Gairebé com sentir-te al museu.
Nova York, anys 80. Probablement, una de les èpoques més envejades de la ciutat. Tot i que també perilloses. Potser aquesta combinació de risc i cosmopolitisme va ser el brou de cultiu perfecte per a una creativitat i llibertat sense precedents. Keith Haring i Jean-Michel Basquiat van ser dos protagonistes d?aquella escena.
Tots dos, per separat i, de vegades, junts, “van canviar el món de l'art dels anys 80 a través de la seva idiosincràtica imatgeria, les seves idees radicals i els seus complexos comentaris sociopolítics, creant un llegat indeleble que segueix influint a l'art visual contemporani i la cultura popular d'avui”. Així expliquen des de la National Gallery of Victoria l'exposició Keith Haring and Jean-Michel Basquiat | Crossing Lines. Inaugurada en aquest museu de Melbourne fa quatre mesos, davant del tancament per la pandèmia del COVID-19, acaben d'obrir-la a tothom amb un passeig virtual que permet no només contemplar les més de 200 imatges, sinó també llegir els cartells, escoltar l'audioguia i veure els vídeos que completaven la mostra.
Basquiat vs. Haring.
L'exposició “examina les carreres curtes però prolífiques dels dos artistes, amb treballs creats a l'espai públic, pintura, escultura, objecte, treballs en paper, fotografies, diaris originals”.
Resultats del seu temps, tots dos artistes van començar als carrers de Nova York. Haring (1958-1990) es va fer un nom amb els seus dibuixos ràpids al metro de la ciutat. I Basquiat (1960-1988) també va començar, de les mans del seu amic, Al Diaz, decorant els carrers de Soho i el baix Manhattan amb poemes críptics.
Tots dos van aconseguir l'èxit gairebé alhora, el 1982 compartien espai en exposicions conjuntes, ja havien definit els seus respectius llenguatges artístics únics. Pintaven sobre qualsevol superfície (fins i tot a les parets de cases d'amics, com Basquiat), però sempre amb el carrer com a referència primària. També al dibuix infantil ia l'art antic van trobar inspiració.
Haring va arribar a dir de Basquiat, amb admiració que usava el seu “pinzell com una arma”. Haring va inventar el seu propi llenguatge amb què pintava denúncies de la lluita pels drets civils, LGTBI o la lluita antinuclear.
A l'exposició, les seves obres apareixen enfrontades, complementant la història d'una època lliure, reivindicativa, acolorida i molt creativa. E l Nova York que voldríem haver viscut, visitat. Ara, almenys, ho pots fer sense moure't de casa.
Entra a lexposició.