb la plantació, disseny, manteniment de la finca, programa de fertilització ecològic, reconducció de finques mal manejades o plantejades, etc. “Pràcticament, qualsevol cosa relacionada amb l'alvocat”, apunta Andrés.
Perquè ells, que van arribar a Valbuena per atzar, ja que la finca era propietat de Javier, van tenir sort i estan contents d'haver triat una vall que “com el seu nom indica, és una val bona, per a l'agricultura”, però abans de llançar-se a l'aventura de plantar alvocats cal tenir en compte diferents factors que afavoriran o no el seu creixement, ja que aquest arbre subtropical és força delicat. Necessita els nutrients justos i necessaris, i els seus grans enemics són els sòls embassats, el vent i les gelades, problemes que a Astúries se solucionen gràcies a l'efecte termoregulador del mar.
Tot i que la idea (i la motivació) va sorgir fruit de l'observació, en veure un alvocater enorme d'uns 70 anys que hi ha al consell de Sales, concretament al barri de la Granja, a Malleza, el cert és que Andrés i Javier, abans de determinar que produir alvocat a Astúries era assenyat, es van recórrer gran part de la geografia asturiana realitzant un estudi de camp sobre això.
Explica Andrés que tota la franja nord i nord-oest de la Península té gran potencial i estima, de manera molt general, que una zona és adequada per al cultiu de l'alvocat fins a uns 15 quilòmetres cap a l'interior. Fins i tot considera que, si s'utilitzessin certes tècniques agronòmiques, es podria dur a terme una plantació en algunes zones que a priori poguessin no semblar tan favorables a causa de les temudes gelades hivernals.
Aquesta primavera serà la primera vegada que l'Andreu i el Javier deixaran que els seus arbres floreixin, quallin i produeixin fruita.
L'AGUACATE ASTURIÀ
El cofundador d'Aguacastur no troba diferències substancials entre l'alvocat asturià i la resta: “són matisos tan subtils que no podem apreciar-los”. Tot i això confessa que l'alvocat més deliciós que han provat mai va ser un de la zona de Villaviciosa, per la senzilla raó que el propietari el va deixar madurar a l'arbre fins que va canviar de color (l'alvocat hass es posa morat amb la maduresa). “La polpa interior era groguenca com la mantega i el gust de pinyó molt intens, la closca tan prima que es podia menjar. Allò ens va saber a glòria beneïda. No n'hem tornat a provar cap altre com aquell”.
El que ens porta a la qüestió següent, la de si sempre serà millor un alvocat cultivat a pocs quilòmetres que un que hagi de creuar un oceà. “Creiem que això [la primera opció] és innegable. Tant a nivell econòmic, medi ambiental i social”, respon categòric Andrés, alhora que puntualitza que un dels aspectes que més els motiven és que es pot generar una economia agrària al voltant de l'alvocat de certa rellevància. “Una font de riquesa alternativa podria facilitar l'assentament de joves als pobles i disminuir la problemàtica de la despoblació, no a tot Astúries –tant de bo– però sí en algunes zones concretes. Aquesta activitat econòmica podria ser molt important per al camp asturià i d'altres comunitats properes com Cantàbria, Galícia i fins i tot País Basc, on ja tenim amics amb plantacions pilot”.
I més si tenim en compte que, avui dia, tal com revela Andrés, l'alvocat convencional (no ecològic), de bon calibre i de primera categoria, venut a un operador comercial, és a dir, no venda directa, s'està pagant a uns 3,5€/kg. Un preu substancialment més rendible que l'obtingut per la poma de sidra.
Detall de la floració d'una planta d'alvocat.
Aquesta primavera, per primera vegada, Andrés i Javier deixaran que els seus arbres floreixin, quallin i produeixin fruita –la planta triga uns dos anys a assolir prou port com per suportar una petita càrrega de fruita sense veure compromès el seu desenvolupament futur–, per la qual cosa estarem atents a la seva producció, però també a les noves idees que ja els estan rondant pel cap, com plantar altres espècies subtropicals com el mànec o la xirimoia. “Tenim constància de la existència de diversos exemplars de mànec a la zona costanera que produeixen fruita de forma natural. Els nostres estudis amb vista al futur van orientats precisament en aquest sentit, a ampliar el ventall de possibles cultius”, conclou Andrés.