L'Alcassaba, un imprescindible el teu cap de setmana a Almeria
Ens disposem a fer fora el finde a Almeria capital. A més de la seva icònica Platja del Zapillo i la seva famosa oferta de tapes, la ciutat ofereix multitud de racons com a mínim curiosos per als amants de la música (des d'una estàtua de John Lennon a una plaça de Manolo Escobar ) , el cinema (compta amb el seu propi Passeig de la Fama ) o la història (dels seus vestigis musulmans a la denominada arquitectura del ferro ) .
DIVENDRES:
17:00 h. Com la de tants viatgers, la nostra visita a Almeria comença a la seva estació de tren, enganxada a la d'autobús. Porta operativa des del 2005, i al seu costat aviat descobrirem la façana de la Antiga Estació De Ferrocarril, de finals del segle XIX, rematada pel rellotge de Paul Garnier.
Les parets del seu interior estan adornades per frescos de Luis Cañadas, convertint l'immoble en un dels més estimats dels almeriencs. Als seus voltants, el Cable Anglès suposa un dels principals exponents de la arquitectura del ferro que es va desenvolupar a la ciutat a principis del segle XX.
Es tracta d'un antic carregador de mineral construït al costat del Moll de Llevant. Va deixar de prestar servei el 1973 i, tot i que hi ha diversos projectes per reobrir-lo com a centre d'oci sobre la taula, actualment només es pot observar des de l'exterior.
El Cable Inglés, un dels referents de la coneguda com a arquitectura del ferro
18:00 h. Ens traslladem fins al nostre allotjament al proper Barri del Zapillo, un dels més emblemàtics i autèntics. Antic lloc de residència de pescadors reconvertit avui en barri obrer, té fent cantonada entre dues de les seves principals avingudes (Cap de Gata i Joan XXIII) la Plaça de Manolo Escobar.
I és que, igual que a L'Ejido, el cantant almerienc (originari de Las Norias de Daza) té aquí el seu petit homenatge, que en aquest cas no passa de ser un petit lloc anecdòtic per seure a menjar un gelat o esperar el taxi que ens porti al centre quan la calor desaconselli anar a peu.
Però el que ens ha portat al Zapillo és el seu platja urbana, a tot just cinc minuts a peu. Batejada oficialment com Platja Sant Miquel/Les Conquilles/ Zapillo, té aproximadament un quilòmetre i mig de llargada i una amplada d'uns 40 metres.
Disposa de tots els serveis (dutxes, lavabos, salvament…) i, encara que no té l'espectacularitat i el salvatgisme que trobem als voltants del Cap de Gata, una capbussada ens deixarà com a nous i podrem fer la tarda tombats a la tovallola. A més és el lloc ideal per mirar els focs artificials reflectits sobre el mar si enxampem les festes de la Mare de Déu del Mar a finals dagost.
Antiga Estació de Ferrocarril d'Almeria
20:00 h. Al llarg del passeig marítim Carmen de Burgos (escriptora local) veurem tot tipus de llocs de carrer a l'estiu (des de roba i joguines aquàtiques a casetes de llibres) , així com per descomptat un bon grapat de gelateries, restaurants i (el que venim buscant) terrasses per tapejar.
A tots els bars d'Almeria es poden triar les tapes que prenem, a raó d'una per consumició, si bé es poden demanar tapes extra pagant un suplement. El menú, ple de com cal peixet fregit i gastronomia local, ho trobarem en una carta o pissarra.
Nosaltres optem per asseure'ns sota el tendal de la cafeteria-gelateria Antàrtida , on descobrirem per sopar el que són els chérigans, plat típic almerienc confeccionat a base de pa torrat tallat al biaix, untat amb allioli i amanit amb ingredients al gust: tonyina, pernil, formatge…
El peix és el plat principal a qualsevol menú almerienc
DISSABTE:
10:00 h. Avui toca recórrer bé el centre de la ciutat, així que no hi ha millor manera que treure el cap al Mercat Central, considerat el centre geogràfic. Lloc autèntic per veure el dia a dia de la vida quotidiana dels veïns, a les peixateries podem a més adquirir peix fresc i portar-lo als bars perquè ens el cuinin.
El seu edifici dissenyat per l'arquitecte Antonio Martínez Pérez el 1892, suposa un altre gran exponent de l'arquitectura del ferro. Els amants dels Beatles tenen una foto obligada al costat de la estàtua de John Lennon, ubicada a la porta de l'Hotel Torreluz.
Carmen Mudarra la va acabar el 2007 sobre una peça de bronze de 250 quilos, en què va esculpir el músic brandant una guitarra clàssica com a homenatge als dies que va passar a la província andalusa mentre feia els seus primers passos com a actor a Com vaig guanyar la guerra.
El Mercat Central, dissenyat per l'arquitecte Antonio Martínez Pérez el 1892
11:00 h. Parem igualment a la Plaça de la Constitució (o Plaça Vella) , antic soc musulmà que ens sorprendrà pels porxos de les plantes baixes i les balconades de les dues altures que suporten.
Al centre s'alça el Monument als Màrtirs de la Llibertat, mentre que la façana de l?ajuntament (que porta de reforma des del 2010) té un carilló que entona cada quart d?hora la popular melodia del Fandanguillo d?Almeria.
Arribem per fi una de les joies de la corona d'Almeria: l'Alcassaba, un dels conjunts musulmans més importants del nostre país. Ha estat elegit com a localització per a nombroses pel·lícules (Conan el Bàrbar, Cleòpatra, Indiana Jones i l'última croada…) , i també va aparèixer com a Dorne en la sisena temporada de Joc de Trons.
L'entrada és gratuïta i al seu interior podrem fer una passejada magnífica entre els seus jardins i fonts, a més d'assolir les millors panoràmiques de la ciutat davant del port marítim. La visita se sol complementar prenent un te i un dolç àrab a la Teteria Almedina, ubicada al davant.
L'Alcassaba, una de les joies de la corona d'Almeria
13:00 h. Però si el que ens ve de gust és una cervesa freda i una tapa calenta, un dels llocs més carismàtics de la ciutat és la **Casa Puga,** que porta des de 1870 oferint tot tipus de piscolabis: embotits, moixama de tonyina, papes cuites, carxofes amb anxoves, ronyons a la planxa…
No obstant això, per dinar ens deixem aconsellar i visitem al mateix carrer el Jovellanos 16, restaurant que ha pres la seva adreça com a nom. Un local modern i acollidor on, a més d'un menú molt correctíssim del dia, podrem degustar tapes tan originals com l'hamburguesa de tonyina vermella i tàrtar de tomàquet, les crock'n’roll o el kebab de pringá.
16:30h. El passeig segueix per baixar el dinar al voltant de la Catedral d'Almeria, aixecada com a fortalesa al segle XVI per ordre del bisbe Fra Diego Fernández de Villalán. Amb motius cristians, marians i pagans, la façana és obra de Joan d'Orea.
L?interior, actual seu episcopal de la diòcesi d?Almeria, es pot visitar pagant entrada. Igual que el proper Museu de la guitarra, de disseny avantguardista i recomanat per als amants de la música en general i les sis cordes en particular.
Està dedicat a Antonio de Torres, luthier almeriense del segle XIX considerat el pare de les guitarres clàssica i flamenca tal com les coneixem avui dia.
Façana de la Catedral d'Almeria
Passant el Santuari de la Verge del Mar (patrona de la ciutat) i l'annex Convent de Sant Domingo de Guzmán no triguem a arribar a la Escola d´Arts d´Almeria.
Val la pena treure el cap a l'interior del seu assolellat claustre interior, sovint ple d'alumnes. El seu preciosisme aconseguiria captivar el mateix Steven Spielberg, que el va triar per rodar una de les escenes d'Indiana Jones i l'última croada: la del Rolls-Royce Phantom II.
Explica la llegenda urbana que es va carregar tres esglaons intentant ficar-ho dins, i que a canvi els va pagar als xavals el viatge de final de curs.
I parlant de cinema, la nostra ruta cultural culmina al Passeig de la Fama d'Almeria, que des del 2012 homenatja anualment algun director o actor de renom que hagi rodat a la província. Imitant el Hollywood Boulevard, allà han anat a deixar la seva empremta estrelles com Arnold Schwarzenegger, Ridley Scott, Terry Gilliam, Omar Sharif o Max von Sidow.
Catherine Deneuve, amb la seva estrella al Passeig de la Fama d'Almeria
20:00 h. Rematem el dia sopant a l'agradable terrassa de ** La Consentida, cerveseria-braseria les tapes del qual porten nom de dives femenines,** des de Marilyn Monroe (secret de porc a la brasa) a Lady Di (llàgrimes de pollastre) passant per Lola Flores (mandonguilles de galta de vedella amb fideus xinesos) .
Si després volem una copa, els garets els trobarem a les Quatre Carrers, zona cèntrica de marxa amb opcions com el Vhada (des de rock a electrònica passant per reggae al Carrer Real 56) o el Vèrtex (roquers de soca-rel que porten guerrejant més de quart de segle a Eduardo Pérez, 4) .
Torra de gules a l'all amb ou de guatlla en pa de llavors, deliciosa!
DIUMENGE:
10:00 h. Avui farem el dia abans de tornar-nos a la localitat de Cap de Gata, barriada pertanyent a Almeria capital que trobarem als afores (a mitja hora de cotxe), a l'inici del Parc Natural de Cap de Gata-Níjar.
De camí i amb una mica de sort veurem els flamencs rosats a les salines. Abans d'aposentar-nos a veure passar les hores que ens queden a la Platja de Sant Miquel (el nostre veritable objectiu) ens apropem fins al seu final per veure el far i el Mirador de Las Sirenas.
Un cop fetes les fotos pertinents, tornem a aquesta quilomètrica platja de finíssima sorra blanca i aigua turquesa que ens posarà les piles per fer front a la tornada.
Per dinar, i abans de marxar, ens acostarem al guingueta que hi ha al costat de la vella torre de vigilància per provar la seva especialitat: espets.
Un plaer!
El paisatge àrid del Parc Natural de Cap de Gata-Níjar